90% dels carros!

Estic al refugi Josep Maria Blanc, després de 22 hores de camí en tres etapes i a l'espera que dema faci la ultima (unes tres hores fins al Mallafré). La veritat es que tenia algun dubte d'arribar fins aquí, sobretot per un tema més mental que físic. Peró m'he sentit bé i estic complint sobradament les etapes previstes, no us preocupeu que no us salvareu del rotllo descriptiu dels quatre dies... de moment i per no colapsar l'unic ordinador del refugi em limito a penjar tres fotografies. Una amb la cara que m'ha quedat al prendre un cerveseta avui quan ja cuasi he acabat la ruta, una altra amb una de les dues vertents del Contraix, el port més complicat que e hagut de superar. , i la tercera amb un grup de cavalls que no em deixaven seguir el camí, estaven al mig.



















Apali, ens veiem i bones Santes a tothom (divendres a la crida, que no falli ningú!)

Rosita, orientació i carros.

Escalfant motors per Santes ahir varem marxar amb en Moises i l’Albert cap a Tarragona, concretament a Alcover, a veure la planta de la cervesera la Gardènia on fan la cervesa Rosita. La primera sorpresa és el típic “me’l imaxinava més gran!” i es veritat una petita planta de pocs metres quadrats serveixen per ubicar les diferents tines on es fa la braseria, dues tines la primera per posar la Malta amb aigua i portar-la fins als, aproximadament, 90º i un segon on s’afegeix el llúpol. Quatre tancs de fermentació i dos més pel filtrat. Maquina d’embotellar i sala calenta, en total un cervesa pot estar de 20 a 30 dies en elaboració. Tot i ser un centre relativament petit la producció és de 15.000 ampolles setmanals...

Aprofitem el viatge i anem cap a Masroig i Capçanes a veure i comprar vi en uns cellers cooperatius i a dinar a Falset al Restaurant el Cairat, interessantíssim, allà ens parlen d’un celler de Gratallops, el celler Cecilio que ens interessarà... la visita divertidíssima i el vi de categoria.

Avui a la nit cursa d’orientació nocturna... aquest serà per mi el primer acte de Santes, 8 quilometres (si trio bé el camí, sinó més) pel passeig i cas antic... a gran trets del port a l’actua, després fins a Can Fàbregas (abans que ens el canvien de lloc, Lluís hauràs de canviar el mapa l’any vinent,je,je,je!), cap a pl de la Brisa, la seu dels Capgrossos i cap a l’espigo i de retorn al port... la cursa molt interessant, m’he sentit fort tot i que he fet 57 minuts (a més de 20 del primer, però ja m’ho esperava). Un dia hauré de parlar amb calma d’aquesta nova passió, l’orientació, us l’aconsello a tots i totes!

I ara si acabant de fer els últims preparatius, demà al matí cap a Espot i a començar a fer els carros de foc, m’allunyo de les Santes uns kilòmetres però tornaré fort per gaudir-les plenament... el 24 estaré aquí i després de retrobar a tots els meus prometo explicar el camí en pels i senyals!

Fins a la Crida i bon escalfament de Santes!

Toca canvis!

Aquest estiu si, desprès d’intentar-ho diverses vegades m’he tret les oposicions! Per tant ja soc del cos de mestres d’Educació Física.

El 21 de juny la primera prova, els temes que ens toquen no els he preparat i tinc la sensació que es fluix, el relaciono amb les competències i amb altres temes, al mateix temps que poso propostes pedagògiques sobre ell... però tot i això crec que si passo estaré com l’any passat, patint per si tinc plaça.

Per tant em toca preparar molt bé la presentació de la programació, de fet ha estat el que he treballat més durant el curs, i per tant confio en pujar nota i poder superar el procés d’oposicions. En aquest punt m’adono que inconscientment m’he fet certa juguesca, fa un any que no m’estic deixant els cabells llargs, per tant me la faig verbalment si tinc plaça em tocarà tallar me la cua... Serà una forma de simbolitzar l’esforç i els canvis que venen.

La setmana passada vaig tenir la noticia oficiosa, la meva nota era 6.8 i amb els mèrits podia tenir una nota final de 6.2 o 6.5... el rumor situava la nota de tall en un 5.3 o 5.5 per tant semblava ser que si, que aquest any si!

Avui han publicat la llista d’aprovats amb plaça i estic el numero 120, de tres cents per tant aquest any si! I alhora toca fer el comiat a la cua! I pels que no us ho creieu... alguna prova!

Carros de Foc

M’agrada la muntanya, algunes vegades ja n’he parlat, caminar i pujar es en part un repte de superació i en part una forma o moment de trobar-me a mi mateix. Però la veritat és que masses vegades queda en segon lloc, el temps, els compromisos, les activitats i d’altres motius son sempre una mala excusa per no apropar-hi tant com m’agradaria.

Per les vacances de Setmana Santa ja vaig intentar fer una ruta, però varen posar els objectius massa agosarats tant per la velocitat que comportava com per la càrrega a l’esquena. En dos dies, amb la Núria, varem fer la meitat de la ruta dels Estels del Sud, des de Pauls fins a Beceite...

Ara aprofitant aquests dies previs a Santes i tenint en Pere i l’Aina de campaments arriba el moment de fer una de les rutes que feia temps que tenia al cap. Del 20 al 24, si el cos m’aguanta i el cap està ferm faré els carros de foc. Vaig quedar ja fa uns dies amb en Xavier, que la fet moltes vegades participant en la modalitat Sky Runner (en menys de 24 hores), i em va ajudar a planificar la ruta i demà passat confirmo els refugis... ja no em puc tirar enrere.

Per tant el 20 cap a Espot i d’allà tranquil·lament a dormir al refugi d’Amitges, etapa curta passant pel Ref Mallafré, un passeig per pista que em situarà en el punt de partida.

El 21 d’Amitges a Restanca, passant pels refugis de Saboredo i Colomers, etapa llarga pujant al port de Ratera, el de Sendrosa i el de Caldes per baixar cap a Restanca (l’endemà caldrà refer camí, buf!) i si em queden forces i temps podria pensar en pujar al Montardo.

El 22 de Restanca a Llonch, potser l’etapa més dura? Caldrà tornar a pujar fins a Crestada, baixar cap al Ventosa i Clavell i pujar fins al coll de Contraix per baixar cap al refugi del Estany Llonch, a part del desnivell sembla una de les etapes més llargues.

El 23 del Llonch al J.M. Blanch, també una etapa llarga fins al Corominas passant pel coll de Dellui, per desprès encaminar-me pel pas de l’os cap al refugi Blanch.

I el 24 ja de tornada i per tant sortint aviat (a les 18:30 vull estar a Mataró) cap a Espot passant per Sant Maurici, cal decidir la nit abans si faig el camí per la valleta o per Monastero. Alhora que pensar si tinc temps i/o forçes per pujar al Monastero.

Espero que el temps m’acompanyi i confio en anar-me trobant molta gent pel camí i en els propis refugis. Ja us explicaré, i us ensenyaré fotos... queden 11 dies!

Ah, per cert... Sven ja pots anar preparant una bona birra per la tornada!

Retorn amb una birra refrescant que fa estiu!

Fa molts dies que tinc aquest blocs molt parat,podria dir que ja se sap els finals de curs que son carregosos, que m’he estat preparant a consciencia les oposicions... però en el fons tots sonaria a excuses! No?

Bé el que compta es que torno a estar per aquí, apareixent i desapareixent com moltes altres temporades, je,je,je!

En tot cas toca escriure alguna cosa i atenent el que em deien alguns amics deixaré la política de banda, o no ja que com diríem alguns tot és política!

Primer de tot parlar-vos d’una de les meves dèries, passions o manies...segons qui ho miri. Les cerveses en general i les belgues en particular. Aquestes últimes per la quantitat de matisos que podem descobrir en el paladar quan les bevem i lo diferents que poden arribar a ser. Per la meva part les que més repeteixo son la kwak, la Malheur 12, les Golden Carolus, la Belgoo... però n’hi ha moltes d’aconsellables i si algun dia voleu provar quelcom diferent entreu al mon de les de lambik o Geuze (de fermentació espontània)

De les d’aquí em costa trobar-ne que siguin realment diferents, en tot cas esmentar la Woll Damm (per nostàlgia i perquè té cos), la estrella Galícia, i la Rosita de Tarragona. D’aquí a pocs dies aniré a fer una visita a la planta de fabricació que tenen a Tarragona (prometo un comentari i fotos si em deixen)

La veritat és que encara no he trobat aquella cerveses que m’ompli la boca de gust i que em faci retornar a les platges mediterrànies de Catalunya (més enllà de la conya del nou anunci d’estrella, crec que una cervesa hauria ser capaç d’això). I això em genera un gran dubte, que ha de composar un gust que ens retorni a la nostra terra? Ha de ser les herbes (funoll. Romani, matafaluga,...) ha de ser algun fruit (figues, maduixes, cireres d’arboç...), ha de ser productes de la terra o del mar? Accepto idees, opinions i propostes...

Per cert, he dit manies perquè el tema arriba a passió de col·leccionista... una prova d’això :

El departament, disposa i nomena!

El dia dos de maig el departament ens va demostrar un cop més com compte amb els interins, després dels nefastos nomenaments del juliol passat i que fessin oïdes sordes a qualsevol queixa durant el més de setembre ens varen donar tres dies per poder fer la renuncia al nomenament d’aquest curs vinent. Tres dies per preparar uns documents, al·legacions i argumentacions sense explicar quines serien les possibles motivacions per acceptar la renuncia. A més la resolució que ho estipulava ens tancava alguna porta més, en cas d’aprovar les oposicions no podríem canviar de destí i per tant apropar-nos més al nostre domicili, al mateix temps que cap centre ens podia reclamar pel curs vinent.

És a dir d’una tacada demostraven la sensibilitat pels seus treballadors i pel fet que poguessin conciliar la seva vida familiar i laboral, donaven exemples de la transparència amb que ha d’actuar l’administració al no explicar els criteris amb que s’acceptaren les renuncies i deixar aquesta acceptació a la arbitrarietat de cada delegació, oferien als futurs funcionaris en pràctiques unes condicions pitjors que als interins (al oferir a aquest llocs de treball que podrien interessar als primers) i no garantien els drets de defensa al no oferir les condicions, en temps i formes, per tal que tots els interins afectats poguessin preparar i entregar les reclamacions en les millors condicions.

El divendres 6 de juny varen tornar a fer mostra d’aquest saber fer al dictar una resolució on no s’acceptava la majoria de renuncies, i un altre cop no quedava clar quins havien estat els criteris per acceptar-ho.

Uns quants companys hem decidit recorre a aquestes decisions fent tres recursos d’alçada pels motius abans expressats, indefensió, arbitrarietat i tracte diferenciat pels futurs funcionaris en pràctiques. Segurament el departament continuarà fent oïdes sordes i actuant de la forma que més els interessa a ells (ho han demostrat contínuament des del Nomenament del conseller Maragall) però no volem que aquesta forma d’actuar passi sense alçar la nostra veu, per petita i fluixa que sigui.

Voldria animar-vos a tots els implicats a que procediu a presentar recursos similars, per la qual cosa us adjunto les nostres argumentacions per si les voleu aprofitar: recurs sobre indefensió, recurs sobre arbitrarietat i recurs sobre oposicions

Jo també demano la dimissió del conseller (Felicitats i adhesió als companys de Terres del Ebre)

Dia de declaracions creuades i de forma pública entre dirigents d’ICV, i tot i que sé que alguns companys no deuen entendre la conveniència de fer públics aquestes discrepàncies i del necessari seny (o por...) que alguns demanaran per no escenificar certes discussions o climes de suposades i no volgudes crisi. Vull dir que comparteixo en gran part els plantejaments dels meus companys de les terres del Ebre.

Comparteixo els plantejaments que ens exposen en el seu comunicat (que reprodueixo tot seguit), tot i que alguns ens poden titllar d’insolidaris amb la gran metròpoli, per diferents motius:

1. Perquè em nego a creure que la única opció de resolució de la situació de sequera sigui un transvasament (sigui del Ebre amunt –Segre- o del tram final del Ebre –Delta-).
2. Perquè, si aquesta és la unica solució, en la gestió d’aquest problema hi ha hagut molts tics d’aquella forma de fer política que no ens agrada.
1. Un dirigent d’ICV, partit defensor de la laïcitat del estat i de l’administració, encomanant-se a les verges per demanar aigua.
2. Un govern d’esquerres, que ha fet seva la bandera de la nova política de l’aigua, prenent decisions incoherents amb el discurs que es va assumir des del primer tripartit. I ICV no només n’és còmplice sinó que som protagonistes d’aquestes decisions.
3. Un Govern que va a remolc del que decideixen els senyors de Madrid.
4. Un conseller i un govern fer-nos creure que les paraules no volen dir el que diu el diccionari.
5. Una nefasta gestió política i mediatica de la decisió que, més enllà de si aquesta és encertada o no, ens porta a prendre-la sense parlar-ne amb el territori, que ens posa completament a la defensiva, a remolc, del que diuen els mitjans i la resta d’agents.
6. Un dirigent d’ICV responent amb actitud prepotent que si no ens agrada ja podem marxar! Jo soc d’aquells que pensa que si no m’agrada he de mirar de canviar-ho, i espero que els companys de Terres del Ebre també ho vegin així (cal recordar que tenim un procés assembleari a les portes).
3. Perque la gestió de la sequera no és un fet puntual en les meves discrepancies en com està actuant la direcció de l’ACA i del departament de Medi Ambient i Habitatge. Masses vegades al territori veiem com no se’ns té gaire en compte i només es juga al joc del que dicten certs alcaldes o alcaldesses, o costa moltíssim fer entendre coses evidents als nostres dirigents. Algun exemple:
1. La depuradora del Alt Maresme, varem decidir des del departament no fer-la al lloc que estava previst perquè era insostenible i ineficient des d’un punt de vista ecològic. I desprès de mil voltes, discussions, debats i de fer cremar a molta gent nostra al territori l’acabarem fent a la pedrera de Montpalau (que és el projecte que no volíem!)
2. La canalització de la riera de Malgrat, l’ACA corregeix el seu posicionament després de que els veïns de Malgrat i els dirigents locals i comarcals d’ICV fem mil gestions, pressions i explicacions del que hauria de ser una forma de gestió de la canalització de rieres que hauria d’estar en el llibre de ruta del ACA des del primer dia que ICV va assumir-ne la direcció (per molt dèficit econòmic que ens hi deixessin).
3. Molts veiem estorats com es corre a fer una foto amb el senyor Riena, dirigent dels constructors i promotors, per firmar el pacte per l’habitatge. Una foto que molts haguéssim volgut que es fes amb els principals agents socials que també poden treballar en aquest tema.
4. ... i així en podem anar apuntant moltes més...
4. Perquè si un conseller convergent, o d'algun soci de govern, hagues fet el mateix ja haguessim demanat públicament la seva dimissió. I no des de una direcció territorial sinó que hagués estat des del carer ciutat!
5. Perquè fa pocs mesos estavem fent una gran campanya, "hem guanyat la batalla del ebre" que ha quedat en paper mullat!
   

És per això que jo també firmaria un comunicat com el que els dirigents de les terres del Ebre han fet públic aquest matí demanant la dimissió del conseller i hi afegiria també la de la direcció de l’ACA, encara que per això em puguin convidar a abandonar el nostre partit (d’això se’n diu acceptar la critica, el debat i la cultura democràtica, no?). I els felicito per la valentia que altres vegades hauríem d’haver tingut des dels territoris que rebíem la peculiar gestió ecosocilista de les polítiques de l’aigua.

Comunicat d’ICV a les terres del Ebre:

INICIATIVA TERRES DE L’EBRE MANIFESTA LA SEVA OPOSICIÓ FRONTAL A LA INTERCONNEXIÓ DE XARXES I DEMANA LA DIMISSIÓ DEL CONSELLER DE MEDI AMBIENT

ICV Terres de l’Ebre demana a la seva direcció nacional que abandoni el Govern si es tira endavant una canonada permanent i es vulnera, així, el “Compromís per l’Ebre”. En cas contrari, les organitzacions locals d’ICV a les Terres de l’Ebre obriran un període de reflexió per tal de revisar la seva vinculació a ICV.

Davant l’anunci d’un acord entre el Govern Espanyol i la Generalitat per tal d’interconnectar de manera permanent el sistema del CAT amb el d’ATLL, Iniciativa per Catalunya Verds Terres de l’Ebre vol manifestar:

• Que rebutja la interconnexió de les xarxes del CAT i ATLL. Aquest projecte és un transvasament permanent, irreversible, i contrari al model de gestió d’aigua que ha vingut defensant el govern del nostre país.

• Que creiem que aquesta obra no s’acabarà a temps i no podrà atendre a temps les possibles necessitats d’aigua a l’àrea metropolitana, però quedarà a disposició dels successius governs, que podran fer una utilització de la infraestructura que atempti contra els interessos del territori. El Govern Espanyol aprofita, per tant, la situació de sequera per fer una obra de caràcter estructural i irreversible que podria justificar noves transferències d’aigua fora de la conca a partir dels sobrants de concessions de regadiu.

• Que aquesta imposició del Govern Espanyol posa en dubte la capacitat d’autogovern del nostre país.

• Que s’ha menystingut el territori, ja que ni els responsables de la Conselleria de Medi Ambient, amb el Conseller al capdavant, ni els responsables del Ministerio que han decidit apostar per aquesta infraestructura, han vingut a les Terres de l’Ebre per informar la ciutadania.

• Que ICV Terres de l’Ebre demana públicament que s’obri un període de reflexió dins d’ICV sobre la seva permanència dins del Govern de Catalunya. ICV Terres de l’Ebre demana a la seva direcció nacional que abandoni el Govern si es tira endavant una canonada permanent i es vulnera, així, el Compromís per l’Ebre. En cas contrari, les organitzacions locals d’ICV al territori obriran un debat per tal de revisar la seva vinculació a Iniciativa per Catalunya Verds.

• Demanem la dimissió del Conseller de Medi Ambient i Habitatge per la seva gestió política i comunicativa.

• Finalment, emplacem a totes les forces polítiques de les Terres de l’Ebre que exigeixin públicament a les seves direccions nacionals que respectin el “Compromís per l’Ebre” i els principis de la Nova Cultura de l’Aigua.