Perdut?

Aquest dies he estat una mica perdut entre muntanyes, primer una setmana al Montseny sense connexió a Internet i amb prou feines al mòbil i desprès, amb pocs dies per refer les maletes, una setmana a Escòcia amb la Nuri, en Pere i l’Aina... amb connexió a Internet a alguns albergs (la majoria d’ells idíl·lics com podeu veure a la foto), però amb masses coses a veure com per parar a escriure.

És per tant aquest el motiu que m’ha portat a deixar abandonat el blog uns dies. Però ara que ja estic de retorn recuperaré la meva vida normal, els últims dies de vacances amb reparacions a casa, la feina, la fotuda xafogor de finals d’agost i evidentment el meu blog.

I per començar faré la crònica en diferit, i per etapes, de la “passejada” per escocia, on ens hem perdut entre les muntanyes i el paisatge escoces:

Imatge de les muntanyes de Cairgrom, excepcional parc natural on la vista no abasta els “turons” entre verds i liles per la vegetació i amb les taquetes blanques, negres i marrons de vaques i ovelles.

Els llacs i el mar:

Com ha estat al port mariner d’Ullapool o el loch Siel proper a fort William, amb un monument que desdibuixa una mica el paisatge...

Les localitzacions de les pelis del Harry Potter:

Pont de Glenfinnan on la imaginació ens deixa veure el cotxe volador del pare d'en Ron i en Harry penjat d'una porta caient sobre el tren...

Els castells, amb fantasmes i monstres o sense:

Com el castell d'Urquhart amb el llac Ness al fons, no vaig ser a temps d'imortalitzar al nessy, és massa ràpid!

I evidentment també en el Haggis, la cervessa i el wisky (aquests últims no aptes pels més xics del viatge...)

Desintoxicació!

Ara si ja hem començat les vacances, piscina i platja cada dia, gelats, dormir tard i llevar-nos més tard encara... la veritat és que toca descansar a finals d’agost haurem de començar a escalfar motors ja que tenim un any amb dues comtesses electorals importants.

Avui m’ha arribat un mail d’en jordi amb aquestes fotos de Santes, ara que creia que estava començat el procés de desintoxicació de Santes, m’ha provocat una recaiguda, he anat a buscar la casaca del Drac, el mocador del correfoc, la samarreta de la ruixada, la samarreta de Santes i m’he passat mitja hora abraçat a ells, la olor de pólvora, els colors m’han portat als records d’aquestes santes....

Aquells que no siguem capaços de superar-ho només ens queda donar voltes com a zombis per altres festes (començant per Argentona), agafar-nos a records (olors, fotos,...) per rememorar els dies de festa o pensar que 360 dies passen ràpid i que aviat podrem trobar anar enllaçant festes per arribar a la traca final de Santes (Carnestoltes-Sant Jordi-Festes de barri...)

PD. Les fotos d’aquest post són d’en Jordi Bertran (gràcies Jordi!)