Retrobaments

Porto molts dies sense escriure, com sempre de tant en tant m’agafa una certa “pajara”… je,je,je. Per retrobar-me amb el blog parlaré de Muntanya i de retrobades, tot i que podria parlar d’orientació, de diversos temes d’actualitat política, del nou blog sobre Educació Física, del inici de les obres del Ceip Pineda, d’una visita a antics companys, etc …

Diumenge passat (2 de desembre) varem anar amb unes quantes famílies a una sortida de muntanya familiar. Aquesta sortida es gesta en dos moments diferents, primer de tot en la reunió d’inici de curs de l’esplai Garbí, on hem apuntat al Pere i a l’Aina, on l’equip de monitors ens llença la idea o la provocació de recuperar les seccions de la AC la Mar de Garbí o de crear-ne alguna de nova, allà ja entreveiem que un dels temes que ens pot moure a fer coses pot ser l’excursionisme. Un segon moment és en la celebració de la Castanyada a l’esplai, parlant amb alguns pares llancem la proposta, podríem pujar a la Mola el dos de desembre, per començar sortida familiar i tranquil·la, més endavant ja veurem.

La sortida va ser molt interessant, primer perquè la companyia i el dia eren grats, segon perquè els nens varen respondre molt bé fent una caminada des del coll d’estanalles fins a la Mola, passant pel Morral del Drac (uns sis quilometres) per baixar per l’altra costat on els varem recollir amb vehicles. Però sobretot perquè em va permetre de descobrir un parc Natural que tenia entravessat, suposo que és la proximitat amb Terrassa i tota la zona més urbana del Vallès, o perquè posats a agafar cotxe tires més cap a Montseny o cap al Pirineu, la veritat, però la veritat és que mai m’havia atret la pujada a la Mola o al montcau o altres sortides que en altre temps m’havien proposat... tocarà explorar millor la zona ja que el paisatge i la zona s’ho val!

El darrer retrobament (Grup muntanya Garbí, parc de Sant Llorenç) va ser dalt de la Mola, acabava d’arribar quan entre la “multitud” (realment és un d’aquells llocs que casi sembla la riera en un dissabte a al tarda) em vaig trobar amb en Ramon d’Entorn, d’esplac, de l’escola lliure el sol, del... del Moviment laic en definitiva, ja que ha passat per moltes i diverses responsabilitats. La veritat es que pujant amb el cotxe ja em va semblar creuar-me amb ell, va ser una conversa d’aquelles típiques de retrobament, és a dir un repàs ràpid de les coses que ens han passat en els mesos (o anys) que no ens veiem i el convidar-nos a tornar-nos a veure, un cafè tranquil, una cervesa o qualsevol altre excusa per parlar del temps passat i dels camins, en certa mesura paral·lels o propers, per la vida el MLP, ICV, el compromís social i polític en definitiva. Va ser una conversa ràpida, tots dos teníem els nostres grups esperant-nos per anar a dinar, però la veritat és que t’envolta en uns moments la nostàlgia, els records i la satisfacció de tornar a veure gent amb qui has compartit moltes moments i experiències de tots tipus...