dissabte, 25 de març de 2006

Hola “farenguis”,

Seguim amb les paraules d'en Jordi, tinc algun mail enderrarit i per tant potser s'acumulen les seves intervencions. Prometo fer-ne de pròpies però de moment m'agrada compartir les seves vivències.

______________________________


La connexió a Internet no dóna per molt, així que intentaré anar-vos contestant (amb alguna que altra censura) en el e-mail col·lectiu.

Algú em preguntava pel temps d’aquí. Es fa clar a les 6 i el sol marxa cap allà les 19. A mesura que avança el dia fa més i més calor, al migdia el sol apreta de debò, si hi hagués una bassa no li faria pas un lleig. Quan marxa al sol et cal un jerseiet i el que es millor, pots dormir abrigat sota una manta.


Això de la missió és com estar en un món dins d’un altre (Etiòpia) i en cap dels 2 és el meu. És com estar en un oasi en mig del desert.

Wukro:
El poble on estic volta els 30.000 habitants, està en una zona semidesertica a gairebé 2.000 metres d’altura. Sols plou una mica ara el Marc-Abril i el Juliol-Agost que és la època de pluges torrencials. El panorama general és “durillo”. Està relativament a prop de la frontera amb Eritrea, país amb qui Etiòpia va estar en guerra del 98 al 2000. Ara estan en una pau vigilada per els cascs blaus de la ONU, són un dels atractius turístics ja us passaré les fotos. Així que de gent uniformada entre militars i policies n’hi ha molts més dels desitjables...algun que altra fa bona cara i et somriu quan et veu passar. La combinació de la passada guerra, la presència militar i la poca productivitat de la terra fan que hi hagi aproximadament uns 500 orfes i 1.000 prostitutes, i la sida i la tuberculosi estiguin forca esteses...

The White Father,s House:

Jo m’estic a una habitació amb lavabo i dutxa d’aigua calenta per mi. Tot un luxe. L’horari ve marcat pels àpats, 7:15 l’esmorzar, les 12:30 el dinar i les 19:15 el sopar. Per sort tenim el cuiner català que fa els menjars variats encara que sense carn’ fan/faig 40 dies seguits de quaresma :) De moment i no crec que canviï, no faig re en concret, segons el dia faig o desfaig. No et demanen re en especial’ tothom fa la seva, o sigui que has de ser tu molts cops qui s,ofereixi i vagi darrera seu perquè t,expliquin o t,ensenyin. Per exemple alguns dies vaig a l’escola que tenen on imparteixen classes a nivell de després de secundària d’agricultura i ramaderia. Allà m’estic passejant i preguntant sobre que fan o deixen de fer o assistint a alguna que classe de pràctiques. Altres dies t,avisen que van a visitar algú o alguna cosa relacionada amb les coses que fan’ com l’hospital’ una muntanya on estan fent un projecte de reforestació, cases de orfes, una esplanada on estan començant a fer compostatge... D’altres dies m’he dedicat a sortir d’excursió a visitar pel meu compte el poble i les rodalies. Un dia vaig descobrir on era la biblioteca, en acostar-me van convidar-me a entrar, i tot fent una vista vaig descobrir un conjunt de llibres amb castellà que els havia donat el govern cubà fa anys. Tot sortint de la biblioteca vaig conèixer en Harxum’ un noi etíop que està esperant començar la universitat, amb ell he anat a visitar un parell de llocs de per aquí. També he tingut temps per fer d’ajudant de cuina, especialitat postres, pastissos de pa de pessic i coques, i d’estampador de samarretes.

2 comentaris:

  1. He llegit els dos missatges i encara no entenc què ha anat a fer en Jordi allà. ¿?

    ResponElimina
  2. Jordi,

    a vegades no cal anar als llocs a fer quelcom concret, crec que el primer missatge ho deia i ha moments que un necessita allunyar-se

    ResponElimina