Dabre Damo! (o etiòpia III part)

Aquest dissabte vaig marxar de visita al temple de Dabre Damo, una església ortodoxa del segle VI, amb la coral de l’església. Tela el viatget. Varem sortir a les 4 del matí amb un minibús, a les 4 i 5 minuts començava el repertori de cançons...sols recordo que n’hi havia una que deia Maria, Maria, Mariaaaaa. Després de les pràctiques de cant van posar la radio amb música etíop i ja hi som a ballar al mig del bus. El col·lega estudiant a pare blanc tot emocionat no parava d’animant-me a ballar, la veritat és que ballen sobretot amb les espatlles i el cap i la resta del cos no la mouen gaire...poder no podien perquè estàvem una mica com sardines. L’església en qüestió està situada d’alt d’una muntanya on cal escalar amb l’ajut d’una corda per arribar-hi. Per fer l’escalada, als giris ens lliguen una corda al voltant del cos amb la qual t,ajuden a pujar tal fossis un sac de patates. De fet mentre tu puges ells van pujant sacs de menjar amb d’altres cordes. El monjo que tirava de mi és va emocionar de la hòstia, poder es pensava que era un barril de vi del Penedès, doncs va començar a tibar-me i no em deixava ni temps de pensar on collons recolzar els peus, avui després de 2 dies els meus braços se,n recorden forca d’ell. No us explicaré com és el temple però si que us comento que l’accés és sols permès als homes, així que totes les noies i alguna que altra monja que venien a l’autobús van haver de quedar-se esperant-nos després de un viatge de 6 horetes...

En baixar del temple varem trobar-nos amb dos alemanys que coneixia a través dels pares blancs, un d’ells treballa amb una organització catòlica en temes d’agricultura. Van dir-me que anaven a Aksum ha passar el cap de setmana (és la ciutat on hi ha les restes històriques més antigues d’Etiòpia), així que vaig decidir de demanar-los si podia acompanyar-los...i cap a Aksum s,ha dit!

Ja porto moltes línies de e-mail’ així que abans de fer-me passat deixo la visita a Aksum pel proper correu.

Si teniu l’oportunitat preneu-vos una birreta fresqueta a la meva salut, Estrella a poder ser! Una forta abraçada a tots!!!
_______________________________________

Aquesta és la tercera entrega del viatge per etiòpia d'en Jordi, mentre esperem més notícies d'ell ens podem prendre una birreta. Un pot fer viatges d'aquest tipus per molts motius, però a la pràctica aquest solen tenir trets comuns un d'ells pot ser el fet d'allunyar-se i alhora apropar-se, buscar, trobar, pensar...