dilluns, 5 de setembre del 2005

Dear Wendy!


Feia temps que després de veure una pel•lícula no hem quedava assegut esperant que s’encenguin els llums, i no era per descobrir qui ha fet la musica de l’escena x. Ha estat una reacció a la perplexitat em que m’he quedat al final, pensant en si m’ha agradat o no, en el xoc d’utilitzar un context violent per transmetre un missatge interessant.

La veritat és que la pel•lícula feta entre la col•laboració de Lars Von Trier, el recordava gratament per “Europa”, “Rompiendo las Olas” i “ballant a l’obscuritat”, en tots tres casos em va impactar, provocant reflexions i sentiments interessants. I de Thomas Vinterberg, del que han parlat molt bé de la seva “celebració”, que després de veure dear wendy, hauré de recuperar al videoclub.

La veritat és que acostumat últimament al cinema d’animació, en part per “acompanyament” familiar, en part perquè en certa mesura també és interessant, m’he sobtat un vespre més impactat davant la pantalla negre, recordo que l’últim cop que vaig tenir aquesta sensació va ser amb “abajo el telon” de Tim Robbins. I el que és més important, ha estat d’aquelles que permeten allargar la sortida al cinema amb una conversa de reflexió, que obliga a parlar d’ella a cercar conjuntament els punts claus i les idees que ens intenten transmetre.

Més enllà del que em va fer sentir, aquesta és una reflexió sobre la idiotesa de la violència desmesurada, i sobretot sobre la necessitat de cercar algun element que ens faci viure més enllà de la grisor de la rutina diària. És un recorregut per la immaduresa de les nostres societats, fent tics a els contes (Peter Pan) i en les més típiques pel•lícules de l’oest (escenes estil sol davant del perill), on un grup de joves pacifistes, i en certa mesura marginals, creen un grup, els dandis, partint de la seva relació amb les armes de foc. Aquesta situació aparentment innocent desembocarà en una història tràgica causada en gran part per la societat que els envolta.

Res que, des del meu humil punt de vista, és d’aquelles pel•lícules que no ens hem de perdre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada