diumenge, 12 de febrer de 2006

Les meves manies

Fa molts dies que l’oriol em feia arribar un altre d’aquests reptes encadenats, un d’aquests que quan era petit es fèiem em peles (o monedes de duro) amb la van idea que això ens faria rics, que al cap d’unes setmanes ens començarien a arribar milers de cartes amb monedes a dins. En aquell moment cert seny, suposo que nascut d’algun adult, em va fer que o hi caigués. Però ara, des d’aquest modest blocs i torno a caure per segon cop.

El primer d’ells el vaig seguir molt interessat, era una forma diferents de fer un anuari, enllaçant un bloc amb l’altre podés arribar a fer un recull de notícies de l’any molt complert.

El segon entronca amb un parell d'apunts d'aquest bloc de fa algunes setmanes (sudokus i manies diàries), aquells naixien amb la vocació d’anar desgranant alguna de les meves obsessions, manies o dèries. Aquells apunts, suposo que per interès en escriure altres coses i pel poc temps que dedico al bloc, no va tenir (per ara) continuïtat...

Però anem al gra, no?

Algunes manies d’aquelles inexplicables, suposo que si tenen cert sentit deixen de ser manies:

  1. A l’hora d’anar a dormir he de posar la radio, tant és l’hora, tant és si vaig sol o acompanyat, tant és el programa que soni, tant és que la conversa m’interessi... no puc deixar de posar-la. És com un tic ridícul, ridícul perquè ha arribat a l’extrem que quan em desperta algun fill perquè plora o demana fer pipi al tornar somnolent al llit l’he de tornar a posar... un gran avenç per mi va ser el dia en que ens varen regalar un radio despertador i vaig descobrir que tenia la funció d’apagada automàtica a l’hora, he deixat de dormir tota la nit amb la ràdio, ara ja només és una hora al anar a dormir, una hora si obro algun ull quan s’apaga i despertar-me amb la ràdio despertador,:-)
  2. Quan tornem de la compra he d’ordenar la nevera i l’armari “despensa” de tal forma que els embalums tots fora, i que cada cosa estigui el seu lloc, els iogurts de gustos, després els blancs, els petit suís i els vita en el seu prestatge, els embotits al seu calaix i al prestatge corresponent, etc. Arribant a corregir tot allò que crec que no està al seu lloc...
  3. Molts de cops començo a llegir els diaris pel darrera, no se si és una mania transmesa genèticament o per tradició familiar, ma mare fa el mateix, o perquè m’he acostumat a cert ordre, si és el periodico Ferreres, TV, Cultura, Esports, comarques...Si son altres puc buscar una seqüència temàtica similar.
  4. Fa anys em van donar a llegir el llibre “Com una Novel·la” de D.Pennac i vaig llegui àvidament algunes de les normes per a llegir que allà descriu una d’elles diu quelcom similar a “Si un llibre no t’enganxa desprès d’unes quantes pàgines no cal acabar-lo” des de llavors he seguit assíduament aquest lema, de tal manera que comença a ser una mania, en alguna època són més els llibres començats que els acabats, s’acumulen en la tauleta de nit o en el prestatge de llibres per llegir aquells que segurament no tornaré a agafar perquè no m’han atrapat entre les seves línies.
  5. D’alguna forma l’apuntava en el apunt que abans citava, tinc mania a certs objectes de cuina i de menjar, és a dir hi ha objectes que mai agafo una cullera de postres concreta, un ganivet amb un mànec que no s’adapta al gust de la meva mà, ... i alhora hi ha objectes que m’atrauen una espàtula de cuina de fusta, una tassa pel té, un plat... No sol tenir gaire sentit, tan sols són aparells que s’adapten millor a la meva mà i a vegades s’envelleixen i les meves mans els segueixen buscant tot i tenir aparells més nous i millots... així son les manies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada