Jesús Zapatero.

Una nova benvinguda, en Jesús Zapatero company d'ICV a Dosrius ha fet el seu blog. Espero poder-hi trobar, i compartir amb tots, el seu bon seny, els coneixements i la capacitat d'analisis política que ens ha demostrat en reunions i cafes...

La notícia de l'any... passat.

Desprès de dies de donar-hi voltes i esperant que fins a ultima hora la gran notícia de l’any... ha arribat el moment de donar la meva opinió sobre quina ha estat la notícia de l’any. Com deia en un post anterior, crec que tot depèn de les ulleres que porti al fer valoració. Per exemple i de forma telegràfica:

Des de Mataró, en podria triar dues el bom dels blogs de gent de la ciutat o el cruïlla de cultures.

Des del Maresme; podria parlar del desencallament definitiu de la depuradora de l’alt maresme, i el debat sobre la TDT al maresme...

Des de la laïcitat, la presentació del llibre de 64 propostes per a la laïcitat, que desenvolupa diferents accions a fer per viure en una societat més laica, més respectuosa i amb més convivència.

De caràcter català, parlaria de l’estatut i de la valenta proposta de llei per l’habitatge.

De caràcter espanyol; la lamentable actitud de crispació mediàtica i política de certs sectors de la capital i la pretensió eclesiàstica de control sobre la societat, o també les imatges de la frontera de Melilla alguns s’entesten a posar tanques al mar...

Des de l’esport, el gran any del Barça (destacant Eto’o) i el campionat de F-1.

Des d’Europa parlaria de la frenada, per sort, del tractat constitucional i l’alçament dels barris perifèrics de França

Així podríem anar desbrossant temàticament les notícies més importants de l’any, però donat que toca comentar-ne una em quedaria amb:





El pas del Katrina per els EEUU,
concretament les imatges i notícies que ens varen arribar des de New Orleans, per tres motius

1. Preocupació per la sostenibilitat al planeta.
Perquè esdevé l’evidència de que no podem jugar amb el planeta, sembla que hi ha un gran debat obert sobre si aquest caos climàtic que vivim amb temporades fortes d’huracans i ciclons, amb sequeres severes, amb desglaç dels casquetes, amb desertització, amb forts terratrèmols i tsunamis i altres desastres ecològics son causa del impacte de l’activitat humana i pel sobreescalfament del planeta o si estem en un moment cíclic que es repeteix cada alguns milers d’anys. Però tant si és una cosa com una altre les imatges com les del New Orleans desprès del Katrina, o les de Indonèsia desprès del tsunami, o les d’algun dels terratrèmols de l’orient mitjà ens han de posar sobre avís, com he llegit a algun lloc hem de tenir clar que no som propietaris de la terra sinó que en som usufructuaris i per tant l’hem de cuidar per poder passar als que ens seguiran.
















2. Necessitat de fortalesa de l'estat i dels serveis socials.
Veient el primer motiu podria haver cercat qualsevol de les altres notícies sobre desastres climatològics que he citat, però el katrina tenia un element que el diferenciava de la resta i és el fet que ha afectat a un estat del mal denominant primer mon, teòricament sobre preparat tant pels recursos que podrien destinar a la prevenció i solució d’aquest conflictes com pel fer que és un país més estructurat socialment. Però alhora de la veritat d’encarar-se a un desastre natural el gran occident havia fet servir els recursos per evitar-ho en una guerra injusta i a més una gran ciutat com new Orleans va estar durant molts dies en un gran caos, algunes veus apuntaven (crec que amb cert encert) com a motiu una societat que ha abandonat els serveis socials públics, que ha fomentat l’empresa privada. És cert que la tasca de coordinació, de responsabilitat i d’agilitat en la resposta no és la mateixa quan existeix una estructura administrativa que pot respondre davant de fets inusuals i inesperats.

3. Les debilitats dels essers humans.
Perquè durant aquestes setmanes de caos varem poder observar les millors i les pitjors coses dels essers humans, durant aquells dies varem succeir notícies de robatoris, de trets i morts, de violacions però alhora hi va haver-hi solidaritat, amor pels altres, gent que no volia abandonar els seus animals i els seus records. Ens demostra fins a quin punt poder ser, i quins son aquells aspectes que hem de controlar i quins els que hem de fomentar.

Reflexions de festes...

Boicot?
Ahir al vespre vaig veure l’anunci de les campanades de Telecinco i m’ha entrat un gran dubte, és casualitat o un boicot amagat? El cas és que ho anuncien dient que aquesta any les campanades ho celebraran amb Sidra i hi posen diversos arguments, l’Alonso, el 25 aniversari dels premis príncep d’Asturies, i no se si alguna cosa més. Potser estic susceptible però amb el context d’un injust boicot em sembla poc correcte, de forma conscient o inconscient potencien i fomenten aquest boicot.
Entenc que davant d’un acte d’irresponsabilitat que ningú acaba de firmar i que només fomenta el trencament i la discòrdia els mitjans de comunicació, com han fet alguns polítics o personatges públics haurien de fer-ne una crítica clara, evitar el foment del boicot i fer accions de discriminació positiva... però massa sovint em sorprenen en anuncis o series comentaris com aquest que només tiren benzina al foc, una llàstima després ens demanen que siguem políticament correctes!

Imatge vs paraules
Quan una imatge és bona li sobren les paraules, només un agraïment a la gent de Vilassar de Mar que ha fet una campanya que expressa el sentiment compartit per molts durant les festes de Nadal. Però com deia abans millor la imatge:

QUE NO ET CONSUMEIXIN

PENSA ABANS DE COMPRAR

Gaudir de l'espectacle!

Rodó

Fa uns dies vaig anar a veure el Circ Cric, i al tornar volia explicar-ho al blog... però el temps va refredar les paraules i com molts altres temes ha quedat a la carpeta de l’ordinador (dues frases al word i alguna foto il·lustrativa) no vull recuperar-ho però si comentar una sensació. Aquell Circ Cric del 2005 a Cerdanyola del Vallès no són els mateixos que el 2003 (?) a Mataró... en certa mesura han perdut, des del meu punt de vista, espectacularitat i màgia tot i que no puc dir que no sigui un espectacle atractiu.
Fa uns dies la Cristina em recomanava per dues vegades que anés a veure el circ d’hivern de l’ateneu de 9 barris, un espectacle Rodó, i no només perquè es tituli així, o perquè els elements circulars fan presència constant a l’escena (esferes, pilotes, pista, forats, boles de neu, volves de neu...) sinó perquè és un espectacle rodó, complert.

Des de la senzillesa de l’espai i dels recursos, des de la simplicitat del gest i de l’expressió, i amb la relació atzarosa i astracanada (com diuen ells a la tarja) dels diferents personatges que es relacionen en aquell espai rodo generen un clima de complicitat amb els espectadors de totes les edats que ens fan passejar per lo poètic, pel riure, per la sorpresa, per l’espectacularitat, per la dansa... sense parar entrellaçant i posant en escena diferents històries al mateix temps i fent que sembli que el temps no pasi ni pels adults, ni pels més petits, la meva filla de tres anys s’ha passat 80 minuts captivada, amb la boca oberta i pràcticament sense articular cap paraula...

Per acabar, tali com em va dir algú fa uns dies no ens podem guardar per nosaltres les coses i menys si aquesta ens l’ha donat un altre, per tant us faig arribar els consells de la cristina, amplificats (si és possible) per la meva modesta opinió, si voleu gaudir-los correu que el dia 8 de gener tanquen la paradeta, els podreu trobar a l’ateneu de 9 barris.

Match point

Torno als orígens del bloc i vull comentar, breument, una peli. Això no vol dir que des del setembre no hagi tornat al cine (un Harry potter proper al llibre, unes històries de Narmia de conte, a part d’alguna més infantil) o alguna pel dvd (desaconsello el puente de Sant Luís Rey, lenta i carregosa) però ahir vaig anar a veure la menys humorística de les històries d’en Woody, tot i això una historia interessant, complerta i ben treballada.

Interessant el dubte que et genera, és evident que la sort té un pes en la vida de tots però el personatge de la pel·lícula té bona o mala sort? Jo crec que aquest tenista gris (tècnicament complert, amb autocontrol, però sense el punt de genialitat dels mestres) passa per la seva vida com per les pistes de tenis, de forma calculada, construint acuradament una presó, de plata però presó, i que com quan jugava a tenis no sap aprofitar la jugada genial que li posa en safata l’Scarlett i trenca el joc en la última pilota... a més té la mala sort que la pilota que el podria portar a la presó real (però l’allunyaria d’una vida que no l’omple) toca a la xarxa i cau en el seu propi camp tirant la clau de la seva presó de plata al fons del riu.

Quan dos ha de seguir sent dos

El pessebre
Com cada any en aquestes dates ha sorgit en mitjans de comunicació, en reunions, en sobre taules el debat sobre el pessebre, fer-lo no fer-lo i sobretot on fer-lo. En aquest cas hi ha dos moments de debat un es particular, fem pessebre a casa o no? Discussió que pertany a la Núria i a mi i a la que s’hi incorporaran en Pere i l’Aina quan la raó els hi doni arguments...

L’altre és quan discutim (ja fa dos anys) sobre la idoneïtat del pessebre de la casa gran. I m’adono que solem caure, per mi, en un fals debat. És cert que el pessebre és un element cultural, que s’ha anat trametent al llarg dels anys de pares a fills, però més enllà d’aquest valor el pessebre és un element de transmissió de creences i ideologia religiosa. Per mi aquest és el seu primer valor i l’element cultural és secundari. Un exemple, o un detall, en aquest pessebre no hi ha caganer que d’alguna forma és la imatge pagana de l pessebre però alhora és una imatge típica i tradicional del pessebre català. Per tant una primera reivindicació si el pessebre és un element cultural i tradicional posem-hi aquesta figura típica catalana.

Per altra banda no discutiré quan està en llocs privats o en el carrer, és evident que l’expressió religiosa de les festes en la intimitat és plenament lògica i alhora l’expressió pública de les creences és un símptoma de maduresa social i da capacitat de respecte i de convivència. Per mi el debat real és el de la representació d’aquestes en un espai simbòlic com és la casa gran. Entenc que l’ajuntament i les diferents representacions del poder públic i del govern han de ser expressió dels principals valors que el constitueixen i que solen estar definits en constitucions i estatuts, la nació, la llengua, la bandera en aquest cas l’aconfessionalitat que tot i no ser la laïcitat que molts voldríem com a mínim obliga a no prendre partit per una confessió religiosa, un crucifix i una bíblia en el jurament d’un ministre o un pessebre dins de l’ajuntament vincula de forma directa estat i església per molt que ho vestim de llegat cultural o tradicional. Per tant una
segona reivindicació, no tornem a fer pessebre dins de la casa gran.

L’IVA
El principi públic diu que tots som iguals davant de la llei i per tant també en temes fiscals, però a l’hora de la veritat ha de venir la comissió europea i demanar-nos que revisem els acords que permeten a l’església no pagar IVA. I no només hauria de revisar aquest concepte sinó que podríem parlar de l’ibi, de les taxes d’obres i de la pràctica totalitat dels impostos. Jo també per la meva tasca social (molts anys de dedicació a l’educació en el lleure) em demanaré una exempció total d’impostos.

Ara ja podeu dir-me demagog, però la realitat és que el concordat permet a l’església no pagar impostos suposadament per la seva tasca evangèlica, social i educativa. La realitat és que aquesta exempció va més enllà i no es pagaven impostos per l’activitat econòmica generada en els baixos de l’escola pia (que te que veure això amb l’activitat educativa) i en canvi altres entitats privades dedicades a objectius similars (igualment lloables) pagen “religiosament”els seus impostos . Una pregunta oberta...quina diferència hi ha?

L’anècdota
Fa uns dies al baixar al quiosc els vaig preguntar, irònicament, si havíem tornat uns anys enrere. Tots els mitjans tenien en portada la mateixa imatge... i això no deixaria de ser una anècdota, cert, una imatge que ens ha fet somriure a tots i que en un altre temps ens hagués recordat la vinculació entre dos poders església i policia. Però en el fons m’obria un interrogant més...que hi havia de noticia en la imatge i una ultima reivindicació als nostres mitjans de comunicació siusplau no feu notícia del que no té valor informatiu.

Europa: Europeisme versus associació de Nacions.

Vinc d’escoltar en Raül Romeva parlant a Premià de mar de cap on va Europa, i la veritat és que m’ha reconciliat amb la política europea. Venint d’uns dies de mercadeig governamental amb els pressupostos, de veure que el que és important d’aquestes reunions és el que et pots endur pel teu país.

I sentir a algú que, tot i ser minoritari no està sol, que defensa fer un pas més i construir conjuntament una Europa que vagi més enllà de les associacions d’estats i del mercat comú que arrisqui en una estructura més transparent i democràtica i que aposti pel parlament europeu com a legislatiu i en un govern europeu com a executiu que no estigui definit per les reunions de caps d’estat. En definitiva un discurs que li doni un valor polític, democràtic i participatiu... en definitiva algú que sap que per construir cal ser capaç de mirar més enllà de les pròpies fronteres.

Reptes encadenats,

Encadenant “memes” m’ha arribat el repte de comentar la notícia de l’any i de passar el repte a cinc bloggers més…

De moment em dono uns dies per reflexionar sobre quina crec que és la notícia de l’any, primer perquè com diu en Miguel hi ha coses que encara estan per passar, segon perque depèn molt de quin eix faig servir em surten notícies molt diferents, si m’ho miro amb les meves ulleres, amb les de mataroní, amb les comarcals, amb les d’educador, amb les de polític, amb les de la laïcitat, amb les de iniciativa…

Per tant us demano uns dies… però com que aquest tema correra I no vull que em prenguin bloggeros… llenço el repte a cinc més:

Oriol Burgada

Angel Pagès

Marius Garcia

Eloi Aymerich

El cinquè o cinquena me’l reservo per si s’incorpora qui alguns sabem….