El meu carnet de Catalanitat!

Mas anuncia un sistema de crèdits perquè els immigrants “vagin obtenint avantatges a mesura que es van integrant a la nostra societat”

Aquest va ser el titular d’ahir i per molt que des de la web de CIU es miri de suavitzar els conceptes, encara i podem trobar la notícia original. Així podem recuperar aquestes perletes:

• ha anunciat des del barri del Raval de Barcelona un sistema de crèdits perquè els immigrants “vagin obtenint avantatges a mesura que es van integrant a la nostra societat”,
• (...) com més facilitats per obtenir determinats permisos de residència o accedir a algunes prestacions socials no bàsiques
• “ (...) d’aquí coses com conèixer la nostra cultura i la nostra llengua o aconseguir un contracte de treball en origen l’ajudaran molt gràcies al nostre sistema de crèdits”
Ja se que pel Sr Artur jo no dec ser immigrant, però ja que per una banda si mirem el meu arbre genealògic algun ascendent dec tenir que vingui de terres llunyanes i per altra pel dret a la igualtat amb que m’empara la constitució, demano que valorin els meus punts del carnet de Catalanitat... apunto algunes coses que crec que han de puntuar:

1. Conec el Català, fins i tot en el seu moment m’han donat un certificat convalidable amb el nivell C.
2. Parlo en català a fills, companya, família i amics... i en general no canvio quan em parlen en castellà (m’agrada la conversa bilingüe)
3. Compro llibres amb català, veig teatre català i en català, si tinc opció vaig al cinema en català i miro els dvd en català.
4. Miro TV3 ( i evidentment està al botó 3 del comandament) i escolto Catalunya ràdio (tot i que alguns cops em passo a Mataró Ràdio)
5. Llegeixo la premsa en Català, i el periòdic el trio blau.
6. Soc membre de la colla del Drac de Mataró.
7. Vaig tres o quatre cops a l’any a veure castells, i em poso a la pinya!
8. Escolto música en Català
9. Tots els meus contractes de treball els he aconseguit en origen (Catalunya)
10. Se qui és Dalí, Pla i Àngel Guimerà... per cert he vist Mar i Cel quatre vegades!
11. Participo de les Santes (festa major de Mataró, pels qui no ho sàpiguen)
12. Vaig a festes majors d’altres pobles.
13. He estat un cop a la Patum.
14. He vist i trepitjat, Montserrat, Runes de Tarragona, Sant Pere de Rodes, Poblet, Santes Creus, Ripoll, els volcans de la Garrotxa...
15. Crec que he estat, o passat, per les 41 comarques de Catalunya.
16. He pujat a més de tres cims del Pirineus (tot i que em faltaria la Pica d’estat i el Pedraforca, menys un punt), he caminat pel cap de creus, pel Delta, pel Montseny, Beseit, La serra de Prades...
17. Conec els principals personatges i moments històrics, des de Guifré el Pilós fins a Companys passant per Jaume I, Ferran el Catòlic o Ferrer i guàrdia, des de la conquesta de Mallorca o els Almogàvers fins a la proclamació de la república, passant per la revolució industrial, la guerra del francès o el 1714.
18. ...

Suposo que podríem seguir i seguir....

En tot cas per aquest i d’altres motius crec que puc garantir prous punts per començar a donar-me serveis socials no bàsics... em demano algunes cosetes:

1. Un abonament de transport públic anual, o al seu defecte un teletac gratuït que sona més lliberal.
2. El carnet i la quota del RACC gratis! Això em garanteix un servei mèdic telefònic privat i l’assistència a carretera i la llar.
3. Xecs serveis gratuïts per educació, sanitat i per pagar la hipoteca al meu banc... o seria millor que els donessin els diners directament als empresaris?
4. Un curs d’angles a l’EOI, fins arribar al First (així puc accedir després a la bonificació de la declaració, sinó per preu i temps no ho podré fer)
5. Un assistent o assistenta a casa per ajudar-me a les tasques domèstiques.
6. La entrada al cinema o al teatre, en català, a meitat de preu.
7. ...

Motius per l’apostasia

Avui poques paraules fan falta, la veritat és que poques vegades he vist unes imatges que substitueixin i resumeixin també algunes de les meves idees, argumentacions i opinions respecte al fet, des del meu punt de vista equivocat, de apuntar a algú en una professió religiosa de la qual després no serà fàcil esborrar-se.

No afiliat els meus fills a ICV, no els he fet socis del barça i molt menys els he fet ateus (al no ser-ho no podia fer-los catòlics). Espero que vagin aprenent de la vida i que aquestes decisions les prenguin per si sols en el moment que ho vulguin fer, aquestes solen conformar el seu propi perfil i no són com fer-se del club super3 o fer el forat d’una arracada.

No soc il·lús, se que el seu entorn els condicionarà que la proximitat amb unes idees i professions els marcarà tant per apropar-s’hi com per a cercar les contràries com a refús al que es coneix. Però espero que aprenguin a ser lliures, conscients i responsables de les seves pròpies decisions i crec que en el fet contrari només hi ha la voluntat de perpetuar unes idees, de fer-los hereus inconscients d’una ideologia.

Vaga del sector de la construcció, contra la sinistralitat i la precarietat.

Avui hi havia convocada una vaga en el sector de la construcció per dos motius que masses vegades estan agafats de la mà, per una banda perquè és un sector que té una alt índex de subcontractació empresarial, és a dir que masses vegades unes empreses subcontracten a unes altres, i aquestes a unes terceres i generen una cadena que comporta retallades econòmiques que solen estar fonamentades en dos aspectes, la precarietat dels treballadors i l’empitjorament de les mesures de seguretat.

Desprès he repassat dades que son més que significatives :

• El sector té el 2% de les empreses catalanes, que acullen el 11,6% de la població ocupada, acumulen el 37% dels accidents laborals, el 49% dels accidents mortals i el 84% dels accidents greus
• S’estima que el cost de la sinistralitat a Espanya és del 3.8%del PIB (segons dades publicades pel Foro Nacional para la Prevención de Riesgos Laborales (Prevención 2005).
• Índex d’incidència en el sector de la construcció ha estat els últims anys 23,2 (2002), 18,3 (2003), 20,4 (2004), 13,6 (2005) i 13, 6 durant el primer semestre del 2006. Aquest índex és el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social

Per això cal fer diverses coses, per una banda cal incidir en disminuir la sinistralitat. Així cal millorar la inspecció de treball, que per cert es una de les noves competències del nou estatut, millorant les condicions de salut i seguretat en el treball i per tant augmentant els recursos d’aquesta inspecció, crear les figures dels delegats o delegades sindicals de prevenció de riscos, millorar la participació dels treballadors en les empreses (la implicació pot portar moltes millores en la seguretat laboral), crear registres d’empreses amb alta sinistralitat i tenir-ho en compte de cara a la contractació des de les administracions, tenir en compte la prevenció en les negociacions col·lectives, aplicar la normativa de prevenció de riscos laborals a la Generalitat de Catalunya, i formar als treballadors en prevenció.

Per altra banda cal atacar la precarietat, i això només es pot fer reduint al mínim imprescindible de la subcontractació i la precarietat a l’administració pública, millorar la transició i l’estabilitat laboral dels joves, fer una reforma laboral que reconegui la condició de fixes als treballadors/es que en un període de 30 mesos hagin estat contractats per la mateixa empresa més de 24 mesos amb o sense solució de continuïtat, potenciar el sector primari, el turístic i el de patrimoni natural, incrementar els pressupostos per a polítiques actives d’ocupació.

La veritat és que al matí ha estat tranquil, la gent ha anat parant les construccions, ara molts han esperat a que vinguessin els sindicats per fer-ho, hi ha hagut alguna mala paraula(tot i que l’acció és per millorar la seva seguretat) i algun exemple de precarietat (grups d’immigrants sortint per portes laterals)...

Un pas més en una lluita activa i continuada per millorar el nostre entorn proper, cal felicitar a CCOO (i també a UGT) per l’èxit de la convocatòria)

Rubianes/Mujica/l’església

Rubianes som tots!

Avui si Rubianes hem estat tots, la veritat és que fa dies que volia parla d’ell i de la Censura. Avui (espero ja que encara no he sentit notícies sobre el tema) i gràcies a la intervenció de CCOO, rubianes ha pogut presentar el “Lorca eran todos” tot i la intransigència, intolerància i censura d’alguns dirigents polítics i d’algun pretès periodista (dic pretès per respectar a molts amics i coneguts que son periodistes amb criteri i independència).

Fa uns dies la maquinària sectària del PP i de l’església capitanejada pel Voldemort de les ones varen provocar que es tragués de la cartellera una obra de teatre que més enllà del possible to, més enllà del possible bon gust, més enllà del possible insult és l’expressió d’una opinió. Però alguns “vencedors” creuen que encara estan en aquella època en que ens podien fer callar, en que el censor actuava impunement i sinó els grisos venien al darrera, no han entès que en aquest últims 30 anys, i gràcies a la lluita dels nostres pares, hem construït un estat de dret que es dota d’una legislació que defensa la llibertat d’opinió i d’expressió(recollit a la constitució) i que es dota d’un sistema judicial que ha de resoldre les col·lisions dels drets que la constitució ens dota. Aquest, tot i els seus possibles defectes, és el sistema i no d’utilització del poder del micròfon i de la tribuna de la ràdio per vetar, insultar i censurar tots aquells que no pensen com ells o que els poden recordar el que els seus pares varen fer.

Una postal pel defensor!

El defensor del poble actua contra un estatut que ens dota de la millor carta de drets i deures de les democràcies... aquesta si que és una paradoxa, és per una visió de centralisme? És per la por a perdre competències? És per una croada personal contra els nacionalismes, o millor dit alguns (el nacionalisme espanyol resta impune)? La veritat és que aquest senyor no em defensa, hi era quan s’han aprovat lleis que limiten els drets d’algunes persones? Actua davant de la vaga del Prat?...

Es per això que us convido a enviar una postal a aquest personatge, adheriu-vos (com he fet jo mateix) a la campanya d’ICV.

No vull creueta a la meva declaració de la RENDA.

No vull tenir l’opció de posar una creu a la meva propera declaració, ja que crec que l’estat no ha d’actuar de recaptador d’una organització privada, ja que crec que l’estat no ha de deixar de recaptar el 0.7% dels impostos dels catòlics, ...

Crec que ens han volgut vendre gat per llebre, uns ens diuen que l’església només serà finançada pels catòlics, però la veritat és que els diners que rebrà l’església seran descomptats dels impostos que els creients aporten a l’estat... en al fons sortirà d’allà mateix, de la bossa comuna de l’estat... de conya.

Uns altres ens volen vendre l’església com una gran ONG per tal que marquem la creueta, no negaré la tasca solidària que aquesta organització dur a terme però cal que tots siguem conscients que les principals organitzacions, ONG, Fundacions i associacions catòliques que fan aquesta tasca ja reben una part important del seu finançament de la creueta que posem per a “otros fines sociales” i que la creueta a l’església va destinada al manteniment d’una estructura que està criticada tant pels de fora com pels de dins (moviments catòlics de base), i pel finançament dels Voldemorts de les ones...

Això si, una alegria, per fi l’església començarà a pagar IVA... ara si que començaré a pensar que tots som iguals davant del fisc!!!

Revetlla postmarxista? O espai de debat Roig-Verd...

Fa dies que tinc una mica abandonat el blog, aquest dies han passat moltes coses de les que parlar aniversari de blog, de la coixinera i el meu, festes de llinars (burricada inclosa), retrobaments d’amics, debats interessants fins a altes hores, inici del curs polític, ... i canvis personals que un altre dia explicaré.

Però avui vull parlar de la Festa de treball, el que alguns han titllat avui de revetlla postmarxista, la veritat és que ha estat arribar de les vacances i tirar-nos de cap a la piscina, organitzar la festa de treball i començar a preparar la campanya. I sort que de la festa només tocaven les coses del Maresme, no vull pensar en els maldecaps d’en Pep per a tenir-ho tot a punt.

La veritat és que ha estat una oportunitat per debatre, a les taules rodones i als grups que es formaven davant de les parades d’entitats i organitzacions territorials, des de la relació entre marxisme i l’ecologisme, des de la visió nacionalista d’ICV (que si, per molt que pesi a alguns, en tenim!), de la propera campanya i dels preparatius de cara a les municipals, del Sàhara, del dret a vot de tots els ciutadans i ciutadanes,...

Alguns parlen de centenars, i la veritat és que no m’importa el nombre sinó el moment que varem compartir, però quatre dades: més de 1200 persones al dinar, més de 100 maresmencs (sense tenir en compte els que no conec) passejant pel passeig dels til•lers,... i cares de persones propers a ICV o amb carnets d’altres formacions que feia anys que no veia...

Míting de punt de partida i ja estem de cap a les eleccions al parlament. La veritat és que començo a intuir detalls que apunten a que alguns temen el bon resultat que ICV-EUiA tindrà el proper 1 de novembre. I aquest detalls també estan als mitjans, cròniques curioses de la Festa de Treball o la desaparició de Joan Saura del Polònia en poden ser alguns dels exemples...

Perdut?

Aquest dies he estat una mica perdut entre muntanyes, primer una setmana al Montseny sense connexió a Internet i amb prou feines al mòbil i desprès, amb pocs dies per refer les maletes, una setmana a Escòcia amb la Nuri, en Pere i l’Aina... amb connexió a Internet a alguns albergs (la majoria d’ells idíl·lics com podeu veure a la foto), però amb masses coses a veure com per parar a escriure.

És per tant aquest el motiu que m’ha portat a deixar abandonat el blog uns dies. Però ara que ja estic de retorn recuperaré la meva vida normal, els últims dies de vacances amb reparacions a casa, la feina, la fotuda xafogor de finals d’agost i evidentment el meu blog.

I per començar faré la crònica en diferit, i per etapes, de la “passejada” per escocia, on ens hem perdut entre les muntanyes i el paisatge escoces:

Imatge de les muntanyes de Cairgrom, excepcional parc natural on la vista no abasta els “turons” entre verds i liles per la vegetació i amb les taquetes blanques, negres i marrons de vaques i ovelles.

Els llacs i el mar:

Com ha estat al port mariner d’Ullapool o el loch Siel proper a fort William, amb un monument que desdibuixa una mica el paisatge...

Les localitzacions de les pelis del Harry Potter:

Pont de Glenfinnan on la imaginació ens deixa veure el cotxe volador del pare d'en Ron i en Harry penjat d'una porta caient sobre el tren...

Els castells, amb fantasmes i monstres o sense:

Com el castell d'Urquhart amb el llac Ness al fons, no vaig ser a temps d'imortalitzar al nessy, és massa ràpid!

I evidentment també en el Haggis, la cervessa i el wisky (aquests últims no aptes pels més xics del viatge...)

Desintoxicació!

Ara si ja hem començat les vacances, piscina i platja cada dia, gelats, dormir tard i llevar-nos més tard encara... la veritat és que toca descansar a finals d’agost haurem de començar a escalfar motors ja que tenim un any amb dues comtesses electorals importants.

Avui m’ha arribat un mail d’en jordi amb aquestes fotos de Santes, ara que creia que estava començat el procés de desintoxicació de Santes, m’ha provocat una recaiguda, he anat a buscar la casaca del Drac, el mocador del correfoc, la samarreta de la ruixada, la samarreta de Santes i m’he passat mitja hora abraçat a ells, la olor de pólvora, els colors m’han portat als records d’aquestes santes....

Aquells que no siguem capaços de superar-ho només ens queda donar voltes com a zombis per altres festes (començant per Argentona), agafar-nos a records (olors, fotos,...) per rememorar els dies de festa o pensar que 360 dies passen ràpid i que aviat podrem trobar anar enllaçant festes per arribar a la traca final de Santes (Carnestoltes-Sant Jordi-Festes de barri...)

PD. Les fotos d’aquest post són d’en Jordi Bertran (gràcies Jordi!)