dijous, 8 de setembre de 2005

ELS JOCS D’ORDINADOR…

El diumenge a “el pais” hi havia un article sobre els beneficis dels jocs d’ordinador, vaig llegir-lo amb interès donat que comparteixo l’opinió que el titular exposava i com a mestre és un debat que moltes vegades he tingut amb altres mestres o educadors...



Abans d’entrar en els suposats beneficis, i per estalviar opinions contraries abans d’hora, cal esmentar que comparteixo la preocupació pels comportaments additius que pot comportar i per l’excés de violència que poden contenir. Però no més que altres elements que ens envolten, la tele, el cine, el tabac i molts altres elements poden ser igual de nocius. Per tant el primer que hem de tenir en compte és que en l’ús com adults i en l’acompanyament dels infants hem de ser conscients d’aquest perills i saber, i ensenyar a, fer un bon ús d’aquest mitjà.

A partir d’aquí els beneficis que reporten poden ser diversos, millora dels reflexes, capacitats d’ús de certs aparells de control remot ( hi ha estudis que denoten una millor i més ràpida utilització d’aparells d’estereoscòpia), millor percepció de l’espai i identificació d’objectes en entorn de caos, més capacitat de concentració...

També s’ha comprovat, el que molts hem vist en companys, infants i en nosaltres mateixos, que el interès per un joc o un aparell decau en un temps i es resitua en un ús més racional. La novetat ens atrau i captiva a tots, en jocs i en qualsevol cosa de l’entorn... sinó fos així les modes no serien modes. Per cert un altre dia haurem de parlar dels estudis “perogrullos”, d’aquells que preguntant a qualsevol s’arriba al mateix resultat sense necessitat de perdre temps i recursos, però avui no toca! (ui, massa anys de Pujol, perdoneu)

Per acabar per tant una reflexió, no hi ha blanc ni negre, en els jocs d’ordinador i en molt poques coses en aquesta vida... però cal que siguem conscients i responsables en l’ús, acompanyament en el joc, jugar en l’espai comunitari, fer prendre consciencia de la diferència entre virtualitat i realitat...

Els que el pugueu recuperar us aconsello la lectura de l’article, aporta més elements que els que la meva memòria us pot citar.

1 comentari:

  1. Força d'acord amb el que dius Joan. Jo no he estat mai fan dels videojocs, i recordo que de petit era l'únic nen de classe que no tenia consola (el cas és que els meus pares no volien...), i així he sortit. La majoria de cops els pares compren consoles perquè la resta de nens tenen, i temen que el seu nano quedi marginat. Aquí podríem encetar el debat sobre si les consoles i els videojocs juguen un paper important en la socialització dels nens. És una cosa que pot passar també amb els dibuixos animats i la tele en general (i aquí ja no em refereixo només als nens, que jo moltes vegades m'he sentit marginat per no veure Operación Triunfo...). Salut Joan i ànims amb el blog!

    ResponElimina