Aquest cap de setmana he pogut fer, sobretot perquè m’ho ham permès, una escapada a la muntanya. Aquesta ha estat doblement celebrada, primer de tot per que feia molts mesos (crec que uns dos anys) que no anava a trepitjar els Pirineus amb voluntat de pujar cim i a més perquè ha estat el primer cop que ho he fet en solitari i això suposa, en certa forma un repte personal.
En tot cas primer va tocar repassar revistes i llibres per decidir el lloc, desprès de descartar zones llunyanes com
Preparar la bossa, i la dificultat del comiat son els últims passos a fer... Ara si pujo al cotxe, poso the chieftains al CD i assec de copilot al Marc Parrot, en Pedro Guerra, Relk, Antonia Font i Marlango... a esperar el seu torn.
I faig quilometres, Granollers, Tona, Vic, Sallent, Puig-reig, Berga ... paro una estona, m’agrada fer quilometres, de forma calmada, mirant les llums, escoltant música, veient com camina el sol i com l’asfalt negre passa per sota teu, aquest moviment, aquesta calma, la música fa que els pensaments flueixin i llisquin, avancen i s’enllacen com ho van fent les carreteres al davant teu... però de tant en tant cal parar, un cafè o una cola i tornem-hi Cercs, el túnel, Bellver... paro i em menjo l’entrepà abans d’anar ara ja amb foscor cap a Meranges, i un cop allà pista (
Foto: Vista Sud des del Puigpedrós, Cerdanya, Cadi Moixeró,...
Què bé que t'ho muntes Joan... Salut!
ResponElimina