Porque no te callas!

Aquesta ha estat la imatge, la frase i el moment de la setmana i es possible que tinguin un lloc destacat en els resums de l’any 2007 que aviat començaran a emetre per ràdios i televisions.

En tot cas vull destacar tres sensacions, per una banda la actitud xulesca i impresentable d’en Chaves, més enllà de si té o no té raó en el tracte de les empreses o del propi Aznar cap al seu país i la seva persona no puc compartit cap dels exabruptes que aquest personatge ens acostuma a deixar anar dia si dia també.

Per altra banda la visceralitat i inconsciència dels dirigents del PP que cerquen ofuscats qualsevol excusa per atacar el govern de Zapatero. Estic cansant de no sentir alternatives de govern, encara que estiguin a les antípodes dels meus plantejaments polítics, i de només sentir atacs, critica destructiva, insults i discursos plens de retrets i ancorats en la nostàlgia del que no tenen.

I un últim element de reflexió el podem agafar a partir de la “broma” de pensar que hem invertit molt en l’educació i formació d’un monarca perquè en el moment que més ho requereix no sàpiga estar al seu lloc. És evident que amb actituds i amb la demostració del poc saber fer fa oblidar el paper del 23-F (aquell dia va prendre cert valor la monarquia) i a la contra em fa creure més fervorosament en la necessitat de reclamar un canvi de model d’estat que es fonamenti en la igualtat de tots (la república) i en el reconeixement de les identitats nacionals (federalisme).

Però el que realment és preocupant és que, amb raó, estiguem parlant més del exabrupte del rei i no del fons (la forma evidentment era completament equivocada) de les paraules d’en Chaves i del Sr. Ortega, hauríem d’analitzar acuradament quin va ser el paper del Govern Aznar en el cop d’estat a Chaves del 2002 i quin és el paper que juguen els empresaris espanyols al continent sud-americà, no se si en certa mesura acabaríem donant-los la raó en el fons del que diuen...