Vinc de l’assemblea de constitució del grup Manifest de maig, corrent d’opinió dins del marc d’ICV, i aquest és actualment el principal motiu pel que encara mantinc la meva militància a Iniciativa.
Perquè si miro enrere la veritat és que el panorama no es gaire encoratjador... nomes per posar algun exemple breu:
Agost 2008:
Sorprenent actuació de la conselleria d’interior envers els participants a els 25ens campaments internacionals de joves revolucionaris/es.
Agost 2008:
Joan Saura “salva” al president Zapatero de donar explicacions a les corts sobre el finançament en un pacte en un hotel de Vilanova amb un estil molt similar als que fa CIU (pacte moncloa, pacte ritz...) tant criticat pels nostres dirigents en el seu moment. Alhora deixa descol·locat l’estratègia que es treballava des del nostre grup parlamentari a Madrid.
Primavera 2008 (per posar una data)
Conjunt de despropòsits de la conselleria de Medi Ambient en la gestió de la sequera, estaques desmentits aclariments semàntics sobre el concepte transvasament, convidar a militants a deixar el partit...
Tardor 2007
Foto del senyor conseller de Medi Ambient i Habitatge amb el Sr. Enric Reina per escenificar el pacte sobre habitatge... les qüestions poden ser diverses, perquè amb els constructors i no amb els agents socials (sindicats, cooperatives,...) que també hi tenen molt a dir? I quin cost té aquesta fotografia, és a dir a que renuncia el pla d’habitatge per això?
I podria dir més, sense necessitat d’anar molt lluny en el temps, tant de la forma de fer política a la majoria d’institucions com del treball intern del partit.
Però alhora, si miro endavant, el panorama tampoc és més esperançador amb una assemblea que pot significar només un lleu maquillatge d’algunes idees, un retoc dels discursos però un continuisme en les formes, en el fer i en les persones.
L’únic fet encoratjador que aquest dies em mantenen amb el carnet a la mà és l’aparició d’aquest grup, ara per ara petit, però seriós, coherent i amb bones idees i formes que pretén dignificar el fet de fer política, recuperar el perfil propi d’ICV i tornar-la a connectar amb els referents socials i de carrer que no hauríem d’haver perdut.
Nas Joan. Mola el que dius. A mi em passa el mateix que a tu, el corrent crític dóna esperances de que la gent progre pot prendre un partit comú amb d’altres persones amb les mateixes inquietuds.
ResponEliminaSi et ve de gust mira el que he escrit: www.edusocial.net
Salut!.
No ets l'únic Joan...
ResponEliminaUn de Terrassa que está cremat de Ciutat.
Joan, esperem que aquest corrent sigui capaç de dir les coses pel seu nom.
ResponEliminaJo ja et dic, que molts seran els que animaran, però pocs els que s'atreviran a formar-ne part, perquè com tu molt bé saps; el que es contrueix com una il"lusió, la direcció d'ICV ho viu com una osadia... i com saps, l'"aparato" es mourà per a que el corrent sigui com un llumí: molta llum a l'inici però en pocs segons s'apagi.
Endavant i les coses pel seu nom.
és trist però jo penso el mateix i potser plegaré, ara: MANIFEST DE MAIG! demà: no sé pas.
ResponEliminaVOSTÈ POT OPINAR SOBRE LES BOTIFARRES? EL CONVIDEM AL NOSTRE BLOG, JA HO ANIRÀ ENTENENT... I MOLTA SORT PER QUAN INGRESSI A LA VI INTERNACIONAL HO-CHI-MIN (POCA COSA QUEDA QUAN PETI ICV)
ResponElimina