Fa unes setmanes varem pujar al Montcabrer, des de Cabrils, per la urbanització del Sant Crist, pujant per la vessat de Cabrils, fins al turo de l’infern on diuen que s’hi enforcaven a les suposades bruixes i desprès passat a la vora de les antenes i de “l’elefant” una pedra en que amb certa imaginació podem veure la silueta d’aquest gran mamífer arribem a la creu del Montcabrer i podem observar una imponent vista del sud de la nostra comarca. Des d’on observar l’impacte de l’activitat humana impressiona i fa més que pensar, camps, carreteres, cases, urbanitzacions, ports,... Després baixar un altre cop, aquest cop prenen lleugerament el vessant de Cabrera per arribar al coll i un altre cop cap a la plaça de Cabrils per tornar a casa. Aquell dia em vaig quedar amb les ganes de fer un post explicant de forma llarga aquestes sensacions, com molts altres cops el temps fa refredar les idees i les ganes i no arriba ni a borador.
Avui l’impacte ha estat major, acabava de rentar el cotxe a la benzinera de
Poques paraules queden, el sentiment, la sensació d’impotència i les ganes d’ajudar... demà ens hi podrem apropar i veure l’efecte devastador de les flames en el que fa pocs dies era un paisatge proper.