Bona música i mala lletra,

El departament de política territorial i obra pública ha posat sobre la taula el nou pla d’infraestructures del transport, i el que sembla un bon pla en els seus plantejaments teòrics, en que es planifica la mobilitat de forma progressista i sostenible, es té en compte l’impacte ambiental i altres elements que aporten esperances en la millora de la mobilitat i el respecte del medi ambient, deixa de ser-ho quan veiem l’aplicació pràctica que en fan.

Em sorprenen diverses coses.

1. La manca d’aposta pel transport ferroviari. Se que alguns diran que més del 60 % de les inversions planificades seran en trens, que es contempla la línia orbital i la transversal, Però la realitat és que:
• El 50% d’aquesta inversió és en la línia d’alta velocitat, la major inversió per el transport que té menys usuaris!
• Aquestes infraestructures (orbital i transversal) venen tard, quan l’eix viari transversal fa anys que ja existeix i parts de l’orbital també (Túnel viari de parpers fa 16 anys que existeix) encara haurem d’esperar més de 10 anys per iniciar les obres d’aquestes infraestructures.
• Actuacions en certa mesura contradictòries, per exemple al maresme es planifica el trasllat de la línia cap a l’interior fins a Mataró i en canvi es preveu el desdoblament a partir de Mataró, perquè no planifiquem ja la interior fins a Malgrat?

2. Seguim sense preveure l’eliminació de peatges, anem a fer desdoblaments i vies paral·leles i en canvi, tonant a prendre l’exemple del Maresme, no s’actua activament per eliminar el peatge de la c-32, o fer-lo només troncal (lliure pels residents), ja fa 37 anys que el paguem!, o a fer carrils VAO (per vehicles amb més de tres ocupants) a tota la C-32 i no només en el seu últim tram.

3. S’aposta un altre cop per un model de mobilitat que prioritza el vehicle privat, tornant a posar sobre la taula el quart cinturó molt abans que el tren orbital que pot ser un alternativa, planificant els laterals de la C-32, i prioritzant les actuacions en carreteres abans que les vies de tren.

Sembla que tot i que els plantejaments teòrics son interessants segueixin defensant un model territorial antic. Alguns no han entès que un embut més gran no resol el problema. Per més que posem més carrils, més carreteres, més vies ràpides sinó preveiem formes alternatives de transport provoquem i fomentem diverses situacions:

1. Els punts d’arribada són els mateixos, desplaçarem els taps circulatoris però seguiran existint, augmentarem el nombre de vehicles en els carrers de les grans ciutats sense tenir més espai per circular-hi (la ciutat no admet més carrils paral·lels) i sense tenir espai real on aparcar-lo.
2. Augmentar els vehicles privats en circulació, i cercant aparcament, suposa augmentar les emissions de gasos i per tant seguir incomplint kyoto.
3. Si seguim apostant pel vehicle privat, seguim facilitant la mobilitat a un sector de la societat, aquells que tenen vehicle i carnet, i seguirem posar-los difícil a aquells que no, joves, gent gran, classes baixes,...

Esperem que en els pocs dies d’exposició pública que queden pugui canviar, o si més no sempre em quedarà la convicció que aquest model antic té irremediablement un final, el col·lapse del sistema viari i que els usuaris demanem un canvi necessari. La llàstima és que aquesta última opció ens requereix més temps, esperem no perdre una oportunitat.