dissabte, 1 d’abril del 2006

Mirades retrobades...



Per un carrer de Barcelona, però podria ser de Mataró, o qualsevol altre ciutat... Avui no vaig penjat al telèfon (encara que en Xavier no s’ho cregui) i recupero la mirada, la passejo entre els que em porten la contraria. La roba denota ja que la calor ha arribat, la gent corre, camina, comenta.

Un noi parlant pel mòbil, mirada perduda, tensió a la veu... una altre amb to de veu tendre, més enllà un grup de tres o potser son tres sols amb mòbil. La veritat és que aquest enginy ha suposat un avenç, ens dona rapidesa, seguretat i altres coses...

Però ens a aïllat més del carrer, a mi el primer, aprofito les caminades sol per fer gestions per les ones. I això hem fa perdre el que avui he recuperat, el observar la gent com transita, amb els seus somriures perduts, amb la preocupació a la cara, amb la mirada fixa, o perduda per les cares dels altres... i el meu cap com és perd, com vola, com cerca el perquè d’aquestes cares, com dibuixa escenaris fantàstics que donen sentit a allò que veig.

Miraré de ser-ne més conscient, vull recuperar aquest vaguejar la mirada entre aquells que comparteixen o que s’oposen al meu trajecte, aquest imaginari, la fantasia de creure allò que potser és, o no...

* amb aquest mòbil segur que aquest post no existiria...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada