________________________________
Ahir varem commemorar el 75è aniversari de la república, recordant el dia que va suposar l’inici d’un període democràtic i de grans avenços socials. El dia 12 d’abril els mataronins, els catalans i els espanyols varen anar a les urnes amb la voluntat majoritària de generar un canvi que suposes una millora en la qualitat de vida de les persones i un avenç en el benestar col·lectiu. El resultat va fer palès que hi havia un desig profund de llibertat, i va comportar la proclamació de la república el dia 14 d’abril del
Entenc que és un bon moment per fer aquest reconeixement ja que per una banda 75 anys no és fan cada dia, i per altra banda masses vegades durant aquests quasi 30 anys de democràcia s’ha passat massa per sobre del que va suposar un període que entre altres coses ens va dotar de la constitució més avançada del seu temps que definia l’estat espanyol, per posar un exemple “ Una república democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en regim de llibertat i de justícia”.
Molts de cops s’han destacat els moments convulsos, el final violent i el conflicte que va generar i poques vegades s’ha parlat de la oportunitat que es varen donar els ciutadans i ciutadanes, oportunitat que varen aprofitar per generar en molts camps propostes i actuacions que ens varen situar en la vanguardia social i cultural.
I podria segui citant avenços que va suposar aquest breu període de la nostra història que va ser truncada per la revolta militar del 36. No vull, amb aquest post, seguir amb les lamentacions per l’alçament militar ni per que aquest va suposar la parada i retrocés en el model de societat que s’estava dibuixant, però si que crec que toca celebrar i reconèixer la tasca feta per les persones que la varen impulsar, agrair la valentia i el coratge que varen mostrar en proposar uns canvis socials molt avançats en aquella època, i reivindicar la memòria, d’unes persones i una època, que varen entregar-se en creure en el futur del seu país.
solidaritat Milà! això fa pudor! si en Vendrell es conseller jo em faig astronauta!
ResponEliminahome Lleonardy! què tal? nosaltres a tope i creixent, i que l'estatut sigui atacat per el PP que així cadascú podrà triar qui ens estima!
ResponEliminaquè fem ara? doncs sense ERC i amb el PSC espitat....toca fer el gran pas ICV-EUIA a totes i demostrant la seriositat!
ResponEliminaEi Joan. Aquest balcó el conec... Vinga noi, salutacions des de París. A veure si demà guanyem la segona. Salut!
ResponEliminaon ets????? visca el barça i visca l'estatut i visca icv (els únics que salvem els mobles del titànic trifrustrat!!!!!!!!!!
ResponEliminaUn blog nou i bonic:
ResponEliminaqualcosadisinistra.blogspot.com
Va, Joan, canvia l'entrada ja, i no estudiis tant!
ResponElimina