Final de setmana...

Sembla que no, però ja és divendres! I quin divendres, després del sopar d'ahir estic que no em puc ni despertar, però he quedat amb l'Olaf i no em queda més remei que fe un cop de cap... buff, avui costarà més del que sembla. Arribo a la carretera i m'adono que no hi ha bus tant aviat, tocarà fer dit i estic de sort un cotxe pare, va a treballar a Arendal, arribo just per que l'Olaf no marxi.
Aquest matí canviem d'estil, tocarà fer una white (de blat), però la setmana vinent ja us parlaré dels tipus que he vist fer. Avui encara ens queden parts del procés, ahir us vaig parlar del boil, un cop ha acabat aquest procés passarem tot el wort a una última tina on s'hi poden afegir, ja sense ebullició llúpols, herbes i especies per donar l'aroma definitiu a la cervesa, això ho farem amb una xarxa com si d'una gran infusió es tractés. També és el moment d'afegir un precipitant (portafloc per exemple) per fer la més nítida. Ara toca centrifugar bé per eliminar tots els restes i residus de malta, llúpol,...
A partir d'aquest punt la neteja passa a ser una obsessió, cal evitar qualsevol intrús que pot fer malbé tota la feina. Així doncs iniciarem el pas pel serpenti, cal que ràpidament passem dels més de 90· als 20· que requereix el yeast per treballar bé. Netejant i desinfectant tuberies, juntes, claus de pas i qualsevol element que pugui entrar en contacte amb el nostre projecte de cervesa.
Avui ha estat un dia llarg, de fet quan he pujat a la plataforma tenia la sensació que tot es movia! Però avui el Rune té ganes d'ensenyar-nos coses i ens fa treballar; preperar el molí per dilluns, endreçar i netejar el graner, netejar un fermentador, mirar densitats de les cerveses que estan als altres... tot i així em deixa marxar abans, dono gràcies a ser un simple practicant. Agafo la bici i lentamert desfaig el camí, torna a fer molta calor. Al arribar vaig directe al llit, toca migdiada reparadora... Al vespre poca cosa més, repasso que em queda de menjar, sopo, lectura i començo a planificar el retorn. He passat ja l'ecuador del viatge, m'agrada, aprenc iel gaudeixo, però començo a tenir ganes de trepitjar la meva terra, patir la nostra calor i compartir estones amb la meva gent...

Gran vetllada...

Així doncs m'afegeixo al petit grup format per un norueg, un mexicà, un català i un parell de caixes de cervesa! Passem per casa seva a recollir les claus de la barca i jo observo que és una casa i una gent especial que cuida el seu espai i el té ple de detalls.
Ens dirigim al embarcador i pujem a una barca amb un motor que espanta una mica. Ens explica que aquesta illa està, de fet, al límit entre el riu i el mar. Comencem a parlar de les cervesses, i a tastar-les, mentre ens apropem a Arendal que vist des de l'aigua encara es veu més bonic. Mitja volta i fem camí cap al mar, passem per una illa molt reconeguda. Ens explica que és una zona de vaixells, que fa anys va haver-hi una crisis que els va deixar aparcats i era possible anar d' un costat a altre del riu caminant. També ens mostra un gran edifíci blac, seu d'una de les majors cases d'assegurances del món, curiós en un poble petit com aquest. Parlem dels diferents tipus de cervesa, que va començar en el garatge on ara dormirà el Jose. Que al fons hi ha entrada al mar, just allà on podem veure tres fars...
Pocs minuts més tard possem peu a la illa, un far, un amarrador i dues casetes... i un senyor molt divertit que hi viu durant gran part de l'any "de barcelona? Li haureu de possar morrio al Suarez" m'etziva. Ens deixa les claus i escales amunt, uns minuts i sortim esbufegant al balcó que dona la volat al far... una experiència més, i una vista impresionant. Li deixem una de les caixes de birra i tornem cap a terra ferma, per sorpresa meva no ens dirigim cap a Tromøy on creia que em deixaria sinó cap a casa seva...
Al arribar veig que tres companys de la brewery ens esperen asseguts, fent una birra. I és que toca sopar, una gran vetllada amb bona companyia. La conversa va sobre diferens temes, el que poden parlar al voltant d'una taula dos noruegs, una noruega d'orígen malasi, una esttunidenca d'orígen mexicà, un canadenc, un mexicà iun català... La llum va marxen lentament mentre ens treuen balena, manta-raya, pollastre, pasta a estil oriental i tot ben regat amb diferents cerveses i sake de Nøgne ø, si Sake norueg fet per un canadenc ... boníssim. Es tot tant agradable que no ens adonem que ja són quarts d'una, i el dia ha començat a les 5 del matí!!! Arribo arrossegant-me al llit i m'adormo amb un somriure...

Brewering: Boil...

Un dia més cap a Nøgne ø,  avui sembla que serà un dia menys cansat... de moment cap al bus. Arribo a Rikene i només som tres al bus i tots cap a la brewery, un norueg, una estatunidenca i un català (sembla l'inici d'un acudit!).
Avui seguim em l'special holiday,  quarta brew per arribar als 20.000 l , o 200hl ,  pujem al moli  per preparar la malta. Casi que ho podria fer de memòria sino fos que fan petites modificacions per compensar desajustos en les anteriors coccions.
A mig matí m'agafa la cathie i em comenta que vindrà un noi mexicà i que ens conviden a fer una volta a la illa amb barca... ok,  perfect to me li dic.
La cocció segueix, ahir varem quedar-nos a la built tine, és aquí  on farem bullir el wort i hi afegirem el llúpol (hop) en diferents moments segons l'amargor, gustos i aroma que li vulguem donar. Pot ser que hi possem , si fa falta, també especies,  herbes, sucre....
A primera hora de la tarda arriba un autocar de turistes alemanys i italians, no és la primera visita que veig, si la més nombrosa... en la línea de la seva política de portes obertes,  són constants els tastos amb visita a la planta.
A la tarda, mentre esperem els 90' d'ebullició, seiem a una taula exterior, un norueg,  una francesa i un català xerrant de política, serveis sanitaris, atur... quan surt en Kjetil (mestre cervesser) amb un noi mexicà (representant de Nøgne ø al seu país) i diu "go, joan" ... Us poso una foto per fer dentetes, però això és una història que es mereix una entrada per si sola!

Brewering; filtering...

Un cop més toca fer km en bici, però ja ho diuen si l'objectiu motiva no es nota el cansament... Arribo a la brewery i vaig directe al molí,  però hi ha un parell de persones que no conec amb en Rune i decideixo tornar enrere. Un cafe i cap a la brewer platform. A la poca estona d'estar allà ve l'Edvard vol parlar amb tots uns minuts, el meu cap va ràpid desde "el què he fet?" al "no l'entendre". Resulta que vol informar que avui vindrà uma tele japonesa a fer un documental, i jo amb aquest pelos! i aprofita per donar benvinguda als practiqueros, vaja que no soc ni únic ni original!
De tornada a la plataforma se'm presenta l'Olaf, un mestre de  primaria  amb dos fills, homebrewer i que sol anar de tant en tant a ajudar i fer pràctiques.  El que deia, sóc molt original!  Es interessant parlar amb ell to impruve my english... i per descobrir el sou d'un mestre norueg,  potser cal fer un cop de cap!
Seguim treballant, avui vull parlar del filtratge, un cop tenim el pure del que parlava ahir ho passarem a una  altre tina amb un gran filtre al fons. Primer es fa circular sense extreure líquid (podem estar 10-20')fins que veiem q surt translúcid. A partir d'aqui iniciem el filtratge cap a la boilt tine. Aquest traspàs es lent,  i  mentre es fa anirem controlant la gravity... es a dir la quantitat de sucres (element capdal pel procés, ja que ens indica la quantitat d'alcohol que obtindrem del wort).
Avui torno a casa amb Olaf, m'estalvio bici i cansamemt, tarda ociosa,  la Janne ve amb una amiga, xerrem una mica el meu anglès no es molt bo però cada cop em sento més segur, em conviden a anar  a una festa en una illeta molt maca però queda descartat per que  no se a quina hora  tornaran, sopar  amanida i beer a la terrassa, xatejar una estona i cap al llit,  una avorridota semifinal m'ajuda a entrar en els meus somnis... sort que no he baixat al poble a veureelll...

Brewering, the mash...

El despertador torna a sonar aviat, al final encara m'hi acostumaré! Dutxa ràpida , breackfast i a dalt la bici avui fa bon dia, almenys a primera hora. Però ha estat un dia esquizofrènic pel que fa al temps, sol, pluja, sol, tempesta amb llamps i trons... sort que el sol ha coincidit amb la bici!
Arribo a les 8 a Nøegne ø i casi sense tastar el cafè pujo al magatzem a ajudar a carregar el molí, és el moment q em sento més útil. De fet avui m'han deixat sol preparant una de les càrregues.
Avui toca tres coccions, primer farem una Pale Ale i després 5.000 litres més de cervesa especial holiday. Baixo a veure el Mash tun, és a dir la tina amb tres grans pales dins, on es barreja malta i aigua calenta durant 60-75 minuts. En Guillame  controla la temperatura variant-la segons posa el full de ruta, d'aquesta forma avonseguirà els gustos desitjats. Miro la tina i és com un enorme pure (Mash) de 1,300 k de malta i uns 3-4 mil litres aigua... d'aquí treurem 2.500 l de caldo amb tots els sucres dels cereals.
De tornada poca cosa més descansar a la tarda, compres,  fer una  truita de patates per agraïr com m'estan acollint (nota al marge, cal un post sobre couchsurfing) i a dormir amb el desastre brasiler de banda sonora de fons... quina ràbia no veure el bon joc almany!

Brewering, the mill....

Sona el despertador, m'adono que plou i veig que tinc 20' si vull anar amb bus i evitar arribar xop de cap a peus. Agafo lo bici i l'aparco com puc al costat de la parada confiant que, si no entren a les cases obertes, no la robaran pas. I gotejant per tot arreu m'assec al bus, 70kr, car com tot a norway però el dia obliga...
Al bus hi ha un noi que crec recordar de divendres, no li dic res i el segueixo discretament, tot lo discret que es pot ser en un poble de 4 cases a les 7 del matí. Però això funciona i m'ensenya ana drecera per sobre de la presa. Quan arribo directe a la cantina, un cafè obligat que sinó no funciono. I cap al segon pis on tenen el molí i les maltes, i ens possem a preparar la carrega del molí. Res poca cosa només 1.300 kg de malta per la segona cocció d'avui. Si, segona, he arribat a les 7:15 i en Rune (brewer) i en Guillaume (estudiant de brewer en pràctiques) ja han activat la caldera per posar 1.300 kg de malta entre 60 i 70 graus. Doncs res una bona estona traginant sacs de 6 o 7 maltes diferents i carregant-lo per partir el gra dels diferents cereals i poder extreure millor els sucres.
Ha estat un dia de tràfec constant, preparant més de 50 hectolitres d'una cervessa especial per festes, tràfec per fer les diferents feines ( evidentment en Guillaume i en Rune, i jo darrera com un goset...) i moviment de gent fent la seva feina i aturant-se de tant en tant a la Cantina. I és que, ara entenc que per la gent de Nøgne ø no e estrany acollirme, són oberts, sense amagar res i amb ganes de conèixer i d'ensenyar... treballen en un bon clima on tothom sap que ha de fer i ho fa al ritme que necessita (o que obliga la cervessa).
Acabat el dia en que m'ha tocat fer diferents cosetes, per exemple passar per un molinet 10 kg de Coriandre (a partir d'ara no puc dubtar al sentir el seu aroma...), torno a buscar el bus sota un sol que encara no s'havia mostrat cap dia. Recupero la bici que, evidentment, estava on l'he deixat i casi sense parar a la casa, nomès posar-me el banyador lila, vaig directe a fer un bany fresc al fiord d'Oslo. De tornada a la casa la Janne em convida a conèixer el seu germà i la cunyada, estan a 5' en una casa d'estiueig típica d'escandinàvia. El que havia de ser una cervessa ràpida s'allarga fins casi les 10, ho fa possible l'entorn idílic asseguts en un amarrador i voltat de mar, bosc i la llum del sol que s'allarga, però sobretot una conversa agradable i amigable.
De tornada a casa poca cosa sopar i tenir un esperat moment de comunicació amb catalunya, i cap alllit que demà toca matinar!

Plugim i solitud...

Ha estat un cap de setmana rar, sedentari com fa molt que no feia. A la casa no hi ha ningú, només a petits moments bé la Janne, la mare, algun amic....

Molts temps per escriure, per passejar, fins i tot per recuperar costums perduts com dibuixar o intentar anar a correr, sentir la teva gent a la distància i gaudir de la solitud i el silenci... però al mateix temps trovar a faltar molt aquells que estan lluny. Internet dona actualment molta companyia, parlar amb els teus, sentir notícies amb el teu idioma o poder seguir el futbol o una sèrie... però no podrà mai substituir un somriure, un aroma, una mirada, una abraçada, un...

Direu que estic trist, no, com a molt melancòlic per la distància, enyorança. Però em sento bé, suposo que trobant-me a mi mateix. Això és el que feien en certa forma els anacoretes i ermitans, cal reivindicar-ho sense necessitat de vincuar-ho amb la fe.

El temps tanpoc m'ha acompanyat gaire, núvol i plovisqueig tot i això alguna cosa he pogut fer. Per començar adonar-me que no podia fer l'spanish omelet, perquè no he comprat ous, grrrr. Descobrir que els nòrdics no tanquen la porta casi mai, però ser incapaç de no tancar-la quan es fa fosc. Trobar un platjeta a 10 minuts de la casa, amb tot equipat, trampolins, barquetes, plataforma, barbacoa i una letrina. I per cert, trobar-la en el millor moment i ser incapaç de deixar de pensar amb en Jo Nesbø, i la seva headhanter, durant els pocs segons que soc capaç de seure-hi... i al sortir encara miro enrera no sigui que vegi una mà. A la tarda descobreixo un petit super a poca distància i baixo a veue el futbol, per cert algú hauria d'assessorar els pentinats dels bèlgas, vaja pinta que porten el 6, el 8 i el 2!!! I tornada caminant, es el que passa quan prefereixes una beer a un bus...

Avui, si fa no fa, un dia semblant (a estones crec que se'm farà molt llarg) em serveis per planificar la setmana, preparant dinars, escriure i escoltar el silenci, que curiosament té un sò estrany. Petita cursa frustrada, ha estat els 10' que han plogut més en tot el cap de setmana!!! I intentant reobrir vells projectes... i amb ganes, cuan arribi demà, de poder flairar els aromes de malta recent partida o la frescura del llúpol.