dimecres, 13 de febrer de 2008

14-F perque no m’agrada aquesta llei.

Primerament deixeu-me respondre algun dels comentaris del post anterior. Jesús, fa unes setmanes hagués estat plenament d’acord amb tu, pensava que no havíem de fer servir un mecanisme de reivindicació sobre els drets laborals del treballadors per reclamar els canvis en una llei. Estic d’acord en que aquesta queixa hauria de tenir un abast social molt ampli i que hauria de recollir el conjunt de la nostra societat ja que serà a tota la societat a qui afectaran els canvis en la concepció del model educatiu que plantegen les bases. Però la veritat és que una lectura detinguda del document de les bases em varen fer replantejar-ho, ja que aquesta proposta planteja la modificació substancial de les condicions laborals dels mestres, tant pel que fa als drets com a treballadors com pel que fa a les condicions laborals en que haurem de treballar a partir d’aquesta llei. Per tant crec que cal fer una vaga de mestres i que també cal treballar per una reivindicació més ample.

Pel que fa a les argumentacions de la Victòria encertes en posar sobre la taula un element que, en el cas d’aquest document, no havia considerat. Ja ho hem parlat moltes vegades sobre els diferents “ginyos” del PSC (o de part del PSC) a convergència. Hem vist a la nostra comarca, i en molts altres llocs del nostre territori, com s’abona el terreny per una previsible sociovergència que apliqui, o actuí, segons principis més centristes i poc progressistes. Aquestes bases en son un clar exemple no vull obviar com el Sr. Mas va córrer a dir que ells les aprovarien i que si calia el PSC no necessitava ni ERC ni ICV (seguirem sent mers observadors d’aquest fets?).

Però tinc pendent de fa dies parlar dels elements del contingut de les bases que em preocupen, o que no m’agraden, que motiven la meva participació a la vaga i a la manifestació de demà al migdia.

Crec que l’educació ha d’esser un element sociabilitzador, integrador i de igualtat social, és a dir li correspon al sistema educatiu el cabdal paper de minimitzar les diferències i de posar les condicions per trencar les diferencies socioeconòmiqes d’una societat. Aquest és el principi bàsic que ha de regir la tant preuada equitat de l’institució escolar, i crec que aquest principi ha de portar a que l’administració és bolqui en donar més recursos a qui en te menys, a fer possible que tots els infants de la nostra societat tinguin el mateix punt de partida en el moment d’accedir al mercat laboral i a la vida en societat. Això vol dir que caldrà adaptar la pista, les tanques, els temps, el punt de sortida i tot el que faci falta per tal que tots puguem participar a la cursa de la vida.

Però aquestes bases de la llei posen al mateix nivell que l’equitat, l’excel·lència, i l’organització empresarial, els models neoliberals i l’autonomia de gestió. Amb aquest poti-poti es confon tot i acaba fent una proposta que en una lectura fàcil de comprendre possibilita la competència entre centres pel personal, pels resultats, pels recursos i per tant tendeix a un model en que puguin conviure tants models d’escoles com centres i per tant completament allunyat del principi d’equitat, que erròniament, vol promoure. El principi d’equitat prendrà més força quan més recursos es destinin a l’educació (cal arribar al 6% del PIB que inverteixen els països amb qui ens comparen), aquest principi té força quan és parla d’una única xarxa escolar on els centres concertats amb implicació social tinguin espai per treballar-hi i integrar-hi i on els centres privats amb voluntat mercantil o elitista tinguin el seu espai sense un finançament públic (Models com el finlandès, amb excel·lents resultats, estan fonamentats en un xarxa pública amb el 95 % dels centres).

Crec que una llei que es pretengui dir d’educació a Catalunya no pot centrar-se exclusivament en el model de gestió dels centres i en l’avaluació i formació del professorat. Tot i que aquests han de ser elements importants d’aquesta llei, cal que el document reculli els importants processos de reflexió sobre l’educació que s’han fet al voltant de les Ciutats Educadores, la societat és educadora i per tant s’ha de legislar en educació amb visió global entenent que l’educació és un procés que dura tots i cada un dels des de la nostra vida. No és pot obviar o passar per sobre de l’etapa 0-3, de la formació professionalitzadora, de la funció educativa de les famílies, de l’educació en el lleure, de la informal...

Entenc que una llei d’educació, i més si aquesta és impulsada per un govern d’esquerres amb voluntat de potenciar l’equitat, ha de treballar a partir de la xarxa pública escolar. Excloent el mercadeig del procés educatiu, cercant viés d’integració dels centres concertats conscienciats socialment i no oferint beneficis als centres excloents o elitistes. En canvi aquesta llei sembla que fomenti la gestió privada de l’educació, la possibilitat de fer negoci amb l’educació. I tots sabem que on hi ha negoci hi ha d’haver benefici i aquest ha de sortir d’algun lloc (de les condicions laborals dels mestres, de la qualitat, dels materials...).

El document de bases proposa en el seu redactat algun principi, entre els d’ordre general parla d’una política de beques. Creia que el que diu la constitució és que l’educació ha de ser gratuïta, la llei d’educació catalana he de desenvolupar aquesta gratuïtat, i per tant ha d’oferir a tothom la possibilitat de educar-se en un centre públic gratuït.

Pel que fa als principis d’ordre específic situa com a principi el dret dels pares en rebre formació religiosa. Molts sabem el que va costar incloure en el redactat del nou estatut que aquesta formació ha de esdevenir-se en el si de les famílies i de les parròquies, esglésies o mesquites, per que a la primera de canvi la llei es contradigui amb el propi estatut que diu específicament que aquesta formació no ha de ser en horari lectiu.

Al mateix temps posa negre sobre blanc les diferencies laborals entre persones que fan la mateixa feina, fa possible que un centre públic o privat hi treballin persones amb la mateixa feina i condicions laborals diferents. Per això tants anys de lluita per igualar les condicions laborals del professionals de les privades o dels interins?

Les bases ofereixen la possibilitat d’externalizar la gestió, tot i que insisteixen que serà en ocasions molt concretes i en cap cas generalitzable. Amb les escoles bressol municipals varen dir el mateix, i curiosament en aquest moments molts dels nous centres d’aquest tipus estan externalitzats. Aquest tipus de gestió comporta un benefici empresarial que sol venir a canvi del retall de les condicions laborals o dels recursos.

Un altre tema que cal citar, aquesta llei disposa la possibilitat que un centre (no especifica de quin tipus) puguin disposar de noves fonts de recursos. Això no valida les quotes de les concertades? Això no es contradiu amb la necessitat de fer que l’educació sigui equitativa? No generarà discriminació i guetització segons el nivell socioeconòmic?

Una lectura pausada i tranqui-la de les bases denota moltes contradiccions entre allò que ha de ser l’educació, un element sociabilitzador, integrador i de igualtat social i les propostes que porten a la competència directa entre els centres pels recursos, pels professionals i pels alumnes per tal de poder obtenir un nivell d’excel·lència que els permeti seguir lluitant pel mercat... no és aquest un motiu importantissim per fer vaga?

Això no vol dir que no hi hagi elements positius en la proposta, la promoció d’una millor formació, la voluntat d’una funció equitativa de l’educació (li manquen les propostes que ho facin real), cert nivell en l’autonomia del centre,... però cal treballar molt, cal dialogar molt i sobretot, sr conseller, cal fer-ho bé en el moment i les formes adequades i no per la por d’una vaga!

1 comentari:

  1. Comparto tu argumentación. Pero el problema es que nuestro secretario general, ha etiquetado la huelga com PREVENTIVA, parafraseando a Bush. El secretario de organización, por su parte, dice que la huelga no tiene sentido y que se debe controlar a los profesores, como si ahora no existiera ningún tipo de inspección y tods fueran unos descontrolados. Tamíén sugiere "profesionalizar" los profesores, lo cual no deja de ser una contradicción. Parece que según nuestra formación política, que cada vez está más alejada de las clases trabajadoras, deberíamos quedarnos paralizados a la espera de que el Parlament aprobara la Ley con el consentimiento de nuestro grupo parlamentario. Un secretario general debería ser más cauto con sus palabras. El nuestro pareced que tiene ataques de fobia en contra de los sindicatos.

    ResponElimina