diumenge, 16 d’octubre del 2005

Pantalla en blanc...

Fa dies que no escric el blog, i no vol dir que no escrigui. Tinc cinc o sis temes començats, esbossats o redactats mentalment. Algun d’ells he arribat a posar-los negre sobre blanc.

Tot i això no hi ha manera, hi ha dos grans limitacions una el temps. Allò que tots et pregunten quan saps que fas un blog, d’on treus el temps? Doncs d’on puc, és a dir de la mateixa manera que els altres ho treuen per llegir, anar al cine, escoltar música o veure la tele. Aquesta primera limitació suposa el que és evident, quan et ve al cap les reflexions i les vas desfilant, com quan arreglava els cabdells de llana de la meva iaia, no sol ser normalment quan estic davant l’ordinador en el meu lleure, sol passar-me molt conduint, o al parc amb els nens, o fent una birra amb uns amics, o quan poso la radio al anar a dormir, o quan en una reunió les paraules es fusionen amb les idees i sents i et sents.

L’altra situació o limitació és la contraria, quan tinc l’estona molt sovint els diumenges, o altres dies, a la mitjanit, llavors la meva ment s’emboira i les reflexions sobre els temes apuntats es queden allà dins, no sorgeixen, no emanen, no volen expressar amb claredat aquelles idees que fa poques hores o dies estaven aquí. I llavors el meu cap i les meves idees juguen a fet i amagar, s’amaguen entre les imatges i els records i em deixen amb les ganes de expressar el que penso...

Desconnecto Internet, apago l’ordinador i vaig a dormir, i al cap d’unes hores aquestes idees tornen a aparèixer burletes, juganeres, mostrant-se impúdiques un altre cop per amagar-se quan entri al blog...

Deu ser això la por al paper en blanc?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada