La depuradora de Pineda... tornem al inici!

Una notícia més que em crida l’atenció, una d’aquelles que per sabuda no deixa de destacar-me al veure-la negre sobre blanc a el punt d'ahir.

I em destaca perquè sé que aquest projecte arriba a la llum tard, fa més de 23 anys que l’alt maresme està tirant l’aigua bruta, només es retiren els sòlids, al mar. I per tant cal felicitar-nos perquè per fi això deixarà de ser així.

Però alhora em destaca per que sé que hem perdut dues oportunitats per tenir la millor depuradora d’europa si tenim els criteris mediambientals. Els projectes treballats per a fer-la al Pla de Batet implicava una actuació integral d’alt valor mediambiental, sense impacte visual, de sorolls o d’olors, però es va deixar perdre la oportunitat en el moment que es podien haver impulsar.

Em destaca també perquè aquesta proposta sorgeix desprès que algunes forces polítiques utilitzessin en les ultimes municipals de forma interessada i electoralista l’emplaçament definitiu de la depuradora. Sense tenir en compte els acords previs, sense considerar quin era el millor projecte pel territori amb l’únic objectiu de aconseguir més vots i de desacreditar a altres forces.

I cal tenir en compte diversos elements que, per mi, fan que aquest no sigui un bon projecte. Primer de tot la decantadora seguirà estant on està, al costat del cementiri de Pineda, s’hi intervindrà o seguirà fent sorolls i olors? Seguirà provocant episodis puntuals d’emissions d’aigües fecals? Però a més la depuradora a Montpalau implica el bombeig d’aigua bruta de cota 0 a més de cota 40, amb la despesa energètica que això comporta i a més si es planteja un terciari s’haurà de tornar a bombar per fer-la arribar als usuaris o la Tordera, el millor accés als aqüífers seria per Fogars de la Selva un altre cop muntanya amunt. I tercer l’afectació que aquesta obra pot tenir en la riera de Pineda, a la zona agrícola i als pous que estan al voltant.

Més Bustos!!

Un company em porta un retall de El País d’avui, on parla de la reelecció de Bustos a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). M’agradaria destacar-ne algun estracte, Lluís Tejedor, (...) "es el PSC el que debe considerar si el candidato es una figura de suficiente peso político".o una altre part “La disconforme era la coalición local de ICV-EUiA, que hace casi tres semanas reclamó que Bustos dejara la presidencia de la FMC porque "no está a la altura"

La veritat és que no m’agrada que ICV doni el seu vot al nomenament de Bustos, i menys que es justifiqui amb les Paraules del Lluís Tejedor. Ja se que té raó, en certa mesura, en que el PSC ha de ser qui consideri el pes polític de la persona que proposen, i se que evidentment pertoca al PSC, majoritari a la FMC qui li pertoca triar un presidenciable, però al mateix temps a ICV li toca valorar si el seu vot valida el “pes polític” de qui ocupa un càrrec públic.

Per altra banda conec, en part, les formes de fer política i els arguments que segurament porten a la nostra agrupació local a dir que “no està a l’altura” i encara entenc menys que amb la decisió de recolzar a Bustos a la FMC es deixi en dubte el criteri i el discurs polític de l’agrupació local de Sabadell.

La qüestió a valorar és fins a quin punt hem de reforçar, validar i fer costat en uns organismes allò que en d’altres critiquem...

Vies o asfalt!

Que vagi per avançat, coincideixo amb el nostre Alcalde amb l’anàlisi que fa sobre la mobilitat a la nostra comarca, ell el fonamenta en que “Hi ha quatre necessitats bàsiques que el model de mobilitat ha de resoldre a la nostra comarca” la llàstima és que resol aquestes necessitats amb propostes de mobilitat de transport privat, oblidant-se a més que el transport amb cotxe privat és el menys sostenible i el menys social.

Però anem a pams, coincidim en el que ell defineix com a quatre necessitats, però no en les propostes per a solucionar-les:

La comunicació ràpida amb Barcelona, la resolt amb la C-32 quan és pot resoldre amb la millora de la línia 1 de rodalies, amb més capacitat, horaris nocturns i més freqüència a més de la possibilitat de fer una nova línia interior i posar combois directes o semidirectes.

La comunicació ràpida amb Girona-França, proposa la prolongació de la C-32 cap al nord, quan el que és imprescindible és el desdoblament de la via, la millora de la freqüència equiparant-lo al tram del baix maresme, perllongar la nova línia,connectar bé amb la línia de Barcelona-Girona per l’interior.

La mobilitat ràpida amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, ens recorda que la C-60 ho ha resolt, sobretot per la gent que hi va amb transport públic, un autobús que tarda el triple que el transport privat. Cal impulsar amb urgència la línia de tren orbital que permeti la connexió ràpida amb Granollers i l’accés a Sabadell, Cerdanyola i Terrassa sense passar per Barcelona.

La bona comunicació entre les ciutats, pobles i vil·les de la mateixa comarca, i aquí bé la proposta definitiva el desdoblament de la C-32, una nova via que si es fa com vol el Sr. Forlan suposa una autovia ràpida de 4 carrils que modificarà el nostre paisatge i suposarà un gran impacte ambiental. Quan la solució a aquesta necessitat ja la tenim al territori, la C-32, només cal treure-li el peatge o traslladar-lo cap a l’accés a Barcelona.

Si que es cert que després parla dels peatges i de les infraestructures ferroviàries, però no puc obviar que al parlar de necessitats segueix posant asfalt per resoldre-les en primera instància. Evidentment deu ser cosa de les diferències de model territorial d’ICV, vegeu l’article d’ahir d’en Salvador, i el del PSC-PSOE de l’article del Joan Antoni.

Vacances Italianes

Avui escric des de Florència, la veritat es que les vacances provern (suposo com a tots) i podriem parlar de moltes coses. Ja sigui del interés de desconectar-te de tant en tant del dia a dia, fa dies que no tinc noticies directes del qye pasa per Mataro (disculpeu els accents però el teclat italiua costa d'entendre), del maresme o de Catalunya. Acabo de veure per internet (fa set dies que no em conecto) que en Casaus ha mort (per posar un exemple) suposo que no ha passat res rellavant (almenys en els temes que em poden afectar directament) ja que sino el telefon hagues sonat algun moment. Ja sigui per disfrutar del temps amb la familia sense cap tipus d'intromissio, ja sigui per disfrutar de diferents espais que cal aconsellar a tothom. Com que estic de viatge cometo alguns llocs indispensables dels que he visitat.

La Vall d'Aosta; evidentment indescriptible ja que qualsevol adjectiu hagues quedat curt, des de la ciutat d'ùAosta en pocs minuts et pots endinsar en valls incomensurables que donen per miler s de pasejades, excursions o ascensions (queda pendent per una viatge on poder ascendir i escapar-te per les muntanyes sense cap tipus de limitacio).

Venecia; loa quantitat de gent que t'hi trobes no fa pesat una visita a un lloc de gran bellesa i sobretot on pots perdret entre els milers de carrerons i els més d'un centenar d'illes i no se quans quilometres de canals , un laberint increible on trobar molts petits racons on predres. Bologna, la ciutat sorprenent, hem parat casi per casualitat i ens hem trobat amb una ciutat interessant, magestuosa, on gaudir d'un temps d'estudiant (pèer posar un exemple) crec que pot ser mun espai ideal per haver fet l'erasmus que mai vaig fer.

Pero segurt que no queda aqui ja que avui he arribat a Fiesole (des d'on la vista sobre Florència és increible) i per tant els propers dies ens passejarem per aquesta ciutat i per una Tosacana que promet... ja us explicaré

Meme de Santes

En Jordi s’estrena amb els memes i ens repta a uns quanta a explicar el millor i pitjor d’aquestes festes…la veritat és que les santes donen per molt i per tant podríem triar moltes coses. Però ell demana una de cada i haurem de ser curosos...:

El MILLOR D'AQUESTES SANTES:
Ja he dit que podria citar diverses coses, en clau més de mirar-se el melic estaria el naixement d’una nova figura, el dragalió, o d’un nou acte (per polir i fer més rodó) com és el no n’hi ha prou. Però en tot cas em quedo, en conjunt, amb la programació d’espectacles de Santes Infantils, vaig poder assistir només a tres (Marcel Gros, Mag lari i les titelles noctures) però pel que vaig veure i pel que m’han explicat de les que no he vist sens dubte la millor programació de Santes Infantils que he vist.

UNA ANÈCDOTA QUE ES PUGUI EXPLICAR DE SANTES:
Sort que ho ha matisat, que és pugui explicar... je,je,je. Bé de fet, i per sort aquest any ho puc explicar tot. Potser la que podré explicar més vegades, com les batalletes dels avis, serà la meva cremada al dit en el correfoc. Aquest incident, per badada meva (m’havia tret els guants) s’ha vist reforçat per un embenatge que feia d’altaveu. La veritat és que més enllà de l’incident i del meu bateig de foc, vaig veure i copsar l’altre cara del correfoc, uns serveis d’urgència eficients i eficaços que varen fer amb molta diligència la seva feina. Una altre anècdota seria com vaig poder trobar-te, jordi, enmig de la gentada abans de l’escapada i com vaig ser capaç de fer arribar un meló mig ple (l’altre meitat deu estar a la meva samarreta de santes, a la de les persones que m’envoltaven i pel terra de la riera) fins a la plaça Santa Anna tot ballant el bequetero i baixant de forma comprimida.

EL PITJOR DE LES SANTES:
El pitjor, un altre cop dues coses per una banda els focs. Ja se que era cosa del temps (meteorològic). Ja que al haver-hi un vent molt fluix o inexistent va provocar un núvol de fum que no va deixar veure’l en tota la seva esplendor, caldrà llogar grans ventiladors per l’any vinent (a afegir a la pantalla gegant ela crida). I la segona és la deriva que pren, en alguns casos, l’escapada. Cal que assumim tots que els actes de festa major tenen la seva litúrgia i que no es pot anar passat de voltes, cridant alcohol, alcohol... i anant fins les orelles d’aquest element en un acte on l’alcohol és un condiment i no el ingredient principal.

QUINS ACTES RECOMANARARIES:
Segueixo recomanant, com sempre l’escapada, és d’aquells actes festius que cal veure una vegada a la vida. Per espectacular, per la gent, per el bequetero, per com ens transformem d’individu a massa...

QUE CANVIARIES O AFEGIRIES PER A L'ANY QUE VE:
Crec que el que faria és una recuperació, tenim unes santes que tenen en compte diferents sectors d’edat i crec que en alguns casos oblidem un sector més pre-adolescent o adolescent. Recuperar o crear actes com la gran porcada (espero no equivocar-me en el nom) seria un encert.

Ja que és un meme, toca tocar els “memes” a alguna persona més, per tant preparats que apunto, per una banda la visió menys oficialista d’un regidor en Toni Guirao, per altra banda l’Eloi Aymerich, per altra banda per la façeta de cultura popular el Dragalió, pels que ho veuen des de fora de Mataró l’Àngel Pagès, i per acabar un Santero actiu que ho mira molts de cops per sota les faldilles, en Dani Alvarez

Per un consell comarcal d’esquerres, no a la sociovergencia maresmenca.

El proper dilluns 30 de juliol es constituirà el consell comarcal del Maresme, configurant-se un govern sociovergent, amb l’afegit d’ERC. Des d’ICV-EUiA ens hi hem quedat al marge per diferents motius:

Primer de tot per coherència amb el nostre discurs dels últims anys, al 2003 i al 2004 (relleu del Sr. Mas de la Presidència) ja varem expressar que creiem que el consell havia d’estar liderat per algun alcalde d’algun ajuntament que tingués la capacitat de liderar, implicat en els grans reptes del futur de la comarca i que sigues capaç de generar consens i diàleg entre partits, ajuntaments, agents socials i la resta d’administracions que havien de resoldre temes com la mobilitat o la llei de promoció de l’autonomia personal, malconeguda com llei de la dependència.

Perquè hem demostrat en aquests últims mandats que el consell pot ser un lloc per aplicar polítiques coordinada amb els ajuntaments dels territori. Aquests últims anys hem estat els responsables de les polítiques socials del consell i la nostra gestió ha portat el pressupost de l'àrea a prop dels 8 milions d'euros (partíem de tres milions), amb mes de 30 serveis i programes en funcionament, molts d'ells nous, i amb clares perspectives i plans de futur. Serveis com l'Oficina Comarcal d'Habitatge, el servei d'Immigració, el de violència domèstica, els serveis complementaris d'Educació, entre d'altres són creació d'aquesta etapa. També cal recordar la millora en la gestió d'altres serveis.

Hem demostrat, per tant, que el consell pot ser - i ha de ser - una eina política al serveis dels maresmencs i les maresmenques, on es creïn i coordinin serveis, on es mancomunin projectes, on es discuteixi dels debats estratègics de la comarca. I no una administració que serveixi pels interessos particulars dels partits polítics del Maresme.

Desprès d’aquestes últimes eleccions municipals, marcades per un distanciament del electorat (baixa participació), per una pèrdua generalitzada de vots, i on iniciativa ha mantingut el seu pes polític a la comarca i ha augmentat la seva participació en governs municipals; Se’ns ha proposat participar en un govern comarcal on la capacitat de fer política de la nostra coalició era mermada amb una retallada considerable de les nostres competències i alhora no es tenien en compte les nostres tesis sobre el lideratge del govern comarcal, i la nostra defensa de l’administració pública i la prestació de serveis de qualitat per als ciutadans i ciutadanes.

La nostra insistència en fer del Consell Comarcal una eina real de fer política i de ser coherents amb les nostres posicions han portat al PSC a tancar un pacte amb Convergència. En aquest Pacte es posa en mans de la dreta les polítiques socials i de benestar del consell comarcal. Aquest acord sociovergent ha estat desprès obert, com un lleuger maquillatge, a ERC i a nosaltres mateixos. ICV-EUIA-EPM no pot, ni vol, participar en una tornada cap endarrere, ni en una operació que prima el repartiment de poder polític per sobre de les demandes i les necessitats reals dels ajuntaments de la comarca i dels maresmencs; per sobre de la defensa de les politiques progressistes, en disonància amb el govern de la Generalitat de Catalunya.

Per tant anirem a fer política des de l’oposició del Consell Comarcal i esperarem que els partits d’esquerra de la comarca siguin capaços de replantejar els seus errors i es plantegin un veritable govern d’esquerres i progrés pels ciutadans i ciutadanes del maresme.

Santes 2007, benvingut Dragalió!!!!

Fa dies que tinc pendent molta feina, el comentari ‘un article que m’ha enviat en Ramon o la valoració del pacte sociovergent al Consell Comarcal, o les noticies del punt sobre la depuradora de l’alt maresme en son bons exemples. Però avui, sense intenció d’escapolir-me de la feina pendent (que aviat serà resolta en certa mesura), sinó que som 26 de juliol i ara a Mataró només existeix un tema, cal parlar de les Santes . I aquest any hem de parlar del Dragalio.

Aquesta és una de les principals novetats d’enguany, algun s preferiran parlar de la pantalla a la crida o del no n’hi ha prou... Però a mi és aquesta la que em destaca. Després d’uns quants anys de festeig públic i a vegades d’amagat el nostre Senyor Drac té descendència, un petit drac que físicament és molt semblant al pare, però que te cara de murri i trapella (foto extreta de Capgros.com). Aquesta nova figura que és una forma de vincular al més petits al drac va ser presentada de forma pública ahir a la tarda i tindrà el seu bateig laic el dia 28 de juliol al vespre. Cal tenir clar que aquest actes no nomes seran únics aquest any sinó que ho seran de la història de les Santes.

Però més que estendrem sobre com és i que pensa aquesta nova figura us convido a que el seguiu a traves del seu blog (neixen moderns els nouvinguts).