dissabte, 18 de març del 2006

Contrast de mirades...

Mai m’ha agradat especialment visitar el zoo, tot i això avui ens hi hem escapat amb la Núria, en Pere i l’Aina i m’he quedat més que mai amb una sensació agredolça. Principalment pel contrast entre la mirada perduda, avorrida, trista dels animals i per altra banda la mirada alegre, animada i el somriure obert que oferien els meus fills. Em costa de conciliar aquestes dues mirades. Aquesta primera és la que sempre m’ha animat a no visitar-los a entendre’ls com una presó d’or per animals, per molts cartells que hi posin sobre el valor de conservació crec que hi ha altres opcions millors (programes al territori, parcs naturals, reserves,...). L’altra mirada és la que m’hi fa tornar, com a pare no puc negar-los el riure que els agafa al mirar els ximpanzés saltant pels arbres, o el joc davant d’un hipopòtam a veure qui obre més la boca, o el moment en que s’han trobat envoltats de cabres, la proximitat amb els elefants...

Per altra banda diverses percepcions o curiositats:

Com he dit no el sovintejo, ara feia dos anys de la meva última visita, i m’ha sorprès veure que segueixen les múltiples obres de millora de les instal·lacions. Tot i que moltes d’elles semblen demanar a crits que arribi la seva hora. Per cert ni fa dos anys ni avui ens hem pogut apropar als voltors i les àguiles, no només l’AVE es lent... també podrien aprofitar aquestes obres per trobar un espai per algun petit caixer, el mes proper a 4 carrers!

Comprovar com en poden ser de murris alguns dels animals, m’he sorprès veient com els orangutans els hi deien, evidentment amb signes, a un grup per quin forat els hi podien passar les galetes que estaven menjant els nens. La veritat és que ha estat una demostració d’intel·ligència animal, l’orangutan mira les galetes, les senyala a través del vidre i mostra a la família que si fa un equilibri al parterre del costat poden recollir la palla que li donen i per tant per allà mateix li poden passar galetes...

No se perquè ens costa fer cas dels cartells, per molts cartells que hi havia dient que no donéssim menjar, he vist els de les galetes amb els orangutans, uns que donaven pa a l’ós bru, uns que donaven quelcom verdós a uns hipopòtams...

Per acabar, la proximitat de “l’animalari” salvatge en captivitat amb “l’animalari” polític del parlament i veure que no se he de malpensar en que algú ens vol mala imatge, comprovo que sota les finestres del grup d’ICV-EA hi ha uns animals que s’assemblen a les hienes...;-)

2 comentaris:

  1. EM PREOCUPA LA PART FINAL DEL POST...AIXÒ DEL QUE PASSA SOTA LA FINESTRA D'ICV, NO SÉ. UNA CRISI? UN ENCERT? UNA DIATRIBA? UNA FESTA SALVATGE? UN MIRATGE? UN ESPÀRREC? UN TURMELL? UN EPIFENOMEN? UN ENCÀRREC?

    ResponElimina