Mataró Granollers en TP... feu-ho més fàcil!!!!

Un exemple del que deia sobre les infraestructures del Maresme, divendres em vaig anar fins a Granollers en bus, feia temps que no ho feia des de fa dos anys quan estava treballant a l’escola Fatima, i la veritat és que em va passar de tot, evidentment em van quedar poques ganes de tornar-lo a agafar.

1. Sobre les 10, pujo corrents ja que l’autobús ha de parar a mig del carrer isern, hi ha un camió que ocupa mig carril bus mitja parada, i el conductor no vol col·lapsar el carrer. La porta casi m’agafa i el moviment del bus em fa tambalejar...
2. Les obres de Mataró ens fan retardar el recorregut.
3. Cotxe (crec) que no ens permet girar a Valencia amb Puig i Cadafalch.
4. 10 minuts parat abans d’entrar a Parpers ja que un incident (rascada) amb un vehicle de pintar la calçada fa que el conductor pari, i surti fent crits per fer un parte...
5. No veig l’agulla del contaquilometres però la velocitat al tunel, a la rampa de sortida i a la carratera de la Roca em sembla perillosament agosarada... hem de recuperar el temps perdut.
6. Passeig per la Roca, aquest ja tradicional (perquè no es posen les parades en espais més accessibles?)
7. A dues cruïlles de la roca hem d’esperar ja que hi ha dos vehicles que no ens deixen seguir.

La conseqüència és que arribem a Granollers 20 minuts més tard, i per tant en comptes d’estar a les 11 al lloc que anava hi arribo a les 11:30. En definitiva 90 minuts per fer un recorregut que amb vehicle privat el pots fer en 30 minuts. Alhora que la gent arriba tard i que el conductor sembla estressat i irascible... Un altre reflexió, perquè els conductors dels vehicles privats no pensen amb els vehicles públics quan aparquen malament?

I la pregunta... Si tinguéssim la connexió ferroviària amb Granollers com hagués anat aquest recorregut? Com a mínim la resta de vehicles no ens haguéssim provocat retards.

Autopista o tren?

El Pla d’infraestructures del transport preveu pel maresme dues grans actuacions una primera que és el desdoblament de la C-32, que amb l’excusa d’un pretès col·lapse de la C-32 i agafant-se a la necessitat imperiosa de convertir la N-II en un passeig urbà proposa doblar la traçada de l’autopista al Maresme passant de 6 a 10 carrils, això suposa primer de tot un fort impacte ambiental que afectarà a espais naturals (turo de Cerdanyola per exemple) i zones urbanes (ja em direu on es desdoblarà al seu pas pel Masnou...) i agrícoles (els floricultors de la zona de Vilassar per exemple o el pla de Santa Susanna, espai agrícola protegit on haurà de passar la sortida Pineda-Santa Susanna) i alhora també comportarà un augment de la pressió immobiliària i especulativa de les zones de (el creixement urbanístic a l’Alt Maresme té un impuls diferent després del allargament de l’autopista).

L’altra és la millora ferroviària, connexió amb Granollers, millora de la línia a alt maresme i línia interior en la zona del sud. Aquesta proposta té diversos punts positius, per una banda el tren és un mitja de transport més net i socialment més just (hi poden accedir tothom no cal un carnet, una edat, invertir en un vehicle,...), per altra banda evitem el punt de col·lapse que suposa el coll d’ampolla viari de Barcelona, l’impacte ambiental és menor...

La part negativa és que la proposta sobre infraestructures viàries està prevista que es desenvolupi en una primera etapa i les infraestructures ferroviàries s’hauran d’esperar al 2016. També cal pensar quin cost econòmic pot tenir el desdoblament de la C-32, està l’estat o la generalitat disposat a invertir aquests diners? O ens tornarem a trobar amb que cal que vinguin les privades a cobrar-nos el peatge?

Bona música i mala lletra,

El departament de política territorial i obra pública ha posat sobre la taula el nou pla d’infraestructures del transport, i el que sembla un bon pla en els seus plantejaments teòrics, en que es planifica la mobilitat de forma progressista i sostenible, es té en compte l’impacte ambiental i altres elements que aporten esperances en la millora de la mobilitat i el respecte del medi ambient, deixa de ser-ho quan veiem l’aplicació pràctica que en fan.

Em sorprenen diverses coses.

1. La manca d’aposta pel transport ferroviari. Se que alguns diran que més del 60 % de les inversions planificades seran en trens, que es contempla la línia orbital i la transversal, Però la realitat és que:
• El 50% d’aquesta inversió és en la línia d’alta velocitat, la major inversió per el transport que té menys usuaris!
• Aquestes infraestructures (orbital i transversal) venen tard, quan l’eix viari transversal fa anys que ja existeix i parts de l’orbital també (Túnel viari de parpers fa 16 anys que existeix) encara haurem d’esperar més de 10 anys per iniciar les obres d’aquestes infraestructures.
• Actuacions en certa mesura contradictòries, per exemple al maresme es planifica el trasllat de la línia cap a l’interior fins a Mataró i en canvi es preveu el desdoblament a partir de Mataró, perquè no planifiquem ja la interior fins a Malgrat?

2. Seguim sense preveure l’eliminació de peatges, anem a fer desdoblaments i vies paral·leles i en canvi, tonant a prendre l’exemple del Maresme, no s’actua activament per eliminar el peatge de la c-32, o fer-lo només troncal (lliure pels residents), ja fa 37 anys que el paguem!, o a fer carrils VAO (per vehicles amb més de tres ocupants) a tota la C-32 i no només en el seu últim tram.

3. S’aposta un altre cop per un model de mobilitat que prioritza el vehicle privat, tornant a posar sobre la taula el quart cinturó molt abans que el tren orbital que pot ser un alternativa, planificant els laterals de la C-32, i prioritzant les actuacions en carreteres abans que les vies de tren.

Sembla que tot i que els plantejaments teòrics son interessants segueixin defensant un model territorial antic. Alguns no han entès que un embut més gran no resol el problema. Per més que posem més carrils, més carreteres, més vies ràpides sinó preveiem formes alternatives de transport provoquem i fomentem diverses situacions:

1. Els punts d’arribada són els mateixos, desplaçarem els taps circulatoris però seguiran existint, augmentarem el nombre de vehicles en els carrers de les grans ciutats sense tenir més espai per circular-hi (la ciutat no admet més carrils paral·lels) i sense tenir espai real on aparcar-lo.
2. Augmentar els vehicles privats en circulació, i cercant aparcament, suposa augmentar les emissions de gasos i per tant seguir incomplint kyoto.
3. Si seguim apostant pel vehicle privat, seguim facilitant la mobilitat a un sector de la societat, aquells que tenen vehicle i carnet, i seguirem posar-los difícil a aquells que no, joves, gent gran, classes baixes,...

Esperem que en els pocs dies d’exposició pública que queden pugui canviar, o si més no sempre em quedarà la convicció que aquest model antic té irremediablement un final, el col·lapse del sistema viari i que els usuaris demanem un canvi necessari. La llàstima és que aquesta última opció ens requereix més temps, esperem no perdre una oportunitat.

Espais (I), Parpers, Valldeoriolf…

Aquest matí, cotxe carregat, sortida amb altres pares de l’escola que desesperadament cerquem casa per celebrar el cap d’any... evidentment ens despertem tard, però quelcom trobarem!

Conduint arribem a Parpers, el túnel evidentment, sembla que entre tots haguem oblidat les corbes, els marejos, el jabalí de oro (si no em falla el cap), la benzina... l’olor d’aigua salada al passar de llarg la collada i moltes altres coses que amb el estimat R-12 familiar de color verd, carregat amb els pares i les meves tres germanes (sis persones si no ens acompanyava ningú més, si ens veies ara la Tura!) enfilàvem el camí cap a Moià o a la tornada que volia dir que si no queia algun mareig més amb mitja hora arribàvem a casa. Però ara és molt diferent, 10-15 minuts i ja estem pràcticament a Granollers.

Avui hem arribat al túnel i poc abans de sortir noto les ànsies per veure la llum, el cel i per retrobar-me amb el paisatge d’universitari, aquell en que amb el Ford fiesta d’en Joan o amb el meu R-5 (igual de destartalats) trèiem el cap per l’ull del túnel i primer de tot ens trobàvem amb sorpreses, sobretot al hivern, els laterals glaçats, la boira o alguna vegada la neu ens acompanyava, millorant i donant misteri a un paisatge prou maltractat per les persones, desprès observàvem el Montseny a la nostra dreta, com observador privilegiat de les diferents ferides que obrim a través del Vallès. Els dies clars, com avui, podíem observar els diferents cims i els diferents colors que omplen les seves vessants barrejant-se com a la paleta del pintor.

Desprès arribàvem a la petita carretera de Valldeoriolf, que uneix Granollers amb la carretera de Vallromanes i que ens permetia arribar a l’A-7 sense pagar cap peatge. Però el que tenia un sentit economicista ens va fer descobrir una carretereta que planeja entre gran arbres centenaris, amb algun tractor avançant-hi lentament o treballant algun dels camps del costat, a vegades la boira, el fred o el plugim em donava la sensació de caminar pel paisatge d’alte muntanya o per una carretereta de Lleida, i ens desplaçava a centenars de kilometres de les zones urbanes que l’envolten. Es un petit oasis rural que ens permetia respirar entre els fums, carreteres, zones industrials i municipis d’alta densitat...

Avui al tornar a passar per enèsima vegada pel túnel he tornat a tenir les ganes d’escapar-me cap a la petita carretera de Valldeoriolf... No se si els que em seguien ho haguessin entès, però estic segur que al parar tots haurien coincidit en el caràcter especial d’aquest espai.