dijous, 24 d’agost de 2006

Perdut?

Aquest dies he estat una mica perdut entre muntanyes, primer una setmana al Montseny sense connexió a Internet i amb prou feines al mòbil i desprès, amb pocs dies per refer les maletes, una setmana a Escòcia amb la Nuri, en Pere i l’Aina... amb connexió a Internet a alguns albergs (la majoria d’ells idíl·lics com podeu veure a la foto), però amb masses coses a veure com per parar a escriure.










És per tant aquest el motiu que m’ha portat a deixar abandonat el blog uns dies. Però ara que ja estic de retorn recuperaré la meva vida normal, els últims dies de vacances amb reparacions a casa, la feina, la fotuda xafogor de finals d’agost i evidentment el meu blog.

I per començar faré la crònica en diferit, i per etapes, de la “passejada” per escocia, on ens hem perdut entre les muntanyes i el paisatge escoces:

Imatge de les muntanyes de Cairgrom, excepcional parc natural on la vista no abasta els “turons” entre verds i liles per la vegetació i amb les taquetes blanques, negres i marrons de vaques i ovelles.


Els llacs i el mar:

Com ha estat al port mariner d’Ullapool o el loch Siel proper a fort William, amb un monument que desdibuixa una mica el paisatge...












Les localitzacions de les pelis del Harry Potter:

Pont de Glenfinnan on la imaginació ens deixa veure el cotxe volador del pare d'en Ron i en Harry penjat d'una porta caient sobre el tren...




Els castells, amb fantasmes i monstres o sense:

Com el castell d'Urquhart amb el llac Ness al fons, no vaig ser a temps d'imortalitzar al nessy, és massa ràpid!




I evidentment també en el Haggis, la cervessa i el wisky (aquests últims no aptes pels més xics del viatge...)

6 comentaris:

  1. Què bé que t'ho muntes Joan... Per cert, aquest canvi de look?

    ResponElimina
  2. mira qui parla... has visitat mitja europa en els últims sis mesos...no? je,je,je!

    El look, són els nervis d'aquest nou curs que encarem, o potser és per amagar les canes...

    La veritat és que a l'estiu m'agrada experimentar i fer canvis i ja fa temps que amaneçava en un canvi de color, vaig descartar el blau... si guanyem les sis copes jo blau i tu grana, ok?

    ResponElimina
  3. Joaaaaaaaaaan! Va, fes una nova entrada!
    I per cert, felices vigílies

    ResponElimina
  4. Joan, ara entenc lo del viatge, vas anar a veure els indrets del personatge Harry Potter i posar-te fins al "piiiipppppp" de birres eh...... També està bé, a la propera em convides.
    P.D. a Lanzarote feia més sol, segur, jejejej

    ResponElimina
  5. hola noi ros o albí, linka el blog de la coali!!!

    ResponElimina
  6. mireu la perla de Manel Cuyas a EL PUNT...es pot batejar com a PROGREFOBIA!

    REPRODUCCIÓ DE L'ARTICLE:
    MANUEL CUYÀS.

    Ha dit Josep Antoni Duran Lleida que, abans de poder votar, els immigrants han de saber què se celebra per Pasqua. Duran, si ho poses tan difícil no podran votar els immigrants ni podrà votar cap català de menys de trenta anys perquè tots els catalans de menys de trenta anys han estat educats en la idea que Nadal és la festa pagana en què es dóna la benvinguda a l'hivern en companyia de l'amic invisible, que Divendres Sant és l'apoteosi de l'esquí i que el dia de Tots Sants –ai, que s'acosta– és una carabassa amb una espelma a dins. Pasqua? ¿Pot ser aquella festa que fan els militars el dia de Reis per poder dir que sempre estan disposats a organitzar un cop d'estat? Si d'aportar proves d'integració es tracta, millor seria, Duran, que els immigrants poguessin contestar sense dubtes què diferencia Zara de Massimo Dutti o quan comença i quan acaba la temporada de rebaixes.

    L'esquerra de la farigola, que és la d'ICV, s'ha naturalment indignat amb les pretensions de Duran. Les troba de missa i xenòfobes. ICV tot ho troba sempre xenòfob. Que proposin ells les proves: direm que un immigrant està integrat quan sàpiga circular pel carril bici, quan posi les deixalles al contenidor que toca i quan s'oposi al túnel de Bracons i al quart cinturó. L'1 de maig? ¿Que sàpiga què se celebra l'1 de maig? Difícil, gairebé xenòfob.

    Josep-Lluís Carod, per la seva banda, nega el catalanisme de José Montilla adduint que el candidat del PSC no ve de la lluita nacional, una lluita que el líder d'ERC situa del franquisme en avall, fins al 1714. Carod: aviat no hi haurà ningú que superi la teva nota de tall perquè seran –serem– tots morts.

    Hem d'explicar als immigrants què celebrem els catalans l'11 de Setembre, dilluns que ve: si una derrota (es pot celebrar, una derrota?), si una reivindicació (les reivindicacions se celebren o es fan?), si les baralles de tots els partits, si un dia al camp. Quan ho entenguin, votaran. Quan ens ho sàpiguen explicar i ho entenguem nosaltres, aniran a les llistes.

    /////

    ResponElimina