Que vagi per avançat, coincideixo amb el nostre Alcalde amb l’anàlisi que fa sobre la mobilitat a la nostra comarca, ell el fonamenta en que “Hi ha quatre necessitats bàsiques que el model de mobilitat ha de resoldre a la nostra comarca” la llàstima és que resol aquestes necessitats amb propostes de mobilitat de transport privat, oblidant-se a més que el transport amb cotxe privat és el menys sostenible i el menys social.
Però anem a pams, coincidim en el que ell defineix com a quatre necessitats, però no en les propostes per a solucionar-les:
La comunicació ràpida amb Barcelona, la resolt amb
La comunicació ràpida amb Girona-França, proposa la prolongació de
La mobilitat ràpida amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, ens recorda que
La bona comunicació entre les ciutats, pobles i vil·les de la mateixa comarca, i aquí bé la proposta definitiva el desdoblament de
Si que es cert que després parla dels peatges i de les infraestructures ferroviàries, però no puc obviar que al parlar de necessitats segueix posant asfalt per resoldre-les en primera instància. Evidentment deu ser cosa de les diferències de model territorial d’ICV, vegeu l’article d’ahir d’en Salvador, i el del PSC-PSOE de l’article del Joan Antoni.
crec que aviat hi haurà un espai interessant per fer/practicar ecosocialisme de base...ànims.
ResponEliminaLes esquerres ho tenim magre. Quan parlo de "les esquerres", no em refereixo als partits que es diuen d'esquerres. Per tant no plantejo una problemàtica "de partit" (que ja és prou grossa i irresoluble). Les esquerres "realment existents", les seves idees, les seves tradicions, les seves propostes, els seus dilemes, els seus fracasos, estem i estan al bellmig de l'erm, de la devastació pura i dura. Fins i tot podem fer-ne ironia, massoquisme o preocupació. Darrerament, la clau irònica combinada amb la preocupativa, em resulta satisfactòria. Resulta que no m'interessa gens ni mica el que pugui passar l'any 2014, el que els preocupa a les plataformes multiformes sobiranistes, al Joel Joan, a l'Oriol Jonqueres (historiador justet), ni el rearmament espanyolista del PSOE per desactivar l'armament del PP, ni l'ecosocialisme d'etiqueta que observo en les tendències oficials i oficioses del meu partit. Em remeto als darrers escrits d'aquest blog i, en la mateixa línia, proposo modestament (és a dir, irònicament) una refundació de la política (salt mortal inutil?). Corren temps de "refundació del catalanisme", de referendums extenuants de cara al 2014, temps de Joel Joan, temps d'auca en estat efervescent. Corren temps, doncs, per contraprogramar i posar al dia milers de conceptes, milers de propostes, milers d'interrogants.
ResponEliminaEn definitiva: què coi té que veure el relat de l'auca político-mediàtica amb el significat substancial del capitalisme de cada dia? Dit d'una altra manera: O ens posicionem, les esquerres personals-polítiques-socials davant de la mare dels ous, o girem full. Això és un erm, un "páramo", un "moor", un desert. Això és Polònia. Toca riure. Començant per riuren's de nosaltres mateixos. Deliri a la carta. Tocadiscos en marxa!
què proposeu? destruir ICV? Visca!
ResponEliminaNo es qüestio de destruir si no que cal reorientar-la per resituar-la al lloc que li pertoca.
ResponEliminaANNA BIOSCA, QUÈ ETS DE L'APARELL? QUE ET JUGUES LES GARROFES? O FAS BROMA...
ResponElimina