dimarts, 20 de desembre de 2005

Quan dos ha de seguir sent dos


El pessebre

Com cada any en aquestes dates ha sorgit en mitjans de comunicació, en reunions, en sobre taules el debat sobre el pessebre, fer-lo no fer-lo i sobretot on fer-lo. En aquest cas hi ha dos moments de debat un es particular, fem pessebre a casa o no? Discussió que pertany a la Núria i a mi i a la que s’hi incorporaran en Pere i l’Aina quan la raó els hi doni arguments...

L’altre és quan discutim (ja fa dos anys) sobre la idoneïtat del pessebre de la casa gran. I m’adono que solem caure, per mi, en un fals debat. És cert que el pessebre és un element cultural, que s’ha anat trametent al llarg dels anys de pares a fills, però més enllà d’aquest valor el pessebre és un element de transmissió de creences i ideologia religiosa. Per mi aquest és el seu primer valor i l’element cultural és secundari. Un exemple, o un detall, en aquest pessebre no hi ha caganer que d’alguna forma és la imatge pagana de l pessebre però alhora és una imatge típica i tradicional del pessebre català. Per tant una primera reivindicació si el pessebre és un element cultural i tradicional posem-hi aquesta figura típica catalana.

Per altra banda no discutiré quan està en llocs privats o en el carrer, és evident que l’expressió religiosa de les festes en la intimitat és plenament lògica i alhora l’expressió pública de les creences és un símptoma de maduresa social i da capacitat de respecte i de convivència. Per mi el debat real és el de la representació d’aquestes en un espai simbòlic com és la casa gran. Entenc que l’ajuntament i les diferents representacions del poder públic i del govern han de ser expressió dels principals valors que el constitueixen i que solen estar definits en constitucions i estatuts, la nació, la llengua, la bandera en aquest cas l’aconfessionalitat que tot i no ser la laïcitat que molts voldríem com a mínim obliga a no prendre partit per una confessió religiosa, un crucifix i una bíblia en el jurament d’un ministre o un pessebre dins de l’ajuntament vincula de forma directa estat i església per molt que ho vestim de llegat cultural o tradicional. Per tant una
segona reivindicació, no tornem a fer pessebre dins de la casa gran.


L’IVA

El principi públic diu que tots som iguals davant de la llei i per tant també en temes fiscals, però a l’hora de la veritat ha de venir la comissió europea i demanar-nos que revisem els acords que permeten a l’església no pagar IVA. I no només hauria de revisar aquest concepte sinó que podríem parlar de l’ibi, de les taxes d’obres i de la pràctica totalitat dels impostos. Jo també per la meva tasca social (molts anys de dedicació a l’educació en el lleure) em demanaré una exempció total d’impostos.

Ara ja podeu dir-me demagog, però la realitat és que el concordat permet a l’església no pagar impostos suposadament per la seva tasca evangèlica, social i educativa. La realitat és que aquesta exempció va més enllà i no es pagaven impostos per l’activitat econòmica generada en els baixos de l’escola pia (que te que veure això amb l’activitat educativa) i en canvi altres entitats privades dedicades a objectius similars (igualment lloables) pagen “religiosament”els seus impostos . Una pregunta oberta...quina diferència hi ha?


L’anècdota
Fa uns dies al baixar al quiosc els vaig preguntar, irònicament, si havíem tornat uns anys enrere. Tots els mitjans tenien en portada la mateixa imatge... i això no deixaria de ser una anècdota, cert, una imatge que ens ha fet somriure a tots i que en un altre temps ens hagués recordat la vinculació entre dos poders església i policia. Però en el fons m’obria un interrogant més...que hi havia de noticia en la imatge i una ultima reivindicació als nostres mitjans de comunicació siusplau no feu notícia del que no té valor informatiu.

3 comentaris:

  1. A part del pessebre, penses que els senyors diputats han o no han de cantar nadales?
    N'hi havia de cantaires d'Iniciativa? Només per curiositat.
    :)

    ResponElimina
  2. Joan,
    En el tema del caganer discrepo dels pessebristes clàssics, als quals tinc un alt respecte. Sóc caganòfil i amic d'aquesta gran figura tradicional i entrenyable. Jo trobo estrany que no s'en posi, perquè trobo que les raons que es donen per l'absència semblen un excés del zel a l'hora de fer un pessebre tradicional. No trobo que sigui cap falta de respecte, ni que sigui cap signe "contrari" al pessebre, sinó una figura tradicional i estimada.

    ResponElimina
  3. Joan,

    Esporàdicament havia visitat el teu bloc. Ara ho faré regularment i ja deixaré algun comentari.

    Cordialment,

    ResponElimina