dimecres, 19 d’abril de 2006

Un lloc estrany!

Ahir vaig poder veure, per segon cop, el programa un lloc estrany en que ens expliquen la percepció que tenen de nosaltres alguns immigrats que conviuen amb nosaltres i que volen representar els diferents grups de nouvinguts que ens acompanyen. Aquest programa, fet amb especial cura i amb un marcat segell de “la nostra” em va sorprendre i em va fer pensar en diferents aspectes, i us en volia donar alguns exemples.

Per una banda el fet que escoltar-los em feia pensar en lo diferent que es veuen les coses des de dins o si arribes de nou, per exemple el que per mi és una cosa molt normal el fet de tenir una targeta de crèdit i fins i tot el ser conscients que si vull en puc tenir alguna més sense cap dificultat a la majoria dels entrevistats els sobtava la nostra relació amb els bancs i és cert si els escoltaves, si et paraves a copsar els seus arguments els compartia més dels que a primer moment pensava.

En un altre tema, la relació que tenim amb els vehicles, em va sobtar que aquesta visió externa podia ser molt diferent si venia del sud o del nord o millor dit de països més o menys desenvolupats. Així en ciutadans de procedència de l’est, d’Africa o de sud-amèrica els sobtava com fèiem ostentació del cotxe, amb canvis i compres per sobre de necessitats i en canvi els ciutadans provinents de països nòrdics o de gran Bretanya els sobtava la poca cura que en teníem, un d’ells ho comparava amb les relacions entre les persones, en una cultura on el contacte físic és alt no sobte el fet d’aparcar per contacte...

I una última cosa la forma com reafirmàvem el tòpic del català garrepa, tot i que molts valoràvem que aquest tenia una vessant positiva en el fet de pensar en el futur d’un mateix i dels seus fills, la veritat és que vaig somriure quan parlaven de treure la calculadora per pagar les copes o quan deien que els sobtava que al final del sopar a casa d’un es passaven comptes ja que m’hi vaig sentir identificat. Potser si que som una mica garrepes, que en certa mesura mirem la pela i repartim el que toca a cadascú...

La veritat és que per arribar a algunes d’aquestes reflexions val la pena seguir el programa, tot i que crec que ja n’hi queden poques edicions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada