Un estatut amb i per a les persones

Fa uns dies que es va arribar a un acord per tancar el Títol I de drets i deures de l’estatut. Aquest capítol ha estat al punt de mira de diversos sectors, partits de dretes (unió i el PP) que el titllaven d’intervencionista o l’església, per citar dos exemples, que posava el crit al cel (així juguen a casa) per que aquest capítol permetia la poligàmia, l’avortament i el matrimoni homosexual...curiós en critiquen l’intervencionisme però alhora no volen que l’individuo decideixi, paradoxes de la vida!

Dilluns al vespre ICV ha organitzat un acte de doble celebració, per una banda el 19 aniversari de la fundació d’ICV, per altra banda l’assoliment de l’acord sobre el capítol de drets i deures. ICV ha estat el gran garant polític d’aquesta part de l’estatut, donat que en un moment o altre tots els partits han estat disposats a deixar-lo caure, i aquest capítol és el recull de l’opinió de moltes persones i entitats, l’expressió del model de convivència que tots volem pactar. Aquesta tarda la taula ha estat una mostra d’això, una representant dels juristes, valorant l’aportació a la igualtat de gènere i a la llibertat de les dones per decidir per si mateixes, un de renovació pedagògica, les millores en la defensa del model d’educació i d’escola pública, una de les associacions de veïns, parlant entre d’altres del dret a l’habitatge i una del sindicalisme valorant els drets del treballador i els principis de cohesió social (renda mínima) que aporta la proposta d’estatut. Una taula plural, reflex d’un estatut plural.

S’apropa l’hora...

Doble compte enrere, per una banda 24 h per fer una sortida del que en podríem dir turisme polític. Marxem amb en Miguel, en Jordi i en Miquel una escapada llampec fins al congrés espanyol(el dia abans de la commemoració dels 25 anys del cop d’estat), podrem accedir com a convidats del grup d’Izquierda Verde (IU-ICV) i seguir una sessió de control al President ZP. Aprofitarem per veure el Barça en terreny “hostil” i si ens dona temps veurem alguna cosa de Madrid... i de tornada. Per alguns potser sonarà excèntric però ja fa uns anys quan vaig anar a Londres no vaig parar fins que no vaig apropar-me a downing Street i a la seu del parlament, aquest any he pogut anar diverses vegades al Parlament català i veure sessions del plenari i de control. Miguel, haurem de començar a pensar en escapar-nos al parlament europeu...

Segon compte enrere per una altra obsessió personal, compartida per molta altra gent, 48 hores per tenir entre mans la sisena part del Harry Potter. Compartida com a mínim per 108 persones que s’han apropat a Robafaves, abans que jo, per reservar-lo. Ja fa 7 anys que la Núria em va regalar la primera part, em va durar una nit que havia de fer guàrdia a la feina, des de llavors l’espera de cada llibre. La relectura dels llibres abans de la presentació del nou, les pel·lícules, i últimament l’obsessió compartida amb el meu fill gran i en part amb la petita... ara ja queden poques hores, més o menys 48, per poder saber que li farà en Voldemort, i sobretot qui serà el mort proper, com acabarà la relació entre en Ron i l’Hermione (amb la mort d’un dels dos?) i... ara això la J.K. Rowling ens ho posa difícil, un llibre molt gran, per tant se’ns farà dificil lleguir per tot arreu, J

Benvinguda;

Per cert, toca donar una nova benvinguda a la blogsfera a una persona d’ICV... en donarem alguna pista:

1. Dona
2. No és del Maresme, barcelonina per més dades.
3. Ha passat per RAI i per CNJ
4. Va tenir un bon resultat a la votació de mis parlamentària.
5. El seu blog va ser portada del TN de TV3 d’aquest cap de setmana, junt amb el d’en Pascual...
6. si encara dubteu...

L’estatut i l’oportunitat perduda del PSOE…

L’estatut a nivell català suposarà quatre grana avenços

Estableix en un capítol sencer els drets i deures, és a dir concreta un pacte dels catalans amb ells mateixos de com volem viure. Aquest suposa una capgirament del poder polític doncs estableix uns drets i deures que limiten el poder polític dels governs i donen a la ciutadania la capacitat de decidir i exigir sobre els seus drets.

1. Millora les competències, definint-les millor tant pel que fa a la seva tipologia com pel que fa a la descripció de que inclou cada una d’elles. S’apropa les decisions legislatives i executives als ciutadans i ciutadanes, al ubicar-les (moltes d’elles) en el Govern Català.
2. S’augmenta la capacitat de finançament, per tant és dota de recursos a les competències, es millorarà la capacitat d’inversió i es defineix la solidaritat dels catalans i catalanes envers la resta de l’estat.
3. Defineix els trets nacionals de Catalunya, és a dir que som una nació i aquells elements simbòlics que ens representin.

Això tot i que el redactat final no serà el mateix que és va aprovar el 30 de setembre, qui és penses que anar a negociar amb un altre no podria suposar renuncies era il·lús.

Però també havia de ser una gran oportunitat per Espanya i pel PSOE, i aquesta si que sembla que s’ha perdut. Em refereixo al pas endavant per construir l’Espanya Federal, aquest estatut permetia construir un estat de nacions, però per això calia que una de les grans forces nacionals s’arrisqués per definir quin model t’Espanya tenen.

Però aquells que saben molt bé que és el federalisme en el seu organigrama intern, tenen el Consejo Federal del PSOE, no varen tenir la valentia de posar al costat del soroll i la crispació del PP un model federal d’estat que permetés a Espanya després de la transició el salt definitiu en la seva construcció.

La veritat és que, prenen un símil de vòlei, els col·locador els hi havia posat una pilota esplèndida que no han sabut esmaixar, sembla que els xiulets del públic els han distret.

Les meves manies

Fa molts dies que l’oriol em feia arribar un altre d’aquests reptes encadenats, un d’aquests que quan era petit es fèiem em peles (o monedes de duro) amb la van idea que això ens faria rics, que al cap d’unes setmanes ens començarien a arribar milers de cartes amb monedes a dins. En aquell moment cert seny, suposo que nascut d’algun adult, em va fer que o hi caigués. Però ara, des d’aquest modest blocs i torno a caure per segon cop.

El primer d’ells el vaig seguir molt interessat, era una forma diferents de fer un anuari, enllaçant un bloc amb l’altre podés arribar a fer un recull de notícies de l’any molt complert.

El segon entronca amb un parell d'apunts d'aquest bloc de fa algunes setmanes (sudokus i manies diàries), aquells naixien amb la vocació d’anar desgranant alguna de les meves obsessions, manies o dèries. Aquells apunts, suposo que per interès en escriure altres coses i pel poc temps que dedico al bloc, no va tenir (per ara) continuïtat...

Però anem al gra, no?

Algunes manies d’aquelles inexplicables, suposo que si tenen cert sentit deixen de ser manies:

1. A l’hora d’anar a dormir he de posar la radio, tant és l’hora, tant és si vaig sol o acompanyat, tant és el programa que soni, tant és que la conversa m’interessi... no puc deixar de posar-la. És com un tic ridícul, ridícul perquè ha arribat a l’extrem que quan em desperta algun fill perquè plora o demana fer pipi al tornar somnolent al llit l’he de tornar a posar... un gran avenç per mi va ser el dia en que ens varen regalar un radio despertador i vaig descobrir que tenia la funció d’apagada automàtica a l’hora, he deixat de dormir tota la nit amb la ràdio, ara ja només és una hora al anar a dormir, una hora si obro algun ull quan s’apaga i despertar-me amb la ràdio despertador,:-)
2. Quan tornem de la compra he d’ordenar la nevera i l’armari “despensa” de tal forma que els embalums tots fora, i que cada cosa estigui el seu lloc, els iogurts de gustos, després els blancs, els petit suís i els vita en el seu prestatge, els embotits al seu calaix i al prestatge corresponent, etc. Arribant a corregir tot allò que crec que no està al seu lloc...
3. Molts de cops començo a llegir els diaris pel darrera, no se si és una mania transmesa genèticament o per tradició familiar, ma mare fa el mateix, o perquè m’he acostumat a cert ordre, si és el periodico Ferreres, TV, Cultura, Esports, comarques...Si son altres puc buscar una seqüència temàtica similar.
4. Fa anys em van donar a llegir el llibre “Com una Novel·la” de D.Pennac i vaig llegui àvidament algunes de les normes per a llegir que allà descriu una d’elles diu quelcom similar a “Si un llibre no t’enganxa desprès d’unes quantes pàgines no cal acabar-lo” des de llavors he seguit assíduament aquest lema, de tal manera que comença a ser una mania, en alguna època són més els llibres començats que els acabats, s’acumulen en la tauleta de nit o en el prestatge de llibres per llegir aquells que segurament no tornaré a agafar perquè no m’han atrapat entre les seves línies.
5. D’alguna forma l’apuntava en el apunt que abans citava, tinc mania a certs objectes de cuina i de menjar, és a dir hi ha objectes que mai agafo una cullera de postres concreta, un ganivet amb un mànec que no s’adapta al gust de la meva mà, ... i alhora hi ha objectes que m’atrauen una espàtula de cuina de fusta, una tassa pel té, un plat... No sol tenir gaire sentit, tan sols són aparells que s’adapten millor a la meva mà i a vegades s’envelleixen i les meves mans els segueixen buscant tot i tenir aparells més nous i millots... així son les manies!

Tots tenim dret a opinar...

Us convido a demanar al president del PP que sotmeti a referèndum de tots els espanyols i les espanyoles la següent consulta:

“ Creus convenient que l’elecció del president del PP es faci per consulta popular entre tota la ciutadania i no només entre els militants d’aquest partit?"

Si és així podem enviar aquesta pregunta amb la resposta Si al mail del PP a atencion@pp.es i al PPC stppc@pp.es.