diumenge, 23 de juliol de 2006

Una crida a la PAU!!!!

Divendres 20:00 davant de l’ajuntament ens anem concentrant per fer una crida per la Pau i per fer costat de forma solidària al poble palestí, al poble libanès i tots aquells que pateixen els conflictes armats.

La veritat és que podria expressar amb paraules els fets que estem veient des de l’altre costat del mediterrani, des de la tranquil·litat de les milles marines que ens separen dels bombardejos, però probablement no ho faria millor que en Raül que ens ho explica des del seu observatori europeu i la seva trajectòria pacifista, o millor que escolteu les paraules d’en Jordi, que va tornar enamorat del poble palestí. Per tant podria explicar les sensacions, els sentiments que m’aclaparen cada cop que veig les notícies, cada cop que veiem els “focs d’artifici” que els llencen cada vespre a sobre, o quan mirava les macabres fotos dels nens i nenes israelians enviant “missatges” escrits a les bombes que cauran després sobre els nens libanesos... però crec que aquestes paraules d’en Miguel expressen com ningú el sentiment de vergonya que aquestes imatges em porten.

Ja fa dies que en Pere ens pregunta el perquè d’aquestes bombes, el perquè d’aquesta guerra i la veritat és que per molts motius que em venen al cap, polítics, històrics, religiosos cap d’ells se’m fa prou clar com per explicar-li el perquè... la veritat és que allò que no pots explicar a un nen sol ser allò que no té una explicació. Molts em parlareu del terrorisme, molts em parlareu de conflictes territorials, molts em parlareu del segrest de 2 o 3 persones, molts en parlareu de defensa, de provocació... però cap d’aquest motius poden justificar, ni per mi ni per en Pere, els bombardejos, l’ús de la força, la destrucció i la mort de civils innocents... com no és justificable els assassinats selectius, prendre’s la justícia pel propi compte, demanar que es faci cas a les resolucions de la ONU, però ser incapaç de complir aquelles que t’afecten directament...

Divendres ens varem acostar davant de l’ajuntament, la veritat és que érem molta gent, moltes cares conegudes pressents i moltes cares conegudes absents, la veritat és que no és el primer cop que passa, per la guerra d’Irak érem milions els que ens hi varem concentrar i en canvi poques setmanes abans per Afganistan érem milers...

1 comentari:

  1. You have an outstanding good and well structured site. I enjoyed browsing through it »

    ResponElimina