diumenge, 17 de setembre del 2006

Revetlla postmarxista? O espai de debat Roig-Verd...

Fa dies que tinc una mica abandonat el blog, aquest dies han passat moltes coses de les que parlar aniversari de blog, de la coixinera i el meu, festes de llinars (burricada inclosa), retrobaments d’amics, debats interessants fins a altes hores, inici del curs polític, ... i canvis personals que un altre dia explicaré.

Però avui vull parlar de la Festa de treball, el que alguns han titllat avui de revetlla postmarxista, la veritat és que ha estat arribar de les vacances i tirar-nos de cap a la piscina, organitzar la festa de treball i començar a preparar la campanya. I sort que de la festa només tocaven les coses del Maresme, no vull pensar en els maldecaps d’en Pep per a tenir-ho tot a punt.

La veritat és que ha estat una oportunitat per debatre, a les taules rodones i als grups que es formaven davant de les parades d’entitats i organitzacions territorials, des de la relació entre marxisme i l’ecologisme, des de la visió nacionalista d’ICV (que si, per molt que pesi a alguns, en tenim!), de la propera campanya i dels preparatius de cara a les municipals, del Sàhara, del dret a vot de tots els ciutadans i ciutadanes,...

Alguns parlen de centenars, i la veritat és que no m’importa el nombre sinó el moment que varem compartir, però quatre dades: més de 1200 persones al dinar, més de 100 maresmencs (sense tenir en compte els que no conec) passejant pel passeig dels til•lers,... i cares de persones propers a ICV o amb carnets d’altres formacions que feia anys que no veia...

Míting de punt de partida i ja estem de cap a les eleccions al parlament. La veritat és que començo a intuir detalls que apunten a que alguns temen el bon resultat que ICV-EUiA tindrà el proper 1 de novembre. I aquest detalls també estan als mitjans, cròniques curioses de la Festa de Treball o la desaparició de Joan Saura del Polònia en poden ser alguns dels exemples...

7 comentaris:

  1. sincerament, em sembla nefast l'slogan de icv-euia per la precampanya, una mala manera de preparar la tant anhelada pujada...em fa basarda haver d'enganxar cartells sobre la suposada "inteligència" i "decència" de la nostra politica, crec que hi han moltes maneres de dir que som ascendents i volem ocupar espai i decisió. Tenim moltes virtuts, però no siguem tant "autobombos". I malgrat tot, endavant icv-euia!

    ResponElimina
  2. per quan un debat intern sobre la incompatibilitat obvia entre nacionalisme i socialisme...ja veus, i no soc del boadella.

    ResponElimina
  3. marx? i tant! sense marx, que queda? marx per un tubo!

    ResponElimina
  4. Quna vulguis poder fer el debat, ja saps quedem i fem un café i entendras que hi ha una forma diferent d'entendre el nacionalisme i que pot tenir sentit en el discurs verd i roig d'ICV

    ResponElimina
  5. prefereixo una politica anticapitalista, roja i verda, d'ambit nacional català i internacional (substància múltiple d'un projecte de canvi universal) que fer del sentiment nacional ( o de qualsevol sentiment) una ideologia (com si es tractés de la parella, la familia o els diversos Deus). el socialisme, la superació del capitalisme, ha de ser la superació de moltes formes d'explotació i d'opresió, i entre elles, es pot incloure la diversitat nacional. Incloure, no pas determinar...aquesta és la meva discrepància.

    ResponElimina
  6. doncs jo estic molt d'acord amb el senyor Tati-no-logo, quina pena que no fem debats així a can ICV!

    ResponElimina
  7. Quina pena que no vaig poder acompanyar-vos. M'hagués agradat participar en el debat entre marxisme i l'ecologisme... ja se sap els que ens hem menjat tota la literatura alemanya dels 40 (del segle passat i el d'aquest...) ens agrada demostrar que ho hem fet, i com no, fer-ho amb gent que en sap un munt i que ho fan de manera molt entretinguda.
    Salut a tots, a veure si els vents i l'agenda em són favorables i ho fem en una propera festa.

    Salut,

    P.D. Me pido mesa con los de la "coali"

    ResponElimina