El diumenge a “el pais” hi havia un article sobre els beneficis dels jocs d’ordinador, vaig llegir-lo amb interès donat que comparteixo l’opinió que el titular exposava i com a mestre és un debat que moltes vegades he tingut amb altres mestres o educadors...
Abans d’entrar en els suposats beneficis, i per estalviar opinions contraries abans d’hora, cal esmentar que comparteixo la preocupació pels comportaments additius que pot comportar i per l’excés de violència que poden contenir. Però no més que altres elements que ens envolten, la tele, el cine, el tabac i molts altres elements poden ser igual de nocius. Per tant el primer que hem de tenir en compte és que en l’ús com adults i en l’acompanyament dels infants hem de ser conscients d’aquest perills i saber, i ensenyar a, fer un bon ús d’aquest mitjà.A partir d’aquí els beneficis que reporten poden ser diversos, millora dels reflexes, capacitats d’ús de certs aparells de control remot ( hi ha estudis que denoten una millor i més ràpida utilització d’aparells d’estereoscòpia), millor percepció de l’espai i identificació d’objectes en entorn de caos, més capacitat de concentració...
També s’ha comprovat, el que molts hem vist en companys, infants i en nosaltres mateixos, que el interès per un joc o un aparell decau en un temps i es resitua en un ús més racional. La novetat ens atrau i captiva a tots, en jocs i en qualsevol cosa de l’entorn... sinó fos així les modes no serien modes. Per cert un altre dia haurem de parlar dels estudis “perogrullos”, d’aquells que preguntant a qualsevol s’arriba al mateix resultat sense necessitat de perdre temps i recursos, però avui no toca! (ui, massa anys de Pujol, perdoneu)Per acabar per tant una reflexió, no hi ha blanc ni negre, en els jocs d’ordinador i en molt poques coses en aquesta vida... però cal
que siguem conscients i responsables en l’ús, acompanyament en el joc, jugar en l’espai comunitari, fer prendre consciencia de la diferència entre virtualitat i realitat...Els que el pugueu recuperar us aconsello la lectura de l’article, aporta més elements que els que la meva memòria us pot citar.
Força d'acord amb el que dius Joan. Jo no he estat mai fan dels videojocs, i recordo que de petit era l'únic nen de classe que no tenia consola (el cas és que els meus pares no volien...), i així he sortit. La majoria de cops els pares compren consoles perquè la resta de nens tenen, i temen que el seu nano quedi marginat. Aquí podríem encetar el debat sobre si les consoles i els videojocs juguen un paper important en la socialització dels nens. És una cosa que pot passar també amb els dibuixos animats i la tele en general (i aquí ja no em refereixo només als nens, que jo moltes vegades m'he sentit marginat per no veure Operación Triunfo...). Salut Joan i ànims amb el blog!
ResponElimina