dilluns, 9 de gener de 2006

Reis o savis

Tot i ser clarament republicà he de dir que tinc certa simpatia amb els reis de l’orient, suposo que en part la seva capacitat de ser a tot arreu em porta a pensar que aquests tenen alguna cosa de poble, que hi ha una mica de tots dins d’ells, suposo que pot ser perquè (com deia per ràdio fa pocs dies en Marius Serra) tenen més de savis i d’astròlegs (miraven les estrelles) que de reis, l’església ha fet miracles canviant o interpretant els fets escrits, suposo que perquè sempre han tingut la ironia de portar més allò que volen que el que un vol i que per tant els desitjos d’un any poden esvair-se durant els 365 dies fins que arribem al dia 6 i els “savis” ens porten un patinet en comptes d’una bici, un parxís en comptes de la psp o una subscripció a una revista en comptes d’una ràdio.

Tot i així vull comentar-vos dos llibres que els reis van anar a buscar al Robafaves el dia 4, tarja en mà, i que varen deixar entre els paquets entre les pauses de les Excuses d’en Sànchez i en Joan

Escolta’m d’en Jorge Bucay.

Vaig descobrir-lo el Sant Jordi de fa quatre anys amb unes pàgines interessantissimes que recollien les reflexions compartides entre ell i l’escriptor Marcos Aguinis. “El cochero” és un llibre viu, que recull el resultat de sis xerrades per Argentina, diàlegs constants amb els espectadors i els dos autors que passegen per molts dels sentiments i preocupacions de les persones, rol de la dona, separació, mort, família, fidelitat, soledat, culpa,... I ja vaig descobrir, com molts, la capacitat d’aquest psiquiatra de trobar sempre un conte, una faula, una petita història que descriu d’una forma clara i senzilla la situació dibuixant o apuntant sortides. El llibre de reis és el primer que va editar i recull 50 petites històries que ajuden al psicoanalitzat pacient de “el Gordo”... hauré de degustar-lo lentament que és com millor senten els bons plats.

El color de la sorra,

És un conte que li vaig veure fa uns dies a en Toni, enamorat com està ell de la gent del Sàhara havia de ser interessant. Al fullejar-lo descobreixo un doble interès, per una banda una història senzilla, acurada, tendre, que parla als nens (i als no tant nens) de la vida a les colònies sahrauís de les necessitats que tenen (en aquest cas papers i colors) i de com se’n surten amb el que tenen (sorra) i ho fa repassant la vivència lluny de la seva terra, del mar, de la guerra que ha viscut l’avi, de la sequera ... Alhora que és el producte del projecte d’una gent (fundació art and life) que treballen per apropar l’art als nens i nenes d’arreu del món, busquen fomentar el sentit creatiu, el procés cognitiu i emocional dels menors i amb la intenció de fer-los més feliços... passejant per la seva web, una sorpresa més tenint col·laboradors i voluntaris per tot el món no m’esperava veure que la central estava a Mataró (Jaume Recoder) felicitats per la feina feta i per la forma de fer-la arribar a les nostres cases, explicaré aquest conte al Pere i l’Aina esperant que properament puguin entendre millors als nens Sahrauís (o d’altres països o zones).

10 comentaris:

  1. Lamento discrepar sobre el tema BUCAY. Aquest impostor de nom Jorge Bucay, és la viva mostra de la subproducció pseudopsicologista anomenada "autoajut" (per cert, "autoajut" és al meu parer un oximoriron clamorós, l'ajuda no s'expressa ni es pot dur a terme en termes onanistes). L'escola de la psicologia groga (parangonable a la premsa groga o a tantes mixtificacions de la cultura) té un punt de partida localitzat en la subproducció californiana dels anys 60 i, hores d'ara, està arrassant les prestatgeries de tota mena d'establiments (sobretot parcs consumistes o grans centres comercials) al costat de manuals de marqueteria, mecànica, aviram domèstic o bricolatges varis). Bucay, i tota la seva patulèia, banalitzen la filosofia i les filosofies en un refregit híbrit "pret-a-porter" que barreja misticisme, freudisme de baixa intensitat, cristianisme de calcomania i ciències pseudoocultes. Per cert, la fundació que impulsa Bucay, en la seva presentació a l'auditori de Barcelona va comptar amb la presència-presidència del Duque de Marichalar, entre d'altres visionaris new-age. Efectivament, ja ho deia Bertolt Brecht i ho cantaven Golpes Bajos: MALOS TIEMPOS PARA LA LÍRICA. Salut, ecosocialisme i marxa cada dia!

    ResponElimina
  2. BIEN POR SACAR LA CARETA A LOS TRUHANES VENDEDORES DE HUMO COMO DON JORGE EL BUKKKAY

    ResponElimina
  3. I una cosa que no heu dit:
    aquest Bucay ha fet servir "negres" i ha plagiat fragments d'altres novel·les, al més pur estil Ana Rosa Quintana... Ell mateix ho va reconèixer.

    ResponElimina
  4. LI PASSO AL TIO LLEONART LES OBRES COMPLETES DE GILLES DELEUZE I FELIX GUATTARI, A VEURE SI COLA...DISSABTE ENS VEIEM A EL MASNOU TOT VALORANT SI EL TRIPARTIT HO FA BÉ O SI N'HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES! SALUT KOMPANYS ECOS/VERDULERS!

    ResponElimina
  5. Bé... veig que el tema Bucay genera polèmica.

    No li coneixia aquestes visions, personalment no li agafava la vertent d'autoajuda, sino que m'agrada el conjunt d'històries per dibuixar un cas.

    Me'l miraré amb altres ulls i accepto les recomanacions de lectura que em fas Angel, ja m'ho pasaràs.

    Tot i la vessant més Dr Corbella que té el llibre que estic llegint ara seguiré recomanant-vos el cochero, crec que té cert interés i que és original en la forma...

    ResponElimina
  6. gràcies el Bucay el blog també viu, o sigui que benvinguda la controvèrsia! a veure si els del Maresme Confidencial dividiran ICV en Bucaiestes i Deleuzistes, ja, ja!

    ResponElimina
  7. mil mesetas. el antiedipo. les dues obres de capçalera del duet Deleuze/Guattari. O com descodificar els mecanismes de poder i resultar-ne viu!

    ResponElimina
  8. icv de mataró, renovarse o morir, más gente joven en la lista nueva y aire para respirar, viva ICV la nueva!!!!!!!

    ResponElimina
  9. Crec que ICV de Mataró ha fet, i està fent, un procés clar de renovació...

    algunes dades:

    Secretariat local (48,42,35,33,28 i 26 anys)

    President comarcal (33 anys)

    Gent de menys de 35 anys a la comissió política local (37 %)

    i més...

    per cert si vols venir a col·laborar en aquesta renovació ja saps on trovar-nos, o enviem un mail

    ResponElimina