dilluns, 22 de maig de 2006

Alliberament i retorn

Dissabte vaig alliberar-me, és cert vaig treure’m de sobre la rèmora que no em permetia retrobar-me amb el meu blog, i en certa mesura amb algunes de les persones que ens trobem entre aquestes xarxes elèctriques.

La veritat és que ja feia uns dies que les meves nits i les estones lliures havien agafat el pes de 25 grillons, els 25 temes que m’havia de preparar per aquest dissabte. Aquells que ho hagueu passat ja sabeu el que suposa si ho vols fer bé molt de temps, si no tens temps has de tenir sort...

El dia abans del dia D, hora H em truca en Moises, ei... que demà toca Antonia Font al clap, m’ho penso i deixo la decisió per l’endemà la veritat és que no se si hauré dormit prou o si la depre m’ho permetrà...

Dissabte a la tarda ja tot ha passat, “alea jacta est” i no hi puc fer-hi res més, la veritat és que no em puc queixar tant l’examen del matí com el de la tarda he tingut proves i temes assolibles, d’aquells que el sentit comú i l’experiència personal i professional són un grau, no espero nota però esperances n’hi ha. L’eufòria m’agafa i som-hi a la nit, pràcticament sense temps de veure ningú ni de descansar... cap al Clap.

Podria enrotllar-me més sobre el que i com va anar des del calid bambu fins l'excitant oh yeah, però la veritat és que en Vern ho diu clarament, ell que hi entent més posa paraules a les sensacions, percepcions i sentiments que els mallorquins ens van fer entrar per les venes, la veritat és que no sé si va ser el cansament acumulat, la tensió retinguda o una que altra woll de més que vaig acabar saltant d’alegria, i desitjant anar a Rússia, oh yeah!!!!

3 comentaris:

  1. un blog nou:

    qualcosadisinistra.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Doncs jo que no sóc massa fan de la música que es fa en català i que es promociona per interès polític haig de dir que aquests Antònia Font m'agraden i força. A veure si la suposada "normalització" lingüística es comença a convertir també en normalització musical :-)

    ResponElimina