(Aquest post el vaig escriure fa uns dies i la veritat en un primer moment vaig passar de publcar-ho. El bombardeig mediàtic d'aquest dies m'ho ha fet repensar...)
La veritat és que jo no l’esperava, i crec que molta altra gent tampoc. Jo no l’esperava perquè em declaro obertament ateu, perquè si en algun moment he cregut en una religió no és la que representa aquest senyor i sobretot la que representen amb uns excessos increïbles en la visita.
Si, és veritat, per una banda s’apropa a l’estació de Jesús, una visita que diuen que va ser molt breu, i que a més no es va aturar a saludar o parlar amb aquells que s’hi van deixar la pell per salvar persones o per recuperar famílies.
Sí, es veritat, ve al festival mundial de les famílies, però la veritat és que aquest festival només reconeix una família, la seva, i no accepta els altres models de famílies, no cap en el seu cap la parella homosexual (encara que siguin creients), no hi deu cabre tampoc la mare divorciada (ni que sigui per fugir dels maltractaments), no hi cabrà tampoc la dona soltera que ha patit per tirar endavant el seu fill (ves a saber si és fill d’un religiós pare de família que no vol trencar la seva ...).. Això si les moltes famílies (normalment famoses i amb peles) que tenen un o dos casament nuls (segons el tribunal eclesiàstic) si que devien estar a primera fila.
D’aquesta visita podríem destacar molts motius per di que jo no l’espere, la visió monolítica del model de família, les ganes d’imposar el seu model moral sobre sexualitat i família, l’excés de despesa pública, la imatge del cap d’un estat laic participant d’una cerimònia religiosa, l’estreta relació PP- Església o Govern Valencia- Església que ens recorda imatges de fa més de 40 anys...
Però en destacaré dues de positives, per una banda un moviment social transversal que va des de sectors ateus fins a creients que fa crítica d’aquesta fastuosa visita (us convido a que us adheriu al seu manifest) i sobretot el fet que alguns col·lectius de l’església més progre i més plural han fet critica d’aquest tipus d’acte i s’hi ha adherit. Per altra banda el tracte de cap d’estat que li ha donat en Zapatero, és a dir l’ha rebut com a cap d’estat, han mantingut una conversa o reunió i ja està, el màxim representant democràtic de l’estat no ha participat de cerimònies religioses que haurien de ser privades i no portades de notícies. Llàstima que encara hi ha representants de l’estat que van a aquest actes com a membres d’estat i no com a fet de la seva vida privada.
Y los lectores de este ágrafo blog nos preguntamos qué le importa a su hacedor si el Sumo Pontífice va, viene o deja de ir, puesto que se declara abiertamente ateo nada más empezar su diatriba. Y nos preguntamos también cuándo leeremos una intervención del ágrafo donde critique la falta de aceptación de la familia homosexual, de la madre maltratada y divorciada (¿de su pareja homosexual?) o de la mujer soltera que sufre para sacar adelante a su hijo (es decir, una madre soltera), por parte de las demás religiones o del gobierno de Cuba. ¿Y la fastuosidad de la visita? ¿Podrá compararse con el dinero que nos cuesta efectivamente a los contribuyentes catalanes mantener los chiringuitos de que vive el escribidor, la fundació Ferrer i Guàrdia, la ídem Terra, el esplac, el entorn, els casals de joves, la acció escolta y demás merenderos?
ResponEliminaLa paja en el ojo ajeno.