Monarquia? República? Cal un debat sobre el model de l’estat!

Estava per escriure un post sobre la polèmica sobre el valor democràtic de la monarquia i sobretot sobre les manifestacions, més aviat publicitària o folklòrica, en contra de la casa reial amb la crema de fotografies, quan he vist que en Miguel se’m ha avançat amb paraules més que encertades. Un altre cop expressa, i justifica molt bé plantejaments que comparteixo.

En tot cas alguna reflexió més, per reforçar o per repetir-me.

Entenc que els episodis histriònics de crema de fotografies i de la resposta judicial, mediatica i política (com els videos i proclames del PP, de les nuevas generaciones o dels Jimenez Lossantos de torn) que han generat no són més que moments de rebel•lia adolescent sense un discurs clar de model d’estat. Els mateixos que cremen els símbols d’un model de traspàs de poder hereditari s’ompliran la boca amb la figura de Jaume I o d’altres nissagues dinàstiques catalanes (els conceptes com MTV o els potes negres d’alguns municipis en poden ser un exemple).

Es cert que la monarquia va saber estar al seu lloc el 23 de febrer del 1981, altrament entenc que era el que havia de fer com a principal figura de la nova democràcia que estàvem adquirint. Però en aquests més de trenta anys sense democràcia aquesta ha estat la seva gran aportació, i no crec que en puguem trobar d’altres que un president elegit per sufragi no hagués pogut protagonitzar d’igual forma. En canvi podem trobar-ne d’altres que si que ens ha aportat, casaments i bateigs d’estat amb pompa i fastuositat, i amb contradicció al fer-ho pel ritus catòlic (quan la constitució no ens defineix com a estat catòlic), nodrim contínuament les pàgines de la premsa rosa, el cap de l’estat i la seva família al costat de la Pantoja, o altres personatges similars, o ens hem de trobar amb debats apresurats (pels embarassos de la princesa) sobre el canvi necessari de la constitució per permetre la igualtat entre generes en la successió monàstica...

Soc dels que cada 14 d’abril faig el gest, potser folklòric, de penjar la bandera republicana al meu balcó i no com a record d’un moment de la història d’espanya, ni com a contraposició a la monarquia o democràcia actual sino per recordar i reclamar que hi ha un altre forma d’organització de l’estat que ha de ser possible. Com diu en Miguel “El republicanismo se fundamenta, principalmente, en la libertad, el derecho y la defensa de lo público, en la ley en definitiva, a la que está sujeto incluso el gobierno. También se debe hacer énfasis en otros valores como la participación ciudadana, el civismo y la oposición a la corrupción” i això cal fer-ho des del respecte a la legalitat vigent, per tant reclamant un debat sobre la constitució que ens porti a un model republicà i federal de l’estat en que convivim persones i les realitats culturals, nacionals i històriques molt diferents.

Per això proposo que més que cremar fotografies, i en resposta al discurs tardofranquista de la dreta espanyola, pengem la bandera republicana al balcó per reclamar un canvi en el model de l’estat que sigui més respectuós amb les persones i ofereixi un encaix a les nacions que en formen part.