Un mite que s'esquerda...

“No m’ho puc creure, n’estàs segur?” li deia a u n company d’ICV dimecres passat mentre fèiem un cafè... no vaig acabar de donar-li crèdit a les seves paraules i és que aquestes suposaven una esquerda en el mite Bassas ( en Toni, no confonguem.... :-))

La veritat és que ahir al matí vaig haver de cedir a l’evidència al repetir-se en un altre tema el que ell em deia, el programa de ràdio matinal d’en Bassas dona veu a tots els partits del parlament en temes d’actualitat menys a ICV. Ja no recordo el tema en concret de dimecres passat però ahir al matí ho va repetir amb el tema dels cobraments a treballadors de la Generalitat sota amenaça d’acomiadament, entre somnis (sobre les 7:30) sento l’opinió del PSC, la defensa d’ERC, les carregades de PP i CIU i cap comentari d’ICV-EA...

“No pot ser, estic adormit i no ho he sentit bé” em vull creure jo mateix... penso que a la repetició de les 8 ho podré confirmar, ara ja amb un cafè que m’ha desvetllat, confirmo el que les meves oïdes somnolentes no van sentir... no hi ha cap tall d’opinió d’ICV sobre aquest tema...

L’esquerda en el mite Bassas es fa real i s’amplia en el moment que sento com comenta, en forma d’editorial la notícia, agafa el discurs d’ERC, justifica que tots els partits fan el mateix i parla només del cobrament als càrrecs de confiança. En Toni Bassas no hauria d’obviar algunes coses:

1. Cert, els partits solen tenir en la seva carta financera la forma de contribució de càrrecs electes i de confiança. ICV mateix contempla que aquesta contribució es d’un 20 % en electes i d’un 10 en càrrecs de confiança.
2. Almenys en el cas d’ICV, aquesta normativa afecta als afiliats i amics d’ICV, és a dir que llògicament una normativa d’un partit o d’una organització afecta només als socis o participants de la mateixa. No és així en el cas d'ERC, la seva normativa interna afecta a tota la ciutadania catalana?
   
3. Els càrrecs de confiança s’entenen en dos casos, primer per la necessitat d’assessorament específic i segon per la coordinació de serveis complexes. I mai com recull El País de dissabte, en paraules del propi Xavier Vendrell...” qualsevol persona no funcionaria, i per tant susceptible de ser substituïda per una altra, ha de fer la seva aportació al partit, encara que no sigui militant”... i reitera que inclou “també administratius o telefonistes”.
4. D’aquestes paraules se’n deriven dos dubtes, el primer és el que tenim aquests dies a la premsa es demana contribució a una fundació d’ERC (recordant que es pot acomiadar si no ho fan) i un altre que està passat més desapercebut, hem d’entendre que ERC considera que pot triar i substituir de forma arbitrària el personal eventual de l’administració que no entre en els supòsits de personal de confiança?

Seguiré escoltant en Bassas cada matí, esperant que algun dia sigui capaç de mirar-lo i no veure aquesta esquerda que s’ha fet gran en pocs dies...