diumenge, 4 de desembre de 2005

Obsessions (II), rutines i manies diàries:

El matí, desprès d’obrir els ulls i mandrejar, desprès d’escoltar quatre paraules d’actualitat d’en Bassas, desprès de passar per les naturals rutines matutines que em transformen d’os roncador a homínid de carrer, desprès de tot això em sorprenc amb un gest maniàtic que solc repetir diàriament...

Obro l’armari on hi ha les tasses, agafo la primera que trobo la miro, i agafo la que hi ha al darrera... No és un gest racional, senzillament n’hi ha una o dues que utilitzo sistemàticament, sense un motiu concret, és un fet que repeteixo amb moltes altres coses..

Les culleres de postres de la meva mare, n’hi ha dues que rebutjo sistemàticament o quan fa pocs dies estava jugant a paddel amb uns amics intentava sacar amb la pilota que m’havia anat bé en l’anterior punt, a quan abans d’anar a algun debat necessito sopar i xerrar amb en Jordi, o quan aixeco el coixí de certes cadires...I així podria anar posant més i més petites manies...

De tant en tant els diaris esportius ens parles de les manies o rituals d’alguns jugadors per que tinguin sort en un partit i solia pensar que eren petites tonteries que no tenien sentit. Però llavors em paro a pensar en les petites coses irracionals, maniàtiques i a vegades rituals que he fet en els últims dies i veig que segurament tots ens acompanyem de les nostres accions reiteratives, potser per cridar la bona sort, potser per repetir sensacions, o potser només perquè són això manies!

A vegades tinc la temptació de descobrir les manies dels altres, una camisa vermella que es repeteix en alguns moments concrets, seure sempre a aquella cadira, tirar mig sobre de sucre al cafè, i així moltes més que podríem anar citant... però alhora tinc la sensació que al fer-ho vulnero una part intima de cadascú, aquella intimitat que a vegades no coneixem ni nosaltres mateixos.

1 comentari:

  1. Tranqui Joan que de manies d'aquestes en tenim tothom. Apa, salut!

    ResponElimina