El Pla d’infraestructures del transport preveu pel maresme dues grans actuacions una primera que és el desdoblament de
La part negativa és que la proposta sobre infraestructures viàries està prevista que es desenvolupi en una primera etapa i les infraestructures ferroviàries s’hauran d’esperar al 2016. També cal pensar quin cost econòmic pot tenir el desdoblament de
Ahir varem realitzar el referèndum de l’estatut i tot just han passat poques hores de tenir resultats i sobretot dos dies després del tancament de campanya podríem mirar com ha anat aquesta campanya mirant els cartells de les cinc forces polítiques pressents al parlament.
Per una banda les dues del No.
El PP dient “Pensa en Catalunya: digues No” i ERC dient “Ara toca NO, catalunya mereix més”
I desprès tenim els 3 del si
PSC que en el cartell electoral podem llegir “Sí:guanya Catalunya No: guanya el PP” o un curt “Sí” o CIU amb el també curt “1979 o futur” i al final ICV amb un cartell que diu “D’esquerres, catalanista i ecologista Sí a l’estatut” i un segon cartell on diu “reconeixement de Catalunya com a nació. Més i millor funcionament. Més competències. Més protecció del medi ambient. Més competències en renfe, immigració, educació. Mes drets per a la gent jove, per a les dones, per als treballadors i les treballadores,per als infants , per a la gent gran.” Evidentment sembla que només uns volien explicar el que anàvem a votar els altres han estat per altres guerres o quimeres.
És com un pati d’escola, tenim l’opció de canviar la pilota amb la que juguem i resulta que hi ha un grup que diu que no, que la que tenim (que està bruta, desinflada i vella) ja els hi va bé, n’hi ha uns altres que tampoc volen la que podem agafar perquè volen la oficial del mundial (aquella amb la que juga Serbia-Montenegro), uns altres diuen que Sí que la volen (explicant que així foten als que volen la que ja tenim), uns altres que diuen que Sí que volen la pilota nova (perquè l’altra està vella i desinflada) i uns últims que diuen que si mirant la nova pilota dient que és vermella, que té un disseny especial, que així podrem jugar tots... senyors una mica de seny!!!!!
No ens podem queixar de qui no participa sinó fem (TOTS!!!) un esforç per explicar perquè i sobre que han de decidir
* fotos capgros.com
el dret a la igualtat
Com a cada campanya he hagut de veure l’espot de televisió d’ICV-EUiA a través de la web i de fet molts companys em diuen que no l’han vist. I passa el mateix amb els talls del telenotícies, hi ha dies que no sortim i si tenim sort de sortir ho resolen en pocs segons. La veritat és que és curiós que haguem lluitat tant per la democràcia, que tinguem una constitució que garanteix la igualtat d’oportunitats en el seu redactat i que al moment d’iniciar conteses electorals tinguem en els mitjans diferents punts de partida. El fet de tenir en compte els resultats anteriors comporta dos situacions injustes, la primera respecte els espais gratuïts de propaganda electoral ja que estadísticament és quasi impossible veure l’espot d’algunes forces en canvi estem cansant de veure la d’altres, la segona és respecte a la valoració de la capacitat professional dels periodistes ells saben fer la seva feina i si de cas ja ens queixarem després sinó recullen allò que és més important.
Ho podem comparar amb l’educació, molts de cops hem dit que garantir la mateixa educació per tothom és garantir les mateixes opcions a tothom, i és en el moment en que hi ha dobles sistemes, o amb centres “gettitzats” o en que l’accés a serveis educatius de suport o reforç té un cost econòmic important que es generen o s’agreugen les diferencies socials.
La veritat és que el sistema polític és igual d’injust respecte les forces petites o les noves formacions.
Aquest matí el President del cercle d’economia, Jose Manuel Lara, ha començat la seva campanya electoral. Atacant la tasca del govern i demanat al president que no reediti el pacte de govern catalanista i d’esquerres, és a dir el pacte del Tinell.
La veritat és que els empresaris, des de diferents patronals,si fem memòria ja varen fer els possibles per evitar el pacte de PSC-ERC-ICV amb declaracions diverses i pressions públiques perquè el PSC pactes amb CIU o CIU amb ERC, la veritat és que el que els feia més pànic era que els comunistes, els “rojos” estigués al govern.
I de fet no m’estranya ja que , tot i el soroll, l’acció de govern, sobretot des de les àrees que dirigeix ICV s’ha destacat per fer complir als empresaris la seva responsabilitat social i mediambiental, cal dir que segurament hi ha empresaris que ja les compleixen, i que això evidentment va a costa dels beneficis empresarials. Un exemple que ens pot quedar lluny, REPSOL està disposada a negociar amb el govern Bolivia perquè creu que encara els podria quedar marge de Benefici.
Podríem fer una llista de lleis, decrets i accions de govern que els han limitat els seus marges de benefici, en citaré alguns: la proposta de llei d’habitatge que incideix en l’especulació, les mesures de control de l’impacte ambiental de projectes urbanístics o empresarials, la protecció del sistema costaner, o podem citar alguns plans polèmics en el si del govern en que ICV ha mantingut diferències per criteris de sostenibilitat (el pla de l’energia o el d’infraestructures).
La veritat és que aquests amb la connivència de sectors polítics i d’alguns mitjans de comunicació han mantingut un pressing sobre companys d’ICV, sobretot sobre el Salvador Milà que probablement varen ser un dels motius que va portar a Maragall a destituir-lo.
La veritat és que en aquests quasi tres anys de govern cada cop que he sentit als poders econòmics xisclar, ells directament o a través dels semàfors vermell al Salvador ha estat una garantia que les coses es feien bé. Ells han seguit tenint beneficis, es evident segueixen invertint, però els han vist retallat i s’han vist obligats a assumir part de les seves responsabilitats.
Només per això cal reeditar aquest tripartit, sempre i quant variïn algunes condicions que evitin el soroll, que no el diàleg i la discrepància.
Hi ha dies que en el teu entorn passen dues coses, suposadament inconnexes, sense relació aparent però que de cop tu mateix o algú et fa veure que no estan tan desvinculades com pot passar a primer cop d’ull. Això em va passar la setmana passada amb dues notícies que apareixen en diferents mitjans.
Dissabte vaig alliberar-me, és cert vaig treure’m de sobre la rèmora que no em permetia retrobar-me amb el meu blog, i en certa mesura amb algunes de les persones que ens trobem entre aquestes xarxes elèctriques.La veritat és que ja feia uns dies que les meves nits i les estones lliures havien agafat el pes de 25 grillons, els 25 temes que m’havia de preparar per aquest dissabte. Aquells que ho hagueu passat ja sabeu el que suposa si ho vols fer bé molt de temps, si no tens temps has de tenir sort...
El dia abans del dia D, hora H em truca en Moises, ei... que demà toca Antonia Font al clap, m’ho penso i deixo la decisió per l’endemà la veritat és que no se si hauré dormit prou o si la depre m’ho permetrà...
Dissabte a la tarda ja tot ha passat, “alea jacta est” i no hi puc fer-hi res més, la veritat és que no em puc queixar tant l’examen del matí com el de la tarda he tingut proves i temes assolibles, d’aquells que el sentit comú i l’experiència personal i professional són un grau, no espero nota però esperances n’hi ha. L’eufòria m’agafa i som-hi a la nit, pràcticament sense temps de veure ningú ni de descansar... cap al Clap.
Podria enrotllar-me més sobre el que i com va anar des del calid bambu fins l'excitant oh yeah, però la veritat és que en Vern ho diu clarament, ell que hi entent més posa paraules a les sensacions, percepcions i sentiments que els mallorquins ens van fer entrar per les venes, la veritat és que no sé si va ser el cansament acumulat, la tensió retinguda o una que altra woll de més que vaig acabar saltant d’alegria, i desitjant anar a Rússia, oh yeah!!!!
Publico avui un post que ja fa dies que tinc pendentEntenc que és un bon moment per fer aquest reconeixement ja que per una banda 75 anys no és fan cada dia, i per altra banda masses vegades durant aquests quasi 30 anys de democràcia s’ha passat massa per sobre del que va suposar un període que entre altres coses ens va dotar de la constitució més avançada del seu temps que definia l’estat espanyol, per posar un exemple “ Una república democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en regim de llibertat i de justícia”.
Molts de cops s’han destacat els moments convulsos, el final violent i el conflicte que va generar i poques vegades s’ha parlat de la oportunitat que es varen donar els ciutadans i ciutadanes, oportunitat que varen aprofitar per generar en molts camps propostes i actuacions que ens varen situar en la vanguardia social i cultural.
I podria segui citant avenços que va suposar aquest breu període de la nostra història que va ser truncada per la revolta militar del 36. No vull, amb aquest post, seguir amb les lamentacions per l’alçament militar ni per que aquest va suposar la parada i retrocés en el model de societat que s’estava dibuixant, però si que crec que toca celebrar i reconèixer la tasca feta per les persones que la varen impulsar, agrair la valentia i el coratge que varen mostrar en proposar uns canvis socials molt avançats en aquella època, i reivindicar la memòria, d’unes persones i una època, que varen entregar-se en creure en el futur del seu país.
