dimecres, 26 d’octubre del 2005

MARLANGO

Una troballa, un petit punt de plaer que m’acompanya a la guantera del cotxe. Fa uns dies el vaig agafar, davant la insistència de qui em coneix més bé “segur que t’agradarà, agafa’l...” em deia i es cert, em coneix molt bé i sap com m’agrada aquest tipus de música, que posa notes i sentiments a flor de pell.


No és només que la veu sigui el contrast de colors entre un vermell viu i un blanc pàl•lid de la Leonor Waitling, a qui segueixo des de que la vaig descobrir en una sèrie sobre serveis socials, i he retrobat en algunes pel•lícules (aquelles que he pogut veure entre disney i dream works)


Hi ha músiques que tenen escenografia i aquesta la tinc clara. Nit, més enllà de les 12, c-32 per sobre de la riera d’Argentona, les llums de Mataró i les de l’autopista estan enteranyinades... per una calitja i també un sentiment aquella melangia que ens acompanya a vegades, aquell sentiment trist i gustos, la cantonada on es troben la insatisfacció i la satisfacció.

La música et captiva més si coincideix amb l’exterior i lo interior... i així em vaig tornar a retrobar amb una Leonor diferent, i molt ben acompanyada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada