Per pensar...

Cal exercitar una mica el cap cada dia, a Òrrius hem fet festa ahir i avui, per tant he tingut temps per pensar... per tant m’he possat dos exercicis d’estratègies cognitives (queda maco, eh!)

1. El diari Ara, Ahir vaig comprat-lo ja que diumenge em varen fer creure que farien servir un bon criteri periodístic, semblava interessant al veure molts noms importants del periodisme i feia pensar en aires nous a la premsa escrita, que aportessin criteri i no cedissin la línia editorial als poders economics i polítics del país.

Però hem va destacar alguna cosa, i em vaif forçar a fer un anàlisis de les imatges dels candidats en les pàgines sobre les eleccions: 8, CIU; 6, PSC; 4, PPC; 0, ICV-EUiA; 3, ERC; 4, SI; 2, C's; 1, PxC... Per tant preguntes per pensar:

• Quin és el criteri professional per amagar al candidat de la 4a Força catalana? 
• És el mateix criteri que ha de suplir els blocs electorals?

2. Un partit al Mou per conducta inapropiada…És just? Dos elements per pensar-hi:

• Quin era l’objectiu de la conducta inapropiada? Que En Xavi Alonso i el Sergio Ramos no participessin a l’últim, i innecessari, partit de la lligueta contra l’Auxerre i estiguin nets de targetes per a vuitens. I Amb la sanció econòmica, pessigolles a la seva cartera, i la d’un partit al Mou qui ha aconseguit el seu objectiu? 

• Quina diferencia hi ha entre la conducta inapropiada de Alonso, Ramos i Mou amb la conducta antideportiva de Pinto? S’hauria de mesurar de forma similar? És curta la sanció als jugadors i entrenador del Madrid o es llarga la de Pinto...

Res, per pensar-hi!

Moment feliç.

Avui he tingut un malson.

Somia!

A dos dies de les eleccions em permeteu somiar?

I de fet no és un somni senzill, els que treballem en el mon de l’educació sabem que hem estat patint aquest anys de “Maragallades”, de fet de la pitjor versió de les “Maragallades”... hem estat dirigits per un conseller que no escoltava, que feia política des del seu despatx desconeixent la feina que fèiem a les aules de les escoles i instituts, que es comunicava amb la comunitat educativa a través de la premsa, que si volies conèixer el nos decrets de direccions, de calendaris, o la nova llei millor trucar a un amic periodista perquè et passes les filtracions que no pas a la seu de la delegació o del departament que o no sabien o no volien informar.

La seva gestió només m’aporta dos mèrits, per una banda la capacitat per reactivar una part del sector educatiu i de congregar una gran majoria de mestres en manifestacions al carrer en contra de la seva política, per una banda la capacitat de fer-nos oblidar els consellers convergents! Fins al punt que molts companys de professió creuen que aquests ho faran millor... quina memòria! Ni els uns que fan política educativa de dretes dient-se que són d’esquerres ni els altres que en el seu programa eviten parlar d’escola pública per parlar d’escola d’interès públic (amb quins models d’escola deuen pensar? Les del OPUS que finançaven?)

Tornant al títol, que és el que em portava a escriure, aquests dies passo d’un malson... de veure’m aplicant des del meu centre els decrets d’un conseller Convergent, o d’unió, amb qui pensaran... amb la Carme Laura Gil?... amb la Irene Rigau? O a sorprendre’ns amb l’Oriol Pujol? Que pel que fa no, serà igual o pitjor que l’actual...a un somni, tot i que probablement irrealitzable, perquè no una Dolors Camats com a consellera d’educació, una persona que té clar la funció de l’escola, que té clara la defensa de l’escola pública i que pot perfectament refer l’herència del conseller desastre!...

Ai, deixeu-me somiar!!!!

Per escoltar... no calen paraules!

Porra 28-N

Jo ja he fet la meva previsió, i després de molt mirar-la no m'agrada perquè dona a opcions a un tripartit de dretes (Convergencia+Unió+PPC). Segur que si sumen ho faran! i serà dolent per la nació i pels treballadors!!!!




* Altres per mi seran 3 de SI, crec que C's es quedarà fora... i més després del trist paper que ha fet al debat!
** O com diria m'aconsella un company i amic "Els altres són una magnífica formació independentista que més enllà del seu líder (ex-futbolero) són bona gent"

Blocs electorals

Un cop més, com a cada procés electoral, ens tronem amb la emprenyada dels professionals del periodisme que han decidit no firmar les notícies de seguiment de les eleccions (coneguts com a blocs electorals), com a queixa per a no poder realitzar la seva feina o millor dit haver-ho de fer encotillats per unes normes que estipula la Junta electoral Central.

Entenc aquesta queixa, sobretot pel que fa al fons, és a dir a que senten qüestionada en cert sentit  la seva professionalitat. I es veritat que caldria replantejar-se el sentit d’aquesta norma quan a més a més només ajuda a mantenir les diferències al donar molta més presència als grans (CIU i PSC), poca als petits (ERC,ICV,PP,C’s) i nul·la als encara més petits...

Tot i això masses vegades veig casos que em porten a pensar que passaria si no hi haguessin aquests blocs, Es tindria en compte la professionalitat del periodista? Guanyaria la línia empreserial-editorial del mitjà? Hi hauria igualtat d’oportunitats per tots? Encara es polaritzaria més el discurs mediàtic? Sentiríem idees o els politics jugarien al circ mediàtic i només veuríem jocs de disparar, orgasmes a les urnes o candidates en tovallola.

Un exemple, el dia d’inici de la campanya miro les notícies d’un canal privat estatal (suposadament no condicionat als blocs i per tant e a priori hem de pensar que treballa amb criteri periodístic). Fan la notícia sobre l’inici de la Campanya a Catalunya amb un tall sobre PSC, un sobre el PP, un sobre CIU i un sobre el Laporta... i s’acaba la notícia. Em quedo perplex... amb una pregunta que em ronda pel cap... és aquest el criteri periodístic i professional que ha de substituir els blocs electorals?